Vlinderhof: quan persones voluntàries creen, gaudeixen i mantenen un jardí

Acaba de començar la tardor, una estació que en el jardí no és sinònim de vacances; tot el contrari, existeix una llarga llista de tasques que és imprescindible realitzar abans que arriben les primeres gelades. Açò mateix estaran pensant aquests dies les persones voluntàries que treballen en el manteniment de Vlinderhof, el jardí comunitari dissenyat per Piet Oudolf, que es va crear a iniciativa d’un grup de veïns dins del Máximapark, situat en la zona oest d’Utrecht, una de les ciutats històriques millor conservades dels Països Baixos.

Voluntaris treballant a Vlinderhof, agost 2018. / Vlinderhof 

Per a tots els públics, persones o insectes

El nom Vlinderhof es tradueix com a “jardí de papallones”, que no és una transcripció literal del que aquest jardí ofereix, però sí ens dóna una pista sobre la selecció d’espècies vegetals incloses en el seu disseny de plantació. Així, estan clarament pensades perquè siga atractiu no solament per a les persones, sinó també per a la fauna silvestre, com papallones, abelles, borinots i altres insectes. Açò, lògicament, li dóna un valor afegit al jardí, ja que afavoreix la biodiversitat gràcies al paper que juguen aquests insectes en la pol•linització de les plantes. De fet, es presta una atenció especial a les abelles solitàries, oferint-los oportunitats de nidació gràcies als anomenats hotels d’abelles i, fins i tot, un apicultor de la zona ha instal•lat un rusc al jardí.

Vista panoràmica del jardí Vlinderhof a l’estiu. / Vlinderhof 

Resulta curiós saber que, malgrat ser un jardí creat per i per als veïns, pot visitar-ho qualsevol persona sense haver de pagar per a entrar, cosa que converteix el que se suposa que hauria de ser un jardí comunitari d’ús privatiu en un jardí públic.

D’altra banda, crida flama especialment l’atenció saber que un grup de 57 persones veïnes del barri són les que treballen com a voluntàries en el manteniment del jardí. M’agradaria pensar en la possibilitat que condira l’exemple i poguérem parlar d’alguna cosa similar en el nostre país. Però, fins a on jo sé, ni està ni s’espera la possibilitat d’un projecte d’aquestes característiques.

 Persones voluntàries treballant a Vlinderhof, setembre 2018. / Vlinderhof 

Com va començar tot

La idea va sorgir d’un jardiner local, Marc Kikkert, que s’acabava de traslladar a Het Zand, al límit del Máximapark. Precisament en aquest parc públic, de 200 hectàrees, i situat en la part nova d’Utrecht, Marc Kikkert va descobrir un terreny del parc que no s’utilitzava i va pensar en la possibilitat de convertir-ho en un jardí comunitari. La gran admiració que sentia pel treball de Piet Oudolf va fer que pensara en ell per al seu disseny.

Vista panoràmica de Vlinderhof a la tardor. / Vlinderhof 

Piet Oudolf és un prestigiós dissenyador de plantació de jardins holandés, mestre en el disseny de jardins naturalistes, públics i privats, i líder del moviment conegut com New Perennial Movement (Nou Moviment de Vivaços). Aquest moviment es caracteritza per l’ús d’herbàcies vivaces i gramínies ornamentals, triades tant per la seua estructura com pel color de la seua flor, i presentades per a oferir interès al llarg de les quatre estacions de l’any. És particularment conegut pels grans jardins públics que ha dissenyat, com el de la High Line de Nova York o Lurie Park a Chicago, entre molts altres.

 Echinacea purpurea ‘Fatal Attraction’, Echinacea pallida ialtres plantes vivaces al juliol 2018. / Vlinderhof 

Marc Kikkert ja havia decidit qui dissenyaria el jardí, però tenia per davant un repte ambiciós, sens dubte. Per a aconseguir el seu objectiu, va reunir als residents del barri i va liderar el treball que va suposar despertar l’interès, aconseguir el suport públic i el finançament necessari per a implementar el disseny de jardí que Piet Oudolf havia realitzat per a Vlinderhof.

En ocasions, la sort acompanya i el la dita popular “voler és poder” es compleix. Al març de 2013, l’Ajuntament d’Utrecht va transferir oficialment més de 5.000 m2 de zones verdes al Grup de Construcció i Gestió del Vlinderhof en el Máximapark.

S’engega Vlinderhof

Una vegada reunits els patrocinadors, i a través de l’associació “Amics de Máximapark”, el jardí va començar a agafar forma en 2013 gràcies al treball d’un grup d’aproximadament 25 persones voluntàries.

Piet Oudolf va dissenyar el contorn, a força de bardisses, en 2013. Després vindrien les plantes, un esquema de plantació en què es van utilitzar 100 espècies diferents. En març i abril de 2014, els voluntaris van plantar vivaces, arbustos i arbres i, només uns mesos després, al maig de 2014, s’inaugurava el jardí Vlinderhof.

Vlinderhof, estiu 2018. / Vlinderhof 

Helenium ‘Moerheim Beauty’, Echinops ritro ‘Veitch’s Blue’ i Sporobolus heterolepis a l’agost 2018. / Vlinderhof 

Des de llavors, l’associació s’ha encarregat del seu manteniment i cura, amb el suport de residents, voluntaris i patrocinadors. És realment encoratjador veure la il·lusió amb què treballen i resulta exemplar la seua forma d’organitzar-se, especialment quan arriba el canvi de temporada.

Esdeveniments i molta música

El treball al jardí havia de concedir alguna recompensa. La primera va ser poder passejar enmig d’una ciutat per un jardí que sembla traslladar-te al camp. A més, si el passeig et cansa, els bancs instal·lats en les sendes permeten fer una parada al camí.

També s’ha convertit en un espai a l’aire lliure on es reuneixen les famílies, es realitzen exposicions, tallers, mercats, jornades de portes obertes i altres esdeveniments. Mereixen esment especial les vesprades i nits d’estiu, que en ocasions regalen jocs de llums i concerts a l’aire lliure. Perquè els jardins cal saber gaudir-los i, sens dubte, amb música i bona companyia és molt més senzill i gratificant fer-ho.

Vlinderhof: quatre anys després

L’estiu de 2018 ha sigut especialment brillant per a Vlinderhof. Ja són ja quatre anys complits funcionant. En aqueix període, l’experiència ha jugat a favor de l’equip de voluntaris, i el temps a favor del jardí, que s’estableix perfilant el seu disseny de forma cada vegada més palpable i lúcida.

Vlinderhof, agost 2018. / Vlinderhof 

Vlinderhof ha rebut i continua rebent visites de professionals de la jardineria i paisatgisme, aficionats i professionals, especialment atrets pel disseny de plantació d’estil naturalista. Sembla ser que és un jardí que no deixa indiferent a ningú ni decep en visitar-ho, fins i tot després d’haver vist les meravelloses fotos que se solen difondre i que podrien posar el llistó molt alt.

Si s’ha de jutjar pels comentaris que fan els qui comparteixen en xarxes socials o als seus respectius blogs l’experiència de la seua visita a aquest jardí, crec que pot afirmar-se que Vlinderhof és el que és i no hi ha gat amagat: un bellíssim jardí pintat per un gran artista-paisatgista, conservat per persones plenes d’il·lusió i gaudit pels veïns de la zona, per ciutadans i ciutadanes d’Utrecht i per persones procedents de diferents llocs de tot el món.

Em fa la impressió que la col•laboració entre veïns conforma l’essència d’aquest jardí, al mateix temps que la bellesa del seu caràcter pictòric es converteix en l’ànima de Vlinderhof.