De ruta! Del botànic al Menejador de la Font Roja
Conèixes De Ruta amb el Botànic? És el cicle d'excursions que el Jardí Botànic de la Unviersitat de València organitza cada any en col·laboració amb el club de viatges Fil per Randa, i patrocinat per Caixa Popular. Amb aquestes excursions guiades gaudim de la natura més propera i ara us contem algun xafardeig sobre la primera eixida a la Font Roja. Llig les respostes del guia de la ruta, Lluís Serra.
En aquesta ruta, la primera del cicle, vam pujar al Menejador de la Font Roja, però en sentit contrari, per la senda envoltats del bosc mediterrani, amb carrasques, galers, aurons o freixes de flor, acompanyats de gran quantitat de flors de molts colors. Des del vam admirar les serres del voltant, la Mariola, la Serrella o el Benicadell per baixar per la pista i observar les plantes rupícoles. Ja de vesprada visitarem Alcoi.
DIA DE L’EXCURSIÓ: 14 de Maig de 2017
Per què coneixes la zona?
Porte 30 anys pujant i estudiant-la, he fet un llibre amb tota la flora fotografiada (922 espècies) i amb la seua distribució i sóc d’Alcoi. Fruit d’eixe estudi i apreci per la Font Roja, és el llibre que he fet amb tota la flora fotografiada (922 espècies) i amb la seua distribució.
Recomanes la visita de l’entorn sense guia?
Sols el paisatge ja paga la pena, sobretot a la tardor, però amb guia botànic és gaudix més per poder interpretar els diferents tipus de vegetació i l’importància d’algunes espècies de flora.
3 Espècies botàniques d’especial interés en la zona visitada
Com sempre, les espècies de port arbori són les que més interés poden tenir per a la gent. A la zona podem destacar el teix, el freixe de flor i el roure cerrioide.
Llig l’article de Jose Aparici sobre Taxus baccata
Quina planta va cridar més l’atenció als excursionistes
Veure el freixe de flor florit i algunes orquídies (Cephalanthera rubra, C. damasonium) sempre criden l’atenció.
Cephalanthera rubra. Imatge de FlickR. Autor: Björn S…
Alguna sorpersa botànica? Una planta que no esperaves…
Com que son molts anys recorregent tota la zona, poc a poc les sorpresas son mes escasses. Mai es pot dir que la flora d’un territorio es coneix al 100%, però el grau de coneixement actual de la zona es un del mes elevat del País Valencià.
Aalguna abscència botànica? Una planta que hauria d’haver estat
La veritat és que no, però pot ser hagueren pogut esperar que alguna espècie determinada estiguera ja florida i no va haver sort.
La zona més bonica del paratge visitat
Ja sé que açò és subjectiu però em quede amb el cim del Menejador i la pujada per la senda per dins del bosc. El primer per les meravelloses vistes, cap al nord s’estén sota els nostres peus el bosc, dens i humit, amb una fragositat meravellosa, i cap al sud, la serra baixa mes suau amb carrasques, ginebres i coscolles. Des del cim podem albirar a algunes de les serres que ens envolten, la Mariola, la Serrella, el Benicadell….
I el segon per la frondositat del bosc, cromàticament insuperable a la tardor i un dels punts amb mes diversitat de la zona.
El punti més dur de la ruta
Pense que la senda d’inici, una senda costeruda que posa a prova als excursionistes. A més, un secret, és el lloc on podem parar per veure qualsevol planteta i així tenir l’excusa perfecta per a recuperar l’alè. Després, per la vesprada, allò més dur va ser la calor que va fer a Alcoi durant el recorregut per la ciutat, i ahi ja era més difícil trobar una ombreta com a la Font Roja.
Quina era l’actitut dels excursionistes?
En les excursions del Botànic hi ha gent que va a totes i que ja es coneix, però sempre s’incorporen excursionistes nous. L’actitud, com sempre, és molt bona, amb molt bona disposició per a aprendre. Ara, és veritat que també hi ha gent que va més a la seua, i has d’anar un poc amb compte per a que no es despisten fent una foto.
Alguna història o llegenda sobre el lloc visitat?
Sabies que el nom de la Font Roja és derivat del color del terra?
Consulta el programa complet d’excursions de De Ruta amb el Botànic
Algun accident/sorpresa?
No va ser, per sort, una eixida massa accidentada. La gent es queda dormida a l’anada, altres a la tornada… Si que és veritat que tinguérem un excursionista que vingué ja de casa lesionat, i es tingué que quedar pel matí al santuari i no pogué pujar amb nosaltres al cim del Menejador, cosa que angoixà un poc a l’altre guia perquè durant un temps pensava que havíem perdut a una persona.
