També pots consumir alvocats de proximitat

L’alvocat és una espècie originària de Mèxic i Amèrica Central. El seu hàbitat natural són les zones humides amb vessants suaus de boscos tropicals i sòls ben drenats. El seu nom científic és Persea americana Mill. I pertany a la família de les lauràcies. L’arbre pot arribar a mesurar entre 20-40 metres d’altura i viure uns 50 anys. Per a la producció del fruit l’arbre es poda a fi de facilitar la recollida dels mateixos. Existeixen tres varietats: P. americana var. americana (alvocat antillà), P. americana var. drymifolia (alvocat mexicà) i P. nubigena var. guatemaltensis (alvocat guatemalenc).

L’alvocat té fulles verd fosc, coriàcies i grans. Per evitar l’autofecundació les flors presenten maduració diferenciada de les estructures masculines i femenines. El fruit, també anomenat alvocat, pot mesurar fins a 15 cm de llarg i conté una única gran llavor. L’alvocat és una drupa de la qual es consumeix la polpa (mesocarpi) i s’aprofita també la part externa, és a dir, la pell (epicarp o exocarp).

El nom vulgar aguacate deriva de la paraula ahuácalt en llengua nahuatí, que significa testicle. És el nom que ens ha arribat, si bé rep molts altres noms en les regions d’origen. Així, a Mèxic també se l’anomena kupanda en llengua purépecha. El seu nom en llengua zapoteca és yashu. En algunes regions de Chiapas es diu tzitzito. Rep més noms, com bajichí en tarahumara, ts’ani en otomí, kukáta en totonaco, sonu en mazahu o tichi en mixteco. Quan els espanyols van arribar a Amèrica el van anomenar “pera de les Índies” per la similitud a una pera gran. A Perú se l’anomena palta, fent referència a una ètnia ameríndia anomenada els Paltas.

L’alvocat, per les seues propietats alimentàries, és una espècie conreada des de fa mil·lennis. S’han trobat restes en coves a Puebla, Mèxic, datats en l’any 8.000 a. C. Ha estat, per tant, un fruit molt considerat tant pel seu valor nutricional com per les seUes aplicacions d’ús medicinal.

El seu cultiu i producció comerciaL

Actualment el seu cultiu se centra a Mèxic, Brasil, Sud-àfrica, Israel, Perú, algunes regions d’Estats Units com Florida i Califòrnia, i Austràlia. Des de fa uns anys també es cultiva a Espanya. El seu cultiu per a producció comercial va començar a les zones costaneres de Màlaga i Granada, que segueixen sent les majors zones productores. A la Comunitat Valenciana va començar als anys 80 a Callosa d’en Sarrià (Alacant). Avui en dia també hi ha plantacions a la mancomunitat de les Valls (Camp de Morvedre) on alguns agricultors de la zona han apostat pel cultiu de l’alvocat com alternativa als cítrics. Si bé la inversió inicial resulta elevada pel cost dels plançons, el seu cultiu és rendible donats els avantatges que ofereix enfront dels cítrics. El temps d’espera de producció és de dos anys davant dels quatre o cinc dels cítrics. A més, el fruit no exigeix ​​un període de recol·lecció estricte, sent possible deixar el fruit a l’arbre fins a sis mesos. A això se suma que el cultiu de l’alvocat requereix escassa o nul·la aplicació de fitosanitaris. I, no menys important, la substitució de cítrics per alvocats permet l’aprofitament del sistema de reg per degoteig dels primers, ja que el consum d’aigua és similar en tots dos casos.

Algunes de las varietats d’alvocats més conreades

El principal país productor és Mèxic, seguit de Xile. Altres països amb menor producció són la República Dominicana i Perú. Països com Israel, Brasil o Espanya produeixen moltes menys tones anuals. Els principals importadors són els mercats d’Estats Units, Holanda, França, Japó, Canadà. Els alvocats espanyols són exportats a França principalment. L’alvocat és una planta en què presenta moltes varietats. N’hi ha adaptades a sòls salins (Maoz), de fructificació tardana (Hickson), resistent al fred (Susan), amb molta polpa (Fort), Contínuament s’estan fent estudis amb empelts per tal de trobar varietats que s’adapten a diferents climatologies, característiques edàfiques i que a més cobreixin les necessitats del mercat al llarg de tot l’any.

Avui dia es cultiven diferents varietats que presenten tant unes característiques pròpies externes de fruit com diferents textures i matisos de sabor de la polpa. A la mancomunitat de les Valls es conrea principalment la varietat Lamb Hass, de calibre gran, pell rugosa, polpa saborosa i que madura més tard que la varietat Hass.

