Inspiració natural amb veles i plantes

Veritat que les nits d’estiu poden ser molt més evocadores i relaxants amb unes veles enceses mentre prenem alguna cosa ben fresqueta. I és que segur que en algun racó de la teua casa podem trobar alguna que t’han regalat o has comprat com a element decoratiu o per la seua fragància, però t’atreviries a fer-les tu? Vinga, que són molt senzilles de realitzar i les plantes en aquest tema també tenen molt a dir, ho sabies? T’ho conte tot en el post d’aquest mes! Però abans, vegem algunes curiositats sobre aquest producte.

Usos de les veles en la història

Segons sembla, la vela més velleta que s’haja usat data de l’època romana, durant el segle I d. de C., i estava feta d’una mescla de sèu, un extracte d’origen vegetal insípid i incolor, i grassa animal. De fet, com tots els elements eren orgànics, en moments de guerra, els soldats famolencs no dubtaven en menjar veles per a alimentar-se quan escassejaven els queviures. Una tradició que va es va matenir segles després i que es va estendre molt entre els guardians dels fars a Anglaterra, ja que també solien quedar-se aïllats i sense menjar.

Però parlem de la seua principal funció, donar llum. Fins fa ben poc s’usaven per a il·luminar les cases, els teatres, els hospitals o qualsevol tipus d’estada al nostre llar, però tot va canviar quan va entrar a escena el querosè i després l’electricitat. Va ser a partir d’aquell moment quan les veles van començar a tenir un altre objectiu: donar calidesa i aromatitzar les nostres cases al mateix temps.

Avui dia s’han convertit principalment en un objecte de decoració, de fet ni tan sols les encenem quan se’ns talla la llum, perque directament encenem la llanterna del mòbil i prou, tinc raó? No obstant açò sempre ens encanten les seues formes, colors i olors variats i recorrem a elles per a generar un ambient més íntim o per a aromatitzar qualsevol estada. I ací és on ens trobem nosaltres just ara, donant-li al handmade i al crafting per a tenir unes veles la mar de boniques. Mans a la feina!

La cera, la nostra matèria prima

Comencem per la bàsic, la cera. La més coneguda és la d’origen animal, és a dir, el material que les abelles mel·líferes (Apis melifera) utilitzen per a construir els panals. En concret són les obreres joves, les que tenen de 12 a 18 dies d’edat, les que segreguen la cera en forma líquida a través d’unes glàndules abdominals i que, en entrar en contacte amb l’aire, s’endureix formant xicotetes perletes de 2mm en la part inferior de l’insecte.

Després, amb les seues potes les porten a la boca, les masteguen i després les usen per a construir els alvèols hexagonals o cel·les dels seus panals, on conserven la mel i el pol·len, proporcionant aqueix característic color groc a la cera; després, la reina diposita en ells els seus ous i les noves abelles es crien en el seu interior. Un procés col·lectiu i minuciós que només pot iniciar-se en la foscor (la llum inhibeix la producció de la cera) i que també necessita d’una temperatura concreta de 33 a 36ºC a l’interior del rusc.  A més es tracta d’una elaboració molt costosa, ja que es calcula que tarden aproximadament 4 minuts en processar cada gota.

Així que a partir d’ara quan tingues una vela de cera d’abella entre les teues mans, considera-la un autèntic tresor artesanal i més encara si tenim en compte que les abelles estan en perill d’extinció. Per cert, signa ací si vols participar en la campanya que greenpeace ha emprès per a evitar la seua desaparició.

Per tot allò, la producció de cera d’abella a nivell industrial resulta bastant complicada i cara, i és ací on entra la parafina. Un material d’origen mineral amb el qual es fabriquen moltes de les veles que podem trobar en els comerços. Es tracta d’una mescla d’hidrocarburs saturats derivats del petroli, sòlida a temperatura ambiente, de color blanc semitransparent i inodora.

Podem adquirir-la fàcilment en forma de planxes, perles o gel i la seua temperatura de fusió oscil·la entre els 50º i els 80ºC, així que es fon sense molt esforç i la seua manipulació és molt senzilla. A més, podem tenyir-la amb diversos colorants i així personalitzar les veles amb el color que més ens agrade. No obstant açò, estem parlant d’un producte poc sostenible ja que prové d’un combustible fòssil.

Així que us propose una alternativa totalment vegetal, ¡veles amb cera de soia! Sí, com sona. La cera de soia s’extrau a partir de la hidrogenació de l’oli de soia, per tant prové d’un material renovable, a més és de color crema, per tant també es pot tenyir, i emet un 90% menys de sutge que les veles a base de parafina. A més, duren més temps i tenen un punt de fusió menor (40-45º), reduint el risc de cremades, i és soluble en aigua, per la qual cosa podem netejar-la fàcilment de tèxtils i mobles.

I si et preocupa no trobar-la en mercat, al contrari!. Estem parlant d’un producte que va ser inventat pel nord-americà Michael Richards en els anys 90 quan tractava de trobar una alternativa més barata a la cera d’abella per a fabricar veles, i voilà! d’origen natural i igual d’econòmica que la parafina. Així que tria l’opció que més t’agrade i posem-nos amb els DIY.

