Jardineria domèstica: cuidar les bardisses

Ja és febrer en el nostre jardí i nosaltres hem començat les tasques de poda d’alguns arbustos. D’entre tots ells, tenim cura, amb especial dedicació de la thuja que envolta el nostre jardí ja que, a més de protegir-nos i donar intimitat, són el teló sobre el qual destaquen la resta de plantes. Que estiguen bonics, sans i ben retallats, és de gran importància.

Un tanca de coníferes marca els límits del jardí

Hi ha qui prefereix una tanca lliure formada per enfiladisses que creixen al seu aire. Aquesta opció és més informal però no exigeix poda freqüent. Nosaltres tenim una tanca formal de Thuya orientalis que ja estava plantada quan vam arribar. Protegeix molt bé dels vents forts i si es manté correctament és una paret verda molt atractiva durant tot l’any.

Les coníferes, en general, són plantes molt rústiques i fàcils de mantenir. Suporten perfectament les podes repetides i per aquest motiu el seu ús està tan estès. No només es fan servir per limitar el jardí en el seu perímetre, també és usual trobar-les dividint grans jardins en espais més reduïts. És un dels elements típics de la jardineria anglesa tradicional i sempre apareixen en els millors jardins anglesos. Per a mostra un dels meus preferits; el jardí de Sissinghurst Castle al Regne Unit.

Sissinghurst Castle, un dels més bells jardins anglesos

Tornem al tema! Hui, dediquem aquesta entrada al manteniment que fem de la nostra bardissa (molt humil si el comparem amb el de Sissinghurst) Com deiem al principi, febrer és temps de dedicar-li les atencions pertinents perquè a la primavera llueixa verda i frondosa. És, sobretot, època de poda, però també d’eliminar herbes espontànies que apareixen a la base i cavar lleugerament el sòl al voltant.

La poda de les tanques de coníferes

Les coníferes són arbustos o arbres de fulla perenne, vigorosos i generalment molt longeus. El seu entramat de branques proporcionen una barrera difícil de traspassar. Per aquest motiu, les tanques de coníferes s’anomen “murs verds”. Un dels inconveneints és el ràpid creixement (unes espècies més que altres), per això s’han de podar diverses vegades a l’any perquè la mesura estiga en relació amb la grandària del jardí.

Retallar la tanca és un treball costós que deixem en mans d’un professional

Les tanques poden retallar-se en diferents èpoques de l’any, evitant els dies plujosos o de sol molt fort que poden danyar les fulles tallades. El pitjor, sense dubte, és la pluja que humiteja les ferides del tall i s’exposa al arbust a infeccions fúngiques. Però en qualsevol estació es pot trobar un moment per fer-ho.

Per retardar al màxim l’envelliment dels arbustos es recomana podar quatre vegades a l’any, encara que amb dues retallades anuals sol ser suficient per mantenir-los bonics. Els principals períodes de poda coincideixen amb una primera retallada a final de febrer o principis de març. Una segona pel maig, una tercera a meitat d’estiu, cap a finals de juliol i el quart i últim de la temporada es dóna a finals d’octubre.

Nosaltres només retallem dues vegades: una, en aquestes dates (febrer / març) i una altra a la tardor, al mes d’octubre. La poda no la fem personalment ja que requereix eines específiques i és una feina que deixem en mans de professionals.

Eliminar les herbes no desitjades de la base

És inevitable que sota les tanques germinen llavors que l’aire transporta i apareguen plantes no desitjades ni convenients per al bon desenvolupament de la bardissa: competeixen pels nutrients del sòl i poden embolicar-se amb les branques dels nostres arbustos tapant la llum fins a arribar a asfixiar-los.

Esparregueres i altres silvestres que neixen a la base de la tanca

El millor mètode per eliminar aquestes males herbes és fer-ho a mà, arrencant l’herba d’arrel. En el nostre jardí fem un bon repàs del sòl després de la poda, mentre recollim les branques tallades, però durant la resta de l’any les traiem sempre que en veiem alguna.

Cavar i airejar el sòl sota les bardisses

Com qualsevol altra planta, els arbustos que formen la tanca agraeixen una cava periòdica del terreny al voltant de la base. Es tracta de llaurar el sòl de manera superficial, sense aprofundir per no danyar les arrels, amb un escardador o una aixada petita. Nosaltres fem servir l’aixada, una eina molt útil per a aquest i molts altres treballs.

La bardissa és un teló de fons per als altres arbustos del jardí

Nosaltres fem servir l’aixada, una eina molt útil per a aquest i molts altres treballs. Amb aquesta tasca aconseguim trencar la crosta superficial del terreny perquè l’aigua penetre millor i airejar el sòl perquè les arrels s’oxigenen bé a més d’eliminar males herbes i mullir terra.

Finalment, aprofitant que el terra està tou i solt, fem una aportació d’adob orgànic (compost, fems de cavall, gallinassa, humus de cuc, etc) perquè, quan la planta desperte de la letargia vegetativa, dispose dels nutrients necessaris per a un bon creixement. Si segueixes aquestes pautes les teuees bardisses creixeran sanes i fortes durant molts anys. Els nostres ja tenen prop de trenta i es mantenen tan verdes i frondoses com en els seus començaments.