L’alvocat en la dieta

La polpa de l’alvocat en la dieta aporta macro i micronutrients molt interessants i d’alta qualitat, tal com es pot veure a la taula de baix que mostra la composició nutricional de 100 grams de producte fresc segons les tres principals fonts d’informació (BEDCA, seh- LELHA, USDA). Pel que fa als macronutrients, principalment aporta greixos, de les quals les majoritàries són àcids grassos monoinsaturats. La FAO / WHO 2008 recomana que el percentatge d’AGM en la dieta siga aproximadament del 15-20% de greixos ingerits. Seguint aquestes recomanacions, el consum d’una peça al dia cobreix àmpliament les necessitats d’AGM diàries.

Aport de macronutrients i fibra (100g producte fresc). Fonts: *bedca, **seh-lelha ***USDA

El principal àcid gras monoinsaturat que conté l’alvocat és l’àcid oleic. Aquesta molècula està formada per una cadena de carboni (entre 16-22 àtoms de carboni) amb un grup carboxil funcional (-COOH). És monoinsaturat perquè presenta un doble enllaç entre dos carbonis de la molècula, en aquest cas en el carboni situat en la posició 9. No és un àcid gras essencial, ja que l’organisme el pot fabricar a partir d’altres molècules però és interessant incloure’l en la dieta ja que està implicat en la regulació del metabolisme dels lípids.

Paté d’alvocat. Recepta de El Comidista

Diferents estudis indiquen que l’àcid oleic pot reduir l’LDL (lípids de baixa densitat) i augmentar el HDL (lípids d’alta densitat) en sang. Per aquesta raó les persones amb perfils lipídics alts en sang (colesterol, triglicéridos) poden incloure en la seua dieta alvocats per tal de millorar aquests valors, sempre sota supervisió d’un professional (metge, nutricionista). Aquest tipus de greix és relaciona amb la prevenció i el tractament de l’arteriosclerosi. Actualment s’estudien els beneficis del consum d’alvocats en persones amb diabetis tipus 2.

L’alvocat també aporta diferents proporcions de minerals com potassi, fòsfor i magnesi, així com vitamines, principalment liposolubles. A la taula es mostren les aportacions de micronutrients de 100 grams de producte fresc. Comparant l’anàlisi amb les CDR es pot apreciar que les aportacions de potassi i magnesi són els més importants. El consum d’un alvocat diari aporta gairebé el 50% del potassi diari requerit (un plàtan aporta aproximadament la mateixa quantitat de potassi per 100g).

Aport de micronutrients (100g producte fresc). Fonts: *bedca, **seh-lelha, ***USDA, ****CDR (*)OMS. $Este valor deu ser un error ja que difereix en tres ordresde magnitud amb la resta de dades

Altres usos

La polpa de l’alvocat es consumeix principalment en fresc o en preparats al costat d’altres ingredients, com és el cas del guacamole. Però també és utilitzada per a l’extracció d’oli. També es poden aprofitar tant la pell del fruit com la llavor. En el cas de la pell, en alguns països, com Guatemala, es cou al costat de colorants per tal de millorar la fixació del color en teixits. De la llavor es pot extreure un fluid que s’ha utilitzat com a tinta per a l’escriptura. Nombrosos documents que es conserven en els arxius de Popayan estan escrits amb aquest tipus de tinta, també utilitzada per tenyir teles. En alguns llocs s’utilitza la llavor en pols, ja seca, per amanides.

Guacamole

Fes-te un massatge amb el pinyol de de l’alvocat. Imatge del Facebook d’Ana Organicus

En la cultura popular se li atribueixen propietats medicinals tant al fruit (pell externa, polpa i llavor) com a les fulles de l’arbre. L’extracte oliós de la llavor també s’usa com a antiinflamatori, antireumàtic, analgèsic, antidiarreic o vermífug entre altres usos. També s’usa via tòpica barrejant-ho amb moll, per combatre la sarna, eliminar la caspa i per frenar la caiguda del cabell. La pell del fruit s’empra com vermífug i també com a tractament per a la disenteria. La polpa és usada via tòpica en algunes regions com a cataplasma per al dolor d’articulacions i també s’utilitza per fer créixer el cabell. Com a molts altres fruites exòtiques, al consum de l’alvocat se li atribueixen tot tipus de propietats afrodisíaques, tranquil·litzants i antidepressives.

Malgrat tots aquests usos populars, cal tenir en compte que la llavor i les fulles contenen fitotòxics que estaran més o menys concentrats en funció de l’estat de la planta (si ha patit o no estrès hídric, per exemple). Aquests compostos poden interaccionar amb medicaments. Per tant, no és aconsellable emprendre tractaments alternatius sense consultar amb el metge.