Per un paisatge de qualitat a la Vall d’Uixó

Des de la seua obertura al públic en la dècada de 1950, les conegudes Coves de Sant Josep han eclipsat per complet la resta del patrimoni cultural i natural de la Vall d’Uixó, en la comarca de la Plana Baixa. Els més de 200.000 visitants anuals que rep aquest reclam turístic internacional acostumen a passar per alt la gran quantitat de recursos d’interès que se situen a només uns metres de l’immens aparcament d’aquestes coves navegables. És per açò que, des de fa uns anys, el govern local treballa per diversificar la seua oferta turística, posant en valor els seus actius patrimonials i ambientals i fent més atractiu un paisatge urbà molt castigat.

El camí de l’aigua, recuperem paisatge

Una d’aquestes estratègies de diversificació turística té forma de Programa de Paisatge, una de les tres figures de paisatge previstes en l’última llei autonòmica d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge que tenen per objectiu garantir la preservació, millora o posada en valor dels paisatges que pel seu valor natural, cultural o urbà o pel seu estat de degradació requereixen intervencions específiques integrades.

Aquest era sens dubte el cas del paisatge relacionat amb l’aprofitament històric de l’aigua que, des del seu origen en les pròpies Coves de Sant Josep i a través de la coneguda com a sèquia mare o sèquia major, ha condicionat durant segles l’urbanisme de la ciutat castellonenca d’un a un altre extrem.
D’aquesta manera va sorgir el “Camí de l’Aigua”, com una estratègia integral que pretén posar en valor i recuperar la memòria i la identitat d’un conjunt d’elements patrimonials hidràulics, a més de reforçar i fer més complexa a través d’aquest eix la Infraestructura Verda local, i, al mateix temps, generar espais públics i paisatges de qualitat, atractius tant per als veïns i veïnes de la Vall com per al turisme potencial que es vol atraure des de les Coves cap a l’interior del nucli urbà.

Amb aquesta finalitat, des de la cooperativa el fabricante de espheras es van dissenyar un total de 16 actuacions que aborden el paisatge al llarg d’aquest eix d’una manera integral des de quatre punts de vista diversos. D’una banda es troben aquelles intervencions de recuperació i posada en valor del patrimoni material i immaterial, d’altra les de millora, consolidació i connexió de la Infraestructura Verda urbana i periurbana. També estarien les d’implementació d’una infraestructura de mobilitat a escala humana i sostenible, i finalment les referides a la millora de la qualitat paisatgística dels espais visualment degradats.

Tradició espardenyera a la Vall d’Uixó. El projecte inclou també una línia de recuperació de la memòria d’oficis tradicionals vinculats a l’aigua.  

El nucli central des d’on es plantegen aquestes intervencions és la Fàbrica de la Llum, una edificació industrial situada a escassos 750 metres de les Coves que acollirà el nou Museu Arqueològic Municipal en un procés participatiu batejat com Museu en Marxa. En el seu entorn s’aglutina un gran conjunt hidràulic patrimonial dominat pels aqüeductes de Sant Josep i de l’Alcúdia, amb la presència de dos molins i un sistema de sèquies, canals i abancalaments que conformen un paisatge molt interessant vinculat amb l’aigua en el qual, a més, conflueixen els llits dels barrancs de Sant Josep i del Aigualit, amb un gran pes en l’imaginari paisatgístic local.

És, de fet, en aquest espai on es plantegen les majors intervencions tant a nivell patrimonial, amb la pròpia rehabilitació dels molins o l’engegada de la Fàbrica com a museu, com a nivell d’Infraestructura Verda, amb la recuperació dels espais abancalats propers com a horts comunitaris i la revegetació dels llits amb espècies autòctones de ribera, i també a nivell d’imatge urbana, amb el tractament de les façanes i posteriors d’edificis amb una gran exposició visual cap a l’entorn.

Des d’aquest entorn, la resta d’intervencions tenen una clara vocació d’aportar connectivitat a l’eix en un sentit ampli, de manera que al llarg del mateix s’aconseguisca generar un relat continu relacionat amb l’aigua i articulat a partir d’elements de mobilitat blana, renaturalització de l’ecosistema urbà o interpretació del patrimoni.

Conectant en verd

Aquest traçat, a més, aspira a transcendir l’escala local i integrar-se dins d’un context més ampli d’infraestructures de paisatge a escala territorial relacionades amb el propi Parc Natural de la Serra d’Espadà, la delimitació de la qual inclou l’entorn proper a les Coves, amb el traçat del riu Belcaire o amb els recorreguts senderístics de la línia XYZ d’interpretació de la Guerra Civil. 

En l’extrem oposat de l’àmbit d’intervenció, el barranc del Randero, un espai altament urbanitzat i degradat associat a la Marjal de Nules, jugaria de la mateixa manera un paper clau per a la connectivitat entre els ecosistemes de muntanya i els litorals.

Com haureu pogut comprovar es tracta, sens dubte, d’un ambiciós projecte de paisatge que només serà possible amb la implicació no solament del conjunt de l’administració local de la Vall d’Uixó durant els pròxims anys, si no dels seus veïns i veïnes al complet en un procés tan llarg com a il·lusionant. I és que es planteja gens menys que el repte de donar la volta a dècades d’un urbanisme molt poc considerat amb el seu patrimoni i el seu paisatge, per a forjar des d’ací una nova identitat vallera que se senta orgullosa de la seua memòria.