Sera Huertas: «L’educació ambiental ens pot ajudar a evitar noves crisis sanitàries»

Commemorem el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, el 26 de gener, convidant a fer una passeig pel Jardí Botànic Sera Huertas, una de les persones més actives en aquest àmbit al territori valencià. Tot i ser enginyer tècnic agrícola, el món laboral el va portar fins l’educació ambiental. Des de 2000 pertany a l’equip del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), depenent del Govern autonòmic i enclavat a la Marjal dels Moros de Sagunt, a l’Alqueria dels Frares. És membre del col·lectiu #EA26, el qual treballa per donar protagonisme l’educació ambiental a les xarxes socials i ha participat en diverses iniciatives com ara formar part de l’equip de ponents de The Climate Project d’Al Gore al territori espanyol o el projecte Inspira’t, el qual treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual per obrir oportunitats d’ocupació verda real. També va promoure la fundació de l’Associació Valenciana d’Educadores Ambientals (AVEDAM) ara fa sis anys.

Per seguretat, atesa la pandèmia per Covid-19, decidim fer un passeig deslocalitzat del Jardí Botànic de la Universitat de València i Sera Huertas elegeix una senda del Parc Natural de la Serra Calderona per fer l’entrevista.

Quin espai natural has elegit per a aquest passeig virtual?

L’entorn del Monestir de Sant Esperit a Gilet, des d’on ixen moltes rutes, per exemple, l’ascens a la creu, en la Serra Calderona.
És una zona d’alt valor en biodiversitat i paisatge i molt accessible des del cordó urbà de la ciutat de València, fins i tot, molt menys conegut d’allò que pensem.

Al Jardí Botànic, on hauríem parlat?

En primer lloc he de reconèixer que soc un gran amant de la ciutat i del Botànic m’agrada el seu conjunt, gaudir de qualsevol passeig, no podria elegir-ne un indret en concret. Però encara que us sorprenga, també, m’agradaria destacar l’entramat de carrers i la vida del barri, entre ells, el comerç local i els tradicionals forns de la zona. El Jardí Botànic és un exemple de convivència de ciutat i natura.

Des del CEACV també tens una relació professional amb el Botànic…

Entre altres, col·laborem amb el Gabinet de Didàctica en el projecte Inspira’t, l’objectiu principal del qual és formar persones amb discapacitat intel·lectual en educació ambiental per a afavorir el seu desenvolupament. És una iniciativa molt interessant que duem a terme amb el Patronat Francisco Esteve de Paterna, l’Ajuntament de Quart de Poblet i Plena Inclusió, una federació d’associacions de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seues famílies de la Comunitat Valenciana.

Celebrem avui el Dia Mundial de l’Educació Ambiental en plena tercera onada de la pandèmia per Covid-19. Quin és el missatge fonamental d’enguany?

Dos missatges: des de i per a l’educació ambiental. El primer d’ells, des de l’educació ambiental, hem de destacar que aquesta crisi sanitària dona importància a la idea de l’ecosistema, perquè tots estem connectats. Depenem els uns dels altres. Ens ha fet veure que totes les agressions que fem a la biodiversitat es tornen contra l’ésser humà. Un exemple són els casos de zoonosis, per això, l’educació per a la sostenibilitat ens pot ajudar a evitar noves crisis sanitàries. En segon lloc, per a l’educació ambiental, recordar que estem en un moment clau com a sector, arrancant en la transició ecològica, on debem ser un pilar fonamental. Ens hem de fer valdre, però, alhora, també estem en un moment crític perquè la crisi econòmica afecta en gran mesura els equipaments i les empreses. Malgrat això, cal destacar la claríssima aposta de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, perquè el nou Pla Integral de Residus (PIR) ja està generant ocupació en educació ambiental.

Quines accions ha organitzat el CEACV per a aquesta commemoració?

El nostre treball és constant, però hem proposat una campanya en xarxes socials per convidar a entitats, empreses, professionals, etc, a compartir les seues experiències. Una finestra més. També tenim un programa de webinars sobre residus i educació ambiental.

Per a tu, quins són els eixos principals?

