Inspiració natural: ‘Monstera deliciosa’
És, actualment, una de les plantes top trending quant a decoració interior es refereix i pot presumir de tenir una etiqueta pròpia en Instagram. BALADRE Crafting·Creativity ens parla en aquest nou post de Monstera deliciosa, una de les habituals en el rànquing de les plantes més boniques que ha envaït llars en forma de planta però també en làmina, estampats i tota classe d’objectes. Si vols conèixer-la més a fons, continua llegint!
Segur que l’has vist en algun pati o jardí, i la reconeixes al moment. I si no saps quin és el seu nom amb certesa, pot ser que t’hagen cridat l’atenció aquestes fulles foradades tan característiques que té. Clar!, si és una de les plantes més de moda dels últims anys: Monstera, fulla foradada, fulles de trau, costella d’Adam, filodendron; els castellans cerimán, balazo, mano de tigre, piñanona, o, com l’anomenava la meua àvia, l’Esquelet.
Al pati interior de la seua casa, la meua àvia tenia un bell exemplar de Monstera deliciosa que jo, des de ben petita, mirava créixer majestuosa, i amb aquesta aparença tan diferent a les altres. Era, de totes les que tenia, la que més m’agradava, i l’única que conservem després de la seua partida. Podria dir que és la meua planta preferida, encara que ja sabeu que sóc una fanlover de la botànica i triar només una em costa, la veritat!
Dominika.
De totes les varietats de Monstera que hi ha, i segons la font que consultes diu que existeixen fins a 60 varietats diferenciades, la Monstera deliciosa és la més coneguda.
- Regne: Plantae
- Divisió: Magnoliophyta
- Classe: Liliopsida
- Ordre: Alismatales
- Família: Araceae
- Subfamília Monsteroideae
- Tribu: Monstereae
- Gènere: Monstera
- Espècie: Monstera deliciosa
Un monstre de sabors exquisits
Monstera deliciosa és una espècie d’enfiladissa, endèmica de selves tropicals, que es distribueix des del centre i sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina. Va ser descrita pel botànic danès Frederik Michael Liebmann i publicada en Videnskabelige Meddelelser fra Dansk Naturhistorisk Forening i Kjøbenhavn (1849: 19). La va anomenar així del vocable llatí monstrum (monstre) o Monstera (monstruosa o inversemblant) a causa de l’aparença de les seues enormes fulles i aquests singulars orificis naturals que li donen un aspecte una miqueta monstruós i inusual. El terme deliciosa es refereix a l’exquisit sabor del seu fruit, conegut també com piñanona, pel seu inconfusible sabor a pinya i guanábana.
Forest & Kim Starr (Wikimedia)
De tija gruixuda que pot arribar als 20 m de llarg; amb fulles grans, corretjoses, brillants, cordades, de 20-90 cm de llarg per 20-80 cm d’ample. En les plantes noves són xicotetes, senceres, sense lòbuls i sense forats, però conforme van creixent es formen els lòbuls i les obertures. Tots els membres del gènere es distingeixen per aquest tipus de fulles. Posseeix uns rizomes de tiges allargades. Utilitza les arrels per a agarrar-se, fixar-se i enfilar-se pel tronc dels arbres o altres elements que li faciliten la cerca de la llum solar. En el sòl, les arrels creixen i serveixen de sustentació per a la planta. En tests fa falta un tutor perquè els servisca de guia.
La seua flor és de gras dimensions, blanca i té una forma que recorda a una verge embolicada per un vel blanc. Té una vida fèrtil molt curta.
Flor de Monstera deliciosa. / Chris (Flickr)
El fruit de Monstera s’assembla a una pinya, allargat, de forma cilíndrica, color verd-groc i amb escates en forma hexagonal. Pot arribar a mesurar 30 cm de llarg per 3-5 cm de diàmetre. En les seues primeres fructificacions conté molt àcid oxàlic, el qual és tòxic. No ha de ser consumit fins que no estiga completament madur (entre 8-10 mesos), ja que si s’ingereix produeix irritació, pèrdua de la veu, dolor i butllofes. Una vegada madur, és segur ingerir-ho. El seu sabor és també molt semblant a la pinya (Ananas comosus).
Fruit de Monstera deliciosa.
