El jardí de Munstead Wood, la casa de la paisatgista i jardinera Gertrude Jekyll

Quan l’art i la jardineria es donen la mà, poden succeir coses quasi màgiques. La paisatgista anglesa Gertrude Jekyll (1843-1932) no va ser coneguda únicament per la seua faceta com a jardinera i horticultora. Era una artista, dissenyadora i historiadora social, l’obra de la qual va arribar a ser molt apreciada pels seus contemporanis i la seua influència com a dissenyadora de jardins encara se sent hui en dia.

Disseny de Jekyll en Hestercombe Gardens, Somerset / Xilibber (Wikimedia Commons, CCBY 2.0)

Va nàixer a Londres, però va passar la major part de la seua vida en Surrey, un dels quaranta-set comtats d’Anglaterra, Regne Unit. Al final de la seua carrera havia creat un total de 400 jardins, gran part en el Regne Unit, però també en altres països d’Europa i tres als Estats Units. Tot va començar en el seu jardí experimental, el seu propi jardí en Munstead Wood.

Casa i jardí de Munstead Wood. / Fernando Ruz https://chileangarden.blogspot.com

Gertrude Jekyll. L’art i els esquemes de color

Sens dubte, Gertrude Jekyll va arribar a ser una de les paisatgistes més volgudes del Regne Unit i la seua vida productiva va girar entorn de les arts, i arribà a ser una de les primeres exponents del moviment Arts and Crafts (Arts i Oficis) a Surrey. Fins i tot es podria dir que va ser una jardinera “Arts and Crafts” abans que aqueix moviment emergira amb una identitat i noms clars en 1888. A més, Jekyll estava considerada com una experta en nombroses tècniques artístiques i va practicar cada d’elles amb la cura i la dedicació propis d’una artesana. Era pintora, brodadora, dissenyadora d’interiors, escriptora i fotògrafa.

Més prop dels artistes impressionistes que dels victorians a l’hora d’utilitzar el color, la seua gran aportació en el disseny de jardins van ser els seus famosos esquemes de color a la manera “impressionista”. Uns esquemes que van deixar constància del seu domini de la composició que, segons ella, es regeix pels mateixos principis de l’art: unitat, varietat, balanç, contrast, proporció i patró/ritme.

Plànol per a jardí de flors de Jekyll. / Archive.org. A la dreta, retrat de Jeckyll de William Nicholson, pintat a l’octubre de 1920, encarregat per Edwin Lutyens i donat a la Tate Gallery en 1921.

Basant-se en aqueix plantejament, va utilitzar l’estil propi del “Cottage Garden” i aplicà el seu coneixement de les teories d’harmonització dels colors. D’aquesta manera, va arribar a popularitzar les fronteres o tanques d’herbàcies, que mostraven una gran abundància de color a través de les quatre estacions. Per a aconseguir-ho, triava cada grup de fullatge i flors de manera que garantiren els matisos successius al llarg de l’any.

Jekyll, Lutyens i Munstead Wood

Gertrude Jekyll va nàixer a Londres en 1843, però tenia un gran amor per West Surrey, molt especialment per la localitat de Bramley, on va créixer, i Godalming, on es va establir des de 1876 fins a la seua mort en 1932. Des de la seua infància, les plantes i les flors i la seua relació entre si van fascinar a Jekyll, molt amiga d’explorar sendes, bruguerars i boscos.

La seua vida en Munstead Heath va començar quan ella i la seua mare vídua es van mudar a una casa recentment construïda, i va ser allí on es va despertar el seu interès per la creació de jardins. En 1882, la seua mare li va regalar un terreny que havia comprat a l’altre costat de la carretera, amb el desig que fóra una llar per a la seua filla després de la seua mort.

En 1889, quan Gertrude Jekyll tenia 46 anys, va conèixer a Edwin Lutyens, que llavors tenia 20 anys, hui en dia considerat com un dels més importants arquitectes britànics del segle XX. Una trobada casual que va derivar en l’estreta col·laboració entre tots dos durant molts anys. Ella va demanar a Lutyens que li dissenyara una casa en el jardí que estava construint. Lutyens va acceptar i tots dos van decidir cercar inspiració explorant el paisatge i l’arquitectura del sud-oest de Surrey en el seu carro de cavalls.

Inscripció a la casa de Munstead Wood: ‘Built by Thomas Underwood for Gertrude Jekyll. Edwyn Lutyens Architect 1896’. / Fernando Ruz 

Tot començava a agafar forma. Primer Munstead Wood Hut, el refugi que Lutyens va construir en 1894, per tal que Jekyll poguera viure fins que es construïra la nova casa. Mentrestant, ella avançava en la construcció del seu jardí, així com el viver i centre de jardineria. La venda de plantes conreades en aqueix viver li va permetre pagar-se les despeses de construcció de la seua nova casa en Munstead Wood, que es va iniciar en 1896 i va arribar a ser una de les primeres obres mestres de Lutyens.