Amb un toc botànic molt millor

En aquest primer DIY podem utilitzar flors arreplegades i premsades per nosaltres mateixos o comprar-les ja preparades. La part bona de comprar-les és que ja vénen premsades, seques i tenyides, però si eres dels meus preferiràs fer aqueix procés amb les teues pròpies mans! De fet, podem evitar tenyir-les, ja que la majoria de les plantes conserven un color semblant a l’original si fem bé el procés, la clau està en canviar moltes vegades l’assecant que utilitzem per a absorbir l’aigua que conté la planta. Pots comprar-te un kit per a premsar-les o fabricar-te un amb elements comuns que tots tenim a casa. T’explique!

Per a fragments xicotets, col·locarem la fulla o flor dins d’una fulla de periòdic i ennmig d’un llibre ben gros. Per a facilitar el premsatge podem posar dos o tres llibres més damunt del que conté la mostra. Després, una vegada al dia durant una setmana, anirem canviant el periòdic (l’assecant més habitual) que conté la mostra per a anar retirant la humitat. Per a mostres més grans podem confeccionar una premsa casolana amb dues fustes d’1 cm o més de grossor i una cinta de no tornada. En aquest cas col·locarem la mostra vegetal a l’interior d’una fulla de periòdic i posarem dalt i baix eixa fulla 2 o 3 més. Després, tancarem la premsa, estrenyerem al màxim i el mateix que abans, canviarem tots els dies els periòdics durant una setmana.

Si fas tot açò, aconseguiràs uns tons molt semblats als de la planta viva, a més intenta utilitzar fulles o flors que no tinguen una estructura tridimensional massa complexa, per exemple, les de romaní, espígol, violeta, entre altres. Si encara així vols tenyir-les, pots fer el següent. Si les flors estan seques, utilitza anilines a l’aigua. Només has de submergir les parts vegetals en aquesta substància o polvoritzar-les. Si prefereixes tenyir-les abans de deixar-les assecar pots posar la plantes en un pitxer amb aigua i el color del pigment escollit. Un experiment molt xulo per a fer amb els xiquets de la casa, van a al·lucinar!

Una vegada ja tingues les teues flors i fulles llestes, ja podem començar amb el DIY.

Necessitaràs:
• Parafina o cera de soia. Descartem la cera d’abella en aquest cas perquè ha de ser translúcida per a que es vegen les flors
• Flores i fulles seques premsades
• Espàtula de metall o cullera
• Cassons per a bany María

Pas a pas:
1. Calfem la cullera o l’espàtula metàl·lica. Posem les fulles o flors sobre la vela i apliquem sobre elles l’espàtula o cullera. La calor farà que la cera de sota es fonga prou com per a fixar les flors a la vela.
2. Fonem la cera al bany maria i submergim un segon la vela en la cera subjectant-la per la metxa. Podem submergir-la dues o tres vegades fins a tenir una fina capa de cera protegint les flors.
És important que tinguem suficient cera fosa per a cobrir la vela sencera al submergir-la. Per açò és millor usar cassons o llandes estretes i altes, per a no haver d’usar quantitats molt grans de cera.
Si la banyem més del compte o la cera és opaca es poden tapar les flors.
És més còmode subjectar la vela per a banyar-la si hem tingut la precaució al fer-la de deixar la metxa llarga.
3. Deixem que es refrede i tallem la metxa si l’havíem deixat llarga per a agarrar-la millor en el bany. I acabada!

També hi ha aquesta altra opció que queda molt bonica pegant en la part interior del recipient les fulles o les flors i quan estiguen ben pegades vessar la cera líquida per damunt. D’aquesta manera les flors no es veuen barrejades amb la cera, sinó que es veuen des de la part externa. Però clar, aquesta opció és solament para vveles que vagen en recipients de cristall.

Així seria el pas a pas:

També poden ser veles amb flors en el seu interior d’aquesta forma, barrejant les flors i les fulles entre la cera. No es veuen tan clares com en l’anterior DIY, tan sols s’intueixen, però també m’encanta.

Necessites:
• Parafina o cera de soia. Cal que siga translúcida per a no tapar les flors
• Un motle (o varis) per a la forma que li vulgues donar a les teues veles
• Una cassola per a fondre la cera
• Una vareta sostenidora
• Un ramet d’espígol o una altra planta aromàtica que preferisques
• Una espàtula o cullera de fusta
• Pabilo (és on s’encén la vela, es compra per metre i s’introdueix enmig, deixant una part fora perquè siga més senzill que es creme)

