Inspiració natural: DIY, amb suro! (I)

Després de les vacances més llargues de l’any toca començar curs, tornar a la rutina i els horaris… Justament això m’ha fet pensar en els tradicionals taulers de suro on es pengen les notes de les assignatures o els propòsits que es volen assolir al llarg del curs.

I, així doncs, pel que fa a decoració, el tauler de suro es reinventa i per continuar complint la seua principal utilitat, formar part de la decoració de les parets. T’atreveixes a donar-li un aire nou a les teues? Posa’t mans a l’obra aquest setembre i tindràs un tauler de suro original i una paret redecorada!

Però primer, què és exactament el suro?

El suro és l’escorça de les sureres (Quercus suber), un teixit vegetal que en botànica es denomina súber i que recobreix el tronc de l’arbre. L’escorça els protegeix enfront de les condicions extremes del clima mediterrani, com són la sequera, les altes temperatures estivals i els incendis.

Quercus suber. Serra d’Espadà

Està constituït per cèl·lules mortes que s’omplin d’un gas similar a l’aire. Aquest gas constitueix el 90% del suro, d’aquí el seu llevíssim pes i la seua compressibilitat. Les parets d’aquestes cèl·lules, que són com minúsculs compartiments estancs, estan constituïdes fonamentalment per suberina i cerina, substàncies que el fan bastant ignífug, molt flexible i pràcticament imputrescible.

El suro és un material extraordinari, de propietats úniques. És un producte completament natural, renovable i biodegradable. Per això, la producció no produeix cap contaminació ni perjudici a l’ecosistema del qual s’extreu, ja que s’obté per escorçament de la surera, sense tallar cap arbre i aquesta “collita” es realitza cada 9 a 12 anys.

Cada any, creix una nova peridermis formada per anells que creixen de dins cap a fora de l’alzina- que se superposa a les més antigues, formant així aquesta escorça. El suro pot presentar en brut, com a producte directe de l’extracció de l’escorça de l’arbre o elaborat per a la seua utilització en diferents àrees.

Com s’obté el suro?

L’extracció del suro de l’alzina surera és el que s’anomena pela o ‘saca del corcho’. Aquesta treu es fa en la fase més activa del creixement del suro, entre mitjans de maig i juny fins a mitjans / finals d’agost, quan el suro pot ser separat de l’arbre sense danyar-lo. En aquesta època els treballadors anomenats surers o peladors extreuen l’escorça de l’alzina surera tallant amb una destral i unint les esquerdes verticals del suro, així retiren el que s’anomena planxes de suro o la pela de l’alzina surera.

Fins que l’arbre no té aproximadament 25 anys no se li pot extreure per primera vegada el suro! Encara que aquesta dada depèn molt de les condicions climàtiques durant l’etapa de creixement. Més que