Pense que podríem destacar cinc: la Guia d’Acció per a l’Educació Ambiental presentada en 2018 –la qual no es va poder aprovar com a estratègia; el programa d’activitats educatives per a centres escolars –paralitzat per la Covid-, la formació, cada vegada més en format online, el pla d’acció contra l’emergència climàtica, on estem impulsat el programa Compromesos per a calcular la petjada en carboni, per exemple, en col·laboració amb la Fundació Turisme València i, per últim, la creació de xarxes amb diverses entitats, com ara els Cefires, els centres de formació de professorat de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. També assenyalaria que el CEACV ja és un equipament de referència a nivell estatal i, actualment, amb un denominador comú en l’educació ambiental, està altament feminitzat, des de la consellera, Mireia Mollà, a la nostra directora, Anna Pons, passant per la secretària autonòmica, Paula Tuzón, i la directora general, Celsa Monrós. No tinc cap dubte que aquest fet influeix en l’actual impuls del CEACV.

Quins reptes té l’educació ambiental en el territori valencià?

Ens diferencia una qüestió claríssima, estem a l’àmbit mediterrani, epicentre del canvi climàtic i on hauríem de treballar molt més intensament en adaptació. Em fa la sensació que parlem més de mitigació, quan processos com ara la desertificació estan tan avançats que són quasi irreversibles i cal que ens hi adaptem quant abans. Tenim altres desafiaments, com ara la prova de càrrega del sector, amb la demanda de professionals en educació ambiental per part dels municipis. I, per últim, subratllaria que hauríem de consolidar-nos com a col·lectiu, enfortir la nostra massa crítica i lluita com a professió.

En què consisteix la iniciativa #EA26?

Es va crear l’any 2014. L’energia, generositat i empatia de tres persones ho va fer possible: Dani Rodrigo, Josechu Ferreras i Sonia Calvo. El repte era donar visibilitat l’educació ambiental a les xarxes socials, perquè van considerar que era un territori encara verge per al sector. Estem molt satisfets perquè hem aconseguit àmpliament l’objectiu inicial. ECODES acaba de presentar el seu segon informe de l’Observatori de la Comunicació del Canvi Climàtic i a Twitter, el tema més tractat és l’educació ambiental. També ha estat molt enriquidor unir molts professionals i establir vincles, per exemple, amb Amèrica del Sud, a Equador estan replicant la campanya. I hi ha una qüestió no tan visible, però molt rellevant: fem lobby i establim vincles amb administracions, partits polítics, els quals ja ens consideren com interlocutors a l’hora de la tramitació de normes que afecten la sostenibilitat. És una de les nostres fortaleses gràcies a #EA26.

Què t’apassiona en aquest àmbit…

Ser útil. Poder compartir coneixements i recursos. Considere que no sóc expert en quasi res, però soc bo en recopilar informació, estar al dia en la matèria que ens ocupa i poder ajudar. El meu treball al CEACV em permet col·laborar amb docents, professionals de l’educació ambiental, tècnics d’administracions públiques…, als quals facilite idees, recursos, materials actualitzats i dels quals és un luxe rebre resposta.

Quan et vaig conèixer, en una taula redona a La Nau de la Universitat de València, vas assegurar que veus una pissarra i no pots deixar de…  

De donar una classe, un taller, una xarrada. M’encanta perquè és un privilegi i perquè jo soc el primer que aprenc ja que, prèviament, he d’ordenar les idees i els coneixements que vull transmetre. Amb la pissarra tinc una relació més natural, m’agrada el contacte amb les persones, de fet, sóc poc digital i aquests temps de pandèmia i confinaments trobe molt a faltar la relació personal de proximitat.

Un somni per a l’educació per a la sostenibilitat?

Un molt clar, el leit motiv del meu activisme i la meua implicació en #EA26, és que tota aquella persona que es vulga dedicar a l’educació ambiental ho puga fer dignament. Formar part de l’equip del CEACV és un privilegi i em sentisc afortunat. Per aquest motiu, pense que he de treballar perquè altres persones puguen tindre l’oportunitat de desenvolupar-se professionalment com he fet jo. Hi ha que donar suport a la iniciativa privada del sector, la qual amb el seu compromís i tenacitat, ha mantingut durant dècades equipaments i empreses d’educació ambiental a la Comunitat Valenciana.