Pas a pas:
1. Calfa la cera en el cassó, a foc lent o moderat, perquè es fonga bé. De nou una bona idea és fer-ho al bany maria (col·locant un cassó més gran amb aigua i introduint en ell el recipient més xicotet amb la cera) i remoure amb una espàtula de fusta. Aquests elements quedaran destinats a fabricar veles, no els uses per a cuinar! (excepte el cassó on vas col·locar l’aigua). Altres opcions per a fondre la cera és una borsa per a fondre que se submergeix en aigua calenta. La idea és que la cera quede líquida.
2. Quan s’haja refredat una mica, tira les tiges d’espígol sencers si caben o si no esmicola les seues flors i barreja’l bé. A més, per a realçar la seua olor pots tirar si vols unes gotes d’essència natural d’espígol, però no massa quantitat perquè si no l’aroma serà molt fort.
3. Aboca la cera barrejada amb les flors en els motles que has triat (també els pots trobar en cases especialitzades). No t’oblides de greixar la base i les parets del motle amb una goteta d’oli de cuina. Deixa una part buida del motle (omple fins a un 90%, aproximadament)
4. Per a fixar el ble a la vela has de lligar un extrem d’aquesta a la vareta sostenidora especial, on està l’orifici (és com una agulla gran) i passar l’altre extrem pel forat del motle. Fixa la metxa amb el sellador i talla el que sobre. Recorda deixar una mica per damunt de la vela, per a poder després encendre-la.
5. Deixa que es refrede la cera. Aquest procediment et pot portar diverses hores, almenys cinc. Tot depèn de diversos factors, com pot ser el clima, l’època de l’any, la humitat, la temperatura, etc. És millor que les mantingues en llocs frescos, on no les toque el sol i, en la mesura que siga possible, foscos.
6. En el moment de desemmotllar (quan estiga completament solidificada la vela), dóna la volta al motle i dóna xicotets colpets amb el dit o un llapis, perquè es vaja llevant l’aire i sola es desprenga del motle, sense necessitat de força i per a evitar que es trenque la vela.

Si no tens vareta sostenidora, pots usar unes pinces de tendir la roba de tota la vida o una mica de cinta adhesiva. El mateix paper fan, que és aguantar la vela mentre es refreda la cera.

Aromatitza les teues veles

Cítrics, dolços, místics, frescos, profunds, intensos … molts són els aromes amb els quals podem aconseguir que les nostres veles es convertisquen en un objecte artesà encara més especial. Com et deia abans, es poden fer veles aromàtiques en tots dos DIY, solament necessitaries afegir unes gotes d’essències. Normalment, als mateixos llocs on es compra la cera també podràs trobar-les però cal tenir en compte un parell de qüestions importants a l’hora de seleccionar-les. El primer, és saber si són d’origen natural o de síntesi. Aquestes últimes solen estar barrejades amb essències naturals, però segueixen sent substàncies químiques sintetitzades en un laboratori que emulen l’olor original que existeix a la natura, així que per què no utilitzar millor directament eixos aromes?

Les essències extretes de les plantes es coneixen amb el nom d’olis essencials, substàncies químiques complexes insolubles en aigua i molt volàtils que són biosintetitzades per elles per a definir la seua petjada aromàtica. Generalment s’obtenen a través d’un procés de destil·lació de les parts vegetals que contenen l’aroma.

I és que no sempre són les flors les que contenen l’aroma! Pot estar en l’escorça com en el sàndal, en els rizomes com en el gingebre, en les fulles com en el eucalitpto, en els fruits com en el anís o en els cítrics, i també en les flors com en l’espígol, el gessamí o la rosa, entre molts altres. A més, el millor que també tenen aquests olis essencials és que conserven les propietats de les plantes.

És a dir, una essència de síntesi que fa olor a citronella o romaní aconseguirà semblar-se a la seua olor però no serà antibacterià i repelent de mosquits com en el cas de la citronella ni t’ajudarà a tractar les infeccions respiratòries com en el cas del timó. Tot un món el de les propietats terapèutiques dels olis essencials que podràs descobrir a través de l’aromaterapia. Si t’interessa en el Jardí Botànic de la Universitat de València solen fer un parell de cursos pràctics a l’any sobre aquesta matèria així que estigues atent a les seues activitats i apunta’t.

Tornant a les nostres veles! Una vegada triada la fragància que més t’agrade, només hauràs d’introduir-la després que s’haja fos la cera però quan ja no estiga tan calenta. Recorda, només unes gotes, sinó serà massa forta l’olor.

El meu consell

Quan ja domines la tècnica… regala veles fetes per tu! Els detalls fets a mà són molt bonics, a la persona que rep el regal li arriben moltes coses més a més del regal en si, al cap i a la fi, una cosa material. Amb una tela bonica o amb una targeta quedaràs de deu!

A més, pots posar que són 100% artesanals i fins i tot 100% vegetals si t’atreveixes amb la cera de soia i si a més utilitzes metxa de cotó, doncs molt millor. I un toc per a ser encara més original, fes les veles en diferents recipients, no solament de diferents grandàries sinó de diferents formes i materials. Dona-li regna solta a la imaginació ja que quasi qualsevol recipient val, per exemple una tassa, una caixa metàl·lica de galetes o unes petxines. Faràs veles úniques en recipients únics. L’originalitat també és part de la creativitat!

No em digues que no t’han entrat ganes de fer alguna d’aquestes vés-les tan reboniques? Recorda que totes les fotos i idees (i molt més!) les penge al tauler de Pinterest d’ESPORES – Inspiració Natural