Els Jardins de Stourhead: el llegat de la família Hoare

Els Jardins de Stourhead tenen quasi 11 km² i es troben en el naixement del riu Stour, proper a Mere, en el comtat de Wiltshire, a unes dues hores al sud-oest de Londres. Van ser inaugurats a mitjan s. XVIII per Henry Hoare II (1705-1785), sobrenomenat Henry “El magnífic” després de la creació del Jardí i tots els seus elements, propietari de les terres en l’època. Procedent d’una família de banquers, Hoare II es va ajudar dels diners familiars heretats del seu pare, Henry Hoare I, per a dissenyar i construir els Jardins de Stourhead. Henry Hoare I era qui havia comprat les terres i era fill del fundador en 1672 de Hoare’s Bank, Sir Richard Hoare. Com a curiositat, en l’actualitat aquest banc, situat a Londres, és el més antic de Regne Unit i el quart del món.

Les plantacions es van produir a càrrec d’uns cinquanta jardiners que van plantar faigs, roures, sicòmors, castanyers espanyols, freixes i alzines.

El llegat de la família Hoare

Quan Sir Richard Colt Hoare (1758-1838), nét d’Henry “El magnífic”, va heretar les terres cap a finals del s. XVIII, va fer algunes modificacions: de 1791 endavant va supervisar la plantació de bedolls, castanyers d’Índies, tulipes i més freixes, a més de llorers i rododendres, conformant els Jardins tal com es gaudeixen hui en dia. Colt va sobreviure als seus fills, de manera que les terres van passar a les mans del seu germanastre, Sir Henry Hugh Hoare (1762-1841).

M. López

Henry Hugh Arthur Hoare, besnét d’aquest últim, va ser el darrer propietari de Stourhead. El seu fill i únic hereu “Harry” Henry Colt Arthur Hoare, nascut en 1888, va morir a conseqüència de les ferides rebudes en la Batalla de Mughar Ridge (Palestina, 1917), durant la Primera Guerra Mundial. Poc abans de morir, per a assegurar la conservació de Stourhead, Sir Henry Hugh Hoare va decidir donar-ho a National Trust (abreujament de National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty, Fundació Nacional per als Llocs d’Interès Històric o de Bellesa Natural, en valencià), que ho manté en l’actualitat.

Un recorregut amb moltes parades interessants

Encara que a Anglaterra les hores de tancament en tots els establiments són bastant primerenques, especialment en comparació al que estem acostumats a Espanya, en companyia de la meua família vaig poder realitzar un llarg recorregut de diverses hores vorejant el llac que es va crear artificialment a partir del riu, desviant-nos de tant en tant en el moment en què una zona ens cridava l’atenció. Sabia que era gran (i de fet vam veure una molt xicoteta part del total dels Jardins), però va aconseguir impressionar-me molt més del que mai podria haver imaginat.

Seguíem un itinerari marcat, segons llegíem els noms de les diferents zones, xicotets edificis i monuments, al mateix temps que se’ns transmetia la història de la família que durant tant de temps va gaudir i va cuidar d’aquells Jardins.

M. López

Aquests edificis i monuments són nombrosos i es troben repartits per la immensitat dels Jardins. Cadascun d’ells té una història i a continuació us explicaré algunes d’elles:

El Temple de Flora. Va ser el primer edifici erigit en els Jardins pel seu inaugurador Henry Hoare II entre 1744 i 1746. Es troba dedicat a la deessa romana de les flors i de la primavera i en la seua entrada pot llegir-se una inscripció en llatí, que traduïda signfica “allunye’s qualsevol profà, allunye’s”.

El Panteó. En el primer que molts pensarien en veure el seu nom és en el Panteó de Roma, i amb encert, ja que la seua construcció, realitzada en 1753 i 1754, es va inspirar en ell. És l’edifici més gran dels que es poden veure en els Jardins i en el seu interior es troben estàtues de diverses deïtats clàssiques.

La Gruta. Va ser construïda en forma de cova amb la intenció de servir com a refugi de la calor estival. Per experiència pròpia, puc confirmar que es va aconseguir l’objectiu.

M. López

El Temple d’Apol·lo. De forma circular, va ser construït en 1765 per l’arquitecte Henry Flitcroft. Com haureu imaginat, està dedicat a Apol·lo, déu, entre moltes altres coses, del Sol en la cultura greco-romana.

La Casa de Gel. Construïda al voltant de 1800, va servir durant anys per a proporcionar als convidats aliments freds i gel, que s’extreia de l’aigua congelada del llac i que podia ser conservat en el seu interior fins a dos anys.

La Torre del Rei Alfred. Té 49 metres d’altura i va ser dissenyada per Henry Flitcroft en 1772. Commemora l’ascens al tron de George III en 1760 i la fi de la “Guerra dels Set anys” (conflicte que va enfrontar a Gran Bretanya i Prússia contra una coalició entre França, Àustria i els seus aliats per establir el control sobre Silesia i en relació a la formació d’imperis colonials a Amèrica del Nord i l’Índia).

La Casa de Stourhead. Durant generacions va ser la llar de la família Hoare. Dissenyada per l’arquitecte Colen Campbell seguint l’estil pal·ladianisme (anomenat així per l’arquitecte italià Andrea Palladio, 1508-1580) i construïda en 1725. Va ser canviada amb el pas de temps segons els seus ocupants. En 1902, va patir greus danys a causa d’un incendi i va haver de ser reconstruïda, i va restar després tal com hui en dia podem observar-la.

M. López

Infinitats de possibilitats per a deixar-se perdre

Aquests són només alguns dels molts punts interessants en els Jardins en un recorregut amb infinitat de possibilitats. M’hauria encantat comptar amb més temps per a visitar-los, però la falta de transport públic per a arribar als Jardins de Stourhead junt a la dificultat que per a molts de nosaltres suposaria llogar un cotxe que ha de conduir-se pel costat esquerre no ens deixava opció. Malgrat el retard amb el qual arribàrem i el nostre temps limitat, tots isquérem d’allí meravellats amb el que acabàvem de veure.

Per totes aquestes raons, recomane a qualsevol persona mínimament interessada en la naturalesa, que acudisca a visitar els Jardins de Stourhead quan tinga l’oportunitat. Perquè és una experiència realment única.

Per a acabar, us deixe l’enllaç de la Fundació National Trust, on es poden consultar, entre altres coses, preus, allotjaments propers o formes de col·laboració, així com informació sobre tot el que es pot veure en aquest gegantesc paradís.