Munstead Wood. Vora mixta principal. / Fernando Ruz

El jardí

Ara que ja ens hem situat en Munstead Wood, la casa de Gertrude Jekyll, és una bona idea conèixer el seu jardí. No en va, també va ser el seu jardí experimental i el lloc on va conrear plantes i va criar noves varietats, plantes que després utilitzaria en el seu propi jardí i en els jardins que va dissenyar per als seus clients.

Vista al Jardí d’Estiu de Munstead Wood. / Gardenvisit http://www.gardenvisit.com.

El terreny, un àrea triangular de 6,1 hectàrees, se situa en una zona boscosa, amb un pendent ascendent des de la seua cantonada nord-oest. Jekyll va transformar Munstead Wood gradualment al llarg dels tretze anys que va viure en The Hut, la casa provisional. Va permetre que el bosc de pins silvestres que havia sigut talat tornara a créixer, però estrenyent els arbres joves. En el nou bosc, va crear un jardí forestal amb àrees de diferents varietats, així com combinacions de diferents varietats, i va establir en la base de cadascuna d’aqueixes àrees la seua pròpia plantació d’herbàcies de flor i arbustos. Més prop de la casa, els boscos es fonien gradualment en la gespa.

Vora mixta d’herbàcies / Fernando Ruz

Els jardins estacionals

Els jardins estacionals, que florien en successió al llarg de l’any, oferien matisos de color acuradament arreglats: el “jardí de primavera”, el “jardí amagat”, el “jardí de juny”, i la vora herbàcia principal (Hardy Flower Border).

 Jardí perdut / Fernando Ruz

La vora herbàcia principal té 61 metres de llarg i és la peça central del jardí de Munstead Wood. Ho va dissenyar perquè estiguera en el seu millor moment des de juliol fins a octubre. No obstant això, sempre era necessari reposar o interplantar espècies que permeteren que la successió fóra realment efectiva. Per a açò, Jekyll comptava amb les seues pròpies tècniques. Una d’elles era entrenar algunes espècies perquè cresqueren sobre aquelles que ja s’havien retirat perquè la seua temporada havia finalitzat. Una altra tècnica utilitzada era la de portar les plantes altes cap a la part davantera de la frontera d’herbàcies, amb la intenció de tapar aquelles espècies més baixes que ja havien finalitzat el seu cicle o ja no tenien molt que oferir. Finalment, una tècnica amb caràcter molt previsor, que consistia a tenir en reserva una oferta de plantes de diferents altures i color de flor, conreades en test, que servien per a poder cobrir aquells buits que deixaven en les fronteres d’herbàcies les baixes d’algunes plantes.

Tanca mixta principal. / Fernando Ruz

L’Hort i el viver

En el camp inferior va construir l’hort i el viver des del qual proveïa de plantes als seus clients. En aqueix viver, també conrear varietats millorades de plantes, com algunes espècies de Primula, un gènere que estimava i del que era una experta. De fet, va construir l’anomenat Munstead Primrose Garden, un jardí de prímules que, per cert, va inspirar The Nuttery, un dels jardins creats per Vita Sackville-West en Sissinghurst Castle Gardens.

Hivernacles (viver). / Fernando Ruz

El jardí de Munstead Wood, hui

El jardí de Munstead Wood es va fer àmpliament conegut en el seu moment, gràcies a les descripcions, plànols i fotografies de Jekyll que apareixien en els seus llibres i en alguns dels més de mil articles que va escriure per a diferents revistes de jardineria, entre elles Country Life Magazine i The Garden.

Floristeria i casa per a fer arranjaments florals. / Fernando Ruz

Terrassa. / Fernando Ruz

Hui en dia, el jardí roman quasi intacte gràcies a aqueixos documents gràfics, que han ajudat als jardiners a mantenir el jardí i recuperar algunes zones, i retornar-les al seu estat original. Solament es permet l’entrada al públic amb cita prèvia i no estan permesos els grups de més de 15 persones. Tots els detalls es troben en el lloc web: www.munsteadwood.org.uk/.

Topiaria i Canna indica en Terrassa nord. / Fernando Ruz

Equilibrar colors, formes i textures a través del temps i donats els capricis del clima anglés no va ser una tasca fàcil. De fet, molts opinen que Gertrude Jekyll va passar la seua vida cercant la perfecció, sabent que la perfecció mai s’aconseguiria. També, va cercar la forma d’animar a altres a trobar la satisfacció que pot arribar a oferir el disseny de plantació com a art. Crec que el seu propòsit va tenir èxit, perquè, hui en dia, el disseny de plantació des del punt de vista de l’art està més vigent que mai i és, en gran part, gràcies al llegat que ella va deixar.