Quant als seus usos, a Mèxic s’usen les arrels per a fabricar canastres i al Perú per a fer cordes. Els rizomes són usats en infusions per a combatre l’orquitis, artritis, inflamacions de l’oïda, caspa i úlceres. I a l’interior de casa ajuda, com moltes altres plantes, a purificar l’aire. Si l’ambient és l’adequat, pot florir als tres anys però, com veurem, és bastant inusual.
A tenir en compte per a tenir una Monstera espectacular
Aquesta planta es desenvolupa millor en climes temperats que, en temporades baixes, no baixen a menys dels 10°C. La màxima temperatura a la qual pot arribar sense sofrir greus lesions són els 27°C. Pel que fa a la llum, aquesta planta prefereix llocs que no tinguen sol directe. Preferiblement han d’estar a l’ombra però amb bona il·luminació, és a dir, llum filtrada o difusa. Cal tenir en compte que en interiors és gairebé impossible que florisca, mentre que en el seu hàbitat natural sol produir les seues flors als tres anys d’edat.
El reg ha de ser moderat, perquè no tolera l’excés d’aigua. Regar dues vegades per setmana serà suficient si roman en un ambient d’ombra. En època de pluja o hivern, haurà de reduir-se el seu reg a una freqüència de cada 10 dies. El millor és ruixar les fulles amb un aspersor de partícula prima.
Necessita terra orgànica barrejada amb una bona quantitat d’humus. Si la terra està en males condicions, ho notaràs quan les fulles es tornen groguenques i cresquen lentament. És recomanable emprar abonament en cadascuna de les èpoques de l’any. Cal incorporar-ho a la terra perquè vaja lliurant els nutrients, amb el pas del temps. Per exemple, es pot abonar amb un fertilitzant líquid cada 15 dies i així afavorir el seu correcte desenvolupament i millorar el color verd de les seves fulles.
En vols més? T’explique com reproduir-la
Reproduir-la no és una tasca difícil. Per a fer-ho, has de tallar la tija més jove que continga la seua respectiva fulla i arrel aèria. Una altra opció és fer-ho mitjançant les llavors que aquesta mateixa planta produeix en els llocs més càlids. A casa, com dèiem, és difícil que florisca i, per tant, que arribe a donar fruits.
Si optem per la sembra d’esqueixos, la millor època de l’any per a fer-ho és a l’estiu. Preferiblement han de ser tiges apicals, que posarem directament sobre el test o sòl definitiu. En 4 o 6 setmanes ja brollen les arrels. També es pot fer esqueix brots de nus, amb fulles o sense elles, però el seu desenvolupament és més tardà.
Per què tens aquests forats en les fulles? Algunes teories…
Les enormes fulles de Monstera tenen una forma molt característica, amb lòbuls molt marcats i amb múltiples forats. Cal recordar que creixen de forma diferent al llarg del seu desenvolupament. Així, al començament són petites i manquen de forats, i com és una epífita enfiladissa, això habitualment succeeix quan està prop del sòl. Però després, quan són adultes ja tenen aquestes perforacions. Aquesta característica, tan exclusiva, ha estat fruit de múltiples teories.
Andrew Fogg (Flickr)
Una d’aquestes teories té en compte que enmig de la selva la llum que arriba és molt tènue, i típicament amb raigs de llum dispersos que penetren entre el dosser. Conforme la planta va creixent, va guanyant altura grimpant pel tronc i la freqüència i intensitat d’aquests raigs de llum dispersos augmenta. Així, després de successives modelitzacions, va resultar que, amb la mateixa superfície, una fulla amb forats cobreix més espai i augmenta les seues possibilitats de captar algun raig de llum, encara que en alguns casos puguen ser menys aprofitats a causa d’aquests forats. Una adaptació molt interessant per a poder sobreviure en condicions de llum molt escassa.
D’altra banda, és possible que et sone que a la Monstera se la coneix per ser “la planta estressada”. Segons el científic Christopher Muir, les perforacions de les seues fulles fan que la planta puga alliberar l’estrès i alhora puga capturar la llum solar amb major regularitat. A més, reconeix que les seues perforacions la protegeixen dels huracans, deixant que el vent passe a través d’ells.
Grytr (Flickr)
Finalment, una altra teoria suggereix que els forats deixen que l’aigua circule per la planta, permetent-li regular així la seua temperatura. I fins i tot, que gràcies a aquests trencats es pot camuflar d’éssers herbívors.
Distingir les Monstera: entrena l’ull expert
La Monstera borsigiana és molt similar a la deliciosa i solen confondre’s amb freqüència, perquè quan són xicotetes són gairebé idèntiques. De fet, la gran majoria de Monsteras que es venen actualment com a delicioses són en realitat borsigianas. És de port més menut, amb fulles de menor grandària i menys forats. L’autèntica Monstera deliciosa té una espècie de volants en la part de la tija que està just abans de la fulla. No obstant això, la tija de la borsigiana és llisa.
La Monstera adansonii és de fulles més menudes que la Monstera deliciosa i, per descomptat, foradades. Creix bé en test al voltant d’un tutor, grimpant per una paret o amb les seues tiges caient des d’un test penjant.
Monstera obliqua / Mokkie (Wikimedia)
D’altra banda, en la Monstera obliqua les fulles són molt fines i amb immensos forats que ocupen pràcticament la totalitat de la fulla. És complicat trobar una obliqua en alguna botiga, el més segur és que siga una M. adansonii o, a vegades, una varietat híbrida. Les fulles de la adansonii són més consistents i la superfície que ocupen els forats és molt de menor.
Finalment, la variegata rep aquest nom, com us imaginareu, per la coloració de les seues fulles. Es tracta d’una Monstera deliciosa d’aspecte i grandària normal, però les seues fulles tenen pinzellades blanques, fins i tot fulles totalment blanques. Són una monada i cada vegada es veuen més.
Com ja he comentat en la introducció, des de fa uns anys aquesta planta s’ha posat de moda en la decoració d’interiors. És perfecta per a contrastar amb altres elements decoratius de la llar. Pot adornar espais com salons, oficines, jardins, entrades d’apartaments i edificis. A més, s’adapta molt bé en tests plàstics o de fang grans. Crea mates voluminoses i resulta molt decorativa a causa de la grandària de les seues fulles i el seu color verd intens. I no només és apta per a dins de les estàncies de casa. Si prefereixes pots sembrar-la directament al jardí perquè cresca sota arbres. Això sí, recorda que necessita bona quantitat d’ombra i llocs pels quals puga grimpar. També triomfa en forma de murals, làmines o altres objectes decoratius. La febre de la Monstera ens ha donat fort, i no és d’estranyar, és tota una autèntica bellesa! I encara hi ha més! Bussejant per la xarxa he trobat noces amb autèntics detalls usant les seues fulles, des de rams de núvia o photocalls, fins a taules d’allò més originals. Però cal usar-ho en la seua justa mesura, ja sabeu el que sempre dic: menys és més! A més, poques plantes poden presumir de tenir una etiqueta pròpia i Monstera la té, i quasi res! Si segueixes #Monsteramonday, t’adonaràs de quanta passió solta aquesta planta tan exuberant, majestuosa i diferent que s’ha colat a les nostres cases. Veuràs a persones de tots els racons del món mostrant de la seua xicoteta planteta o amagant-se darrere del seu impressionant exemplar. Varietats, inspiració i originalitat amb aquesta planta de protagonista a l’abast d’un clic. I com no podia ser d’una altra manera, us plantege un DIY decoratiu per a donar-li un toc a la vostra llar. Un xicotet plat molt fàcil de fer i bonic a més no poder. Materials: Pas a pas: I, amb tots els materials preparats, comencem! Consell: Per a fer un acabat que dure més dóna-li una passada de vernís (mat o brillant) en esprai. No em digues que no és fàcil i rebonic? Ara intenta-ho tu! Recorda que totes les fotos i idees (i molt més!) les penge en el tauler de Pinterest d’ESPORES – Inspiració Natural. Bon estiu! Post dedicat a la meua àvia, Hortensia, que em va ensenyar la bellesa de les plantes i la paciència que cal mantenir amb elles per a veure-les créixer, florir i viure. FONTS: Wikipedia, Hogarmania, Monsteradeliciosa.com, Flores Ninja, Infoagro, Sembramos.com
Monstera variegata. / La planta de moda, reina d’Instagram
És el moment: Summer DIY
