Jardins per a naturalitzar València

Moltes vegades pensem que naturalitzar una ciutat és fer-la més verda, augmentar la superfície enjardinada, canviar la flora exòtica per autòctona, crear parcs urbans o cobrir els edificis amb plantes. Potser aquesta idea va orientar els organitzadors de la segona jornada de València Canvia pel Clima a convidar-me a coordinar el diàleg sobre la naturalització de la ciutat. Una invitació del Servei d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València per la qual estic sincerament agraït, ja que em va permetre expressar algunes idees sorgides de la meua experiència al Jardí Botànic de la Universitat de València i de l’observació atenta dels jardins de la ciutat.

No obstant això, abans de pensar en verd, cal que reflexionem un moment sobre el significat de la paraula naturalitzar, perquè no sempre es refereix al procés que imaginem. Naturalitzar, en biologia, és adquirir, els organismes al·lòctons, la capacitat de viure en les condicions que troben en els territoris on arriben. Naturalitzar, en sociologia, és sinònim d’admetre en un país, o donar la nacionalitat, a una persona estrangera. Aleshores, què hem d’entendre per naturalitzar la ciutat?

Solucions basades en la naturalesa

Naturalitzar la ciutat es vincula al concepte de Solucions Basades en la Naturalesa. O, allò que és el mateix, les accions que es basen en els ecosistemes i els serveis que aquests proveeixenper a respondre a reptes, com el canvi climàtic, als quals s’enfronten les societats humanes. I un ecosistema, del qual hem d’aprendre, és molt més que les plantes que hi viuen.

Avançar cap a l’economia circular

Al meu entendre, naturalitzar la ciutat suposa realitzar els canvis necessaris perquè la vida de la ciutadania es puga desenvolupar en un entorn més proper (pel que fa a característiques d’habitabilitat) al de la naturalesa circumdant. Seria realitzar els canvis en la gestió global de la ciutat que permeten recuperar els processos biogeoquímics naturals que faciliten una vida humana saludable, digna, íntegra. Basada en una millor gestió de l’energia, en un canvi en la mobilitat, en una reducció de la generació de residus, en una reducció de la petjada de carboni, en la implantació d’una economia circular.

Ciutats més habitables

Tot això significarà tindre una ciutat més silenciosa, menys contaminada, més permeable, menys sufocant, més biodiversa, menys agressiva. O el que és el mateix: una ciutat habitable, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 11. I per a això fan falta importants canvis estructurals que ens porten a la reducció del trànsit, a l’augment de la permeabilitat de terra, a la reducció de la generació de calor i també, per descomptat, a l’increment de les zones verdes. Les plantes són imprescindibles per naturalitzar la ciutat.

Per això, tornem a parlar en verd. Com han de ser els parcs i jardins valencians, també els dels campus universitaris, que han de mitigar el canvi climàtic? Podem respondre a la pregunta a través de tres eixos bàsics.

Increment de la superfície d’espais verds

En primer lloc, hem de crear molts parcs i jardins, doblar la superfície actual. Avui, a València, tenim 6,4 metres quadrats de superfície enjardinada per habitant. Poc més del que teníem fa 15 anys i molt lluny de la proposta de l’Organització Mundial de la Salut que recomana que les ciutats disposen entre 10 i 15 metres quadrats d’espais verds per habitant.

Canvis de tipologia de jardí

En segon terme, cal canviar la tipologia de jardí. Vivim en una ciutat on els espais verds han estat dissenyats amb uns plantejaments estètics, d’ús i manteniment de mitjans de segle XX. Una època en què a la ciutat tot just s’havia començat a sentir parlar de sostenibilitat, de canvi climàtic, i no existia encara la paraula naturalització, com l’entenem ara. Era un moment en què, a canvi, s’executaven els espais verds amb el verb urbanitzar, i el procés d’urbanització ens va portar al llarg del segle a transitar pels verbs pavimentar, cimentar, formigonar, empedrar i enllosar. Poc hem hagut de d’aprendre en aquests anys per seguir construint, més que creant, espais verds molt allunyats dels processos ecosistèmics, amb sòls segellats, reg localitzat, escocells incomprensibles, tanques inaudites, … Cada vegada més inorgànics, més allunyats de les persones.

Millora de la selecció d’espècies

I, per últim, necessitem millorar la selecció d’espècies per crear uns jardins resilients, adaptats a les previsions i modelitzacions de canvi climàtic, que milloren l’habitabilitat dels espais, que puguen ser mantinguts amb criteris de gestió ecològica integral, que faciliten l’augment de pol·linitzadors i d’altres espècies indicadores de qualitat ambiental. Especialment, hem de millorar la selecció de l’arbrat viari per reduir la poda contínua. Eliminar pràctiques com les praderes, les tanques, la topiària, els jocs d’aigua, la selecció inadequada d’arbres. Alhora que hem de generar corredors verds que comuniquen entre sí els parcs i jardins de la ciutat a través dels carrers, i també amb els espais naturals i agrícoles que ens envolten (Parc de Capçalera, Parc Natural de l’Albufera i horta de València).

Des de fa anys sabem el que hem de fer. Estem reflexionant sobre el reflexionat. És el moment d’actuar, el canvi climàtic no ens va a esperar i el deteriorament de la qualitat de vida dels éssers humans, tampoc. Tenim el coneixement, tenim l’experiència, tenim les eines. Només ens cal prendre la decisió. Una decisió que ha de ser participada per la ciutadania, l’acadèmia i les diferents àrees de l’Ajuntament de València.

Article publicat al diari Levante-EMV, diumenge 3 de gener de 2021.
Es pot trobar en aquest enllaç.