Per què no mirem a les plantes?

Creixem, vivim i ens desenvolupem envoltats de plantes. No obstant açò, amb prou faenes criden la nostra atenció. A què es deu? Amb aquesta reflexió m’agradaria fer una passejada pels diferents factors que ens generen l’anomenada “ceguesa cap a les plantes”. Aquest terme fa referència a certes característiques presents en l’ésser humà (no en tots), que resulten en una pèrdua de l’atenció cap als nostres veïns vegetals, generant que passen desapercebuts i fins i tot impedint que percebem la importància que tenen en les nostres vides i en el medi natural.

Per a aprofundir en aquest fenomen recorreré a les idees de Francis Hallé i John Berger al llarg d’aquesta ressenya, al temps que plantejaré les dues següents preguntes: Per què no ens fixem en les plantes? Per què, no obstant açò, sí que mirem als animals?

Estem tan acostumats a veure plantes per tot arreu que per açò mateix es converteixen en trivials

Los 5k del Turia (II): correr y disfrutar del arbolado monumental

Per a respondre a la primera pregunta només hem de mirar per la finestra. Vivint en una ciutat podem comprovar com la majoria d’elements urbans passen desapercebuts perquè són coneguts i formen part del nostre dia a dia. Moltes plantes que viuen en la ciutat corren la mateixa sort, perquè les incloem en aqueix ambient urbà tan quotidià i monòton. Estem tan acostumats a veure plantes per tot arreu que per açò mateix es converteixen en trivials, malgrat ser organismes vius molt diferents a altres elements urbans els categoritzem com a tal.

En certes ocasions les plantes generen estructures que sí ens són cridaneres, com les flors (donat que és la seua funció), que comprem i usem per a regalar o decorar un espai donada la seua bellesa. Però ací acaba el tema, ja que generalment ens és suficient amb el component estètic i no ens preguntem per què eixos estams estan tan junts o per què eixos pètals tenen eixa forma tan curiosa. Simplement rememoren en les nostres llars la bellesa de la natura que tan llunyana ens sembla, encara que ens envolte fins i tot en la ciutat.

M’he trobat en multitud d’ocasions amb persones que centren la seua atenció en un estany perquè està ple de peixos. No obstant açò, al seu al voltant, magnífiques espècies vegetals aquàtiques passen desapercebudes. Per què? Per què ens fixem més en els animals? Per què totes les fotografies van dirigides a l’ós que es grata la panxa? És a causa que nosaltres també som animals i compartim més trets amb ells que amb les plantes.

Per què quan mirem a una libèl·lula prenent el sol sobre una planta no ens adonem d’eixa planta? En molts casos les plantes són percebudes com l’escenari on es desenvolupa la vida animal. Açò fa que ens resulte molt difícil separar els diferents individus vegetals d’un ambient natural.

Addicionalment, si ens comparem amb les plantes trobem diferències ràpidament que expliquen per què preferim mirar animals. En primer lloc, la seua forma i manera de vida. Les plantes no presenten formes que ens resulten familiars i ens costa identificar les funcions de les seues diferents estructures. A més, nosaltres no creixem indefinidament ni regenerem parts del cos com és el seu cas. La seua falta de mobilitat i la seua aparent passivitat cap a diferents estímuls no suscita cap interès perquè els animals, en canvi, sí que responen d’una manera més visual davant aquests i fins i tot semblen respondre’ns en retornar-nos la mirada. Si el clima no és l’adequat l’animal es desplaça a un altre més òptim, mentre que la planta ha d’enfortir-se o cercar una manera que li permeta sobreviure fins que el clima torne a ser l’adequat. Per a reproduir-se, l’animal podrà anar a la recerca d’un company reproductor mentre que la planta dependrà dels animals, del vent o altres factors.

Article recomanat: Cinco continentes, l’últim viatge de Vavílov

Aquestes diferències, entre moltes altres, posen de manifest que formem part d’un conegut regne animal, on som experts, i que per tant tot el relacionat amb aquest regne atraurà, en primera instància, les nostres mirades. No hi ha més que fixar-se en les plantes carnívores. Per què les plantes carnívores resulten tan atractives al públic en general respecte a altres tipus de plantes? Tal vegada siga perquè sembla que duen a terme alguna cosa molt animal com és “menjar”.

Drosera rotundifolia

El temps és un altre factor a tenir en compte, doncs l’escala de temps vegetal és completament diferent a l’animal. Una planta pot estar morint-se durant anys i a nosaltres semblar-nos que està viva. En la nostra vida pot ser que aquell roure amb el qual jugàvem de xiquets seguisca ací després de nosaltres, reafirmant la idea que les plantes viuen indefinidament. Açò distrau el nostre interès cap a les plantes, perquè eixe animal bevent del riu no estarà sempre ací i per açò mateix hem de dedicar-li tota la nostra atenció.

Article recomanat sobre la senescència vegetal. Fes clic per accedir-hi

També he de destacar les dificultats que es poden trobar en l’àmbit educatiu. La part del temari de ciències dedicada al món vegetal en l’etapa d’Educació Secundària pot resultar poc atractiva i complexa per als alumnes si la comparem amb altres parts del temari. Açò alimenta la “ceguesa cap a les plantes”, impedint que les persones coneguen la importància del món vegetal en el món i allunyant-lo al seu torn de les nostres vides. Davant açò, s’han de posar en funcionament acciones que servisquen per a pal·liar el seu efecte. Un bon mètode per a despertar l’interès pel món vegetal és abordar com a tema inicial les curiositats i històries que ho envolten, abans d’incidir en la terminologia o en els processos fisiològics vegetals, entre uns altres.

Una batalla perduda? Potser hi haja esperança, propose fer més atractiu el món vegetal, ser conscients d’ell, per a així poder comprendre’l, gaudir-lo i respectar-lo com mereix. Serà una tasca àrdua sens dubte, però gratificant i, en definitiva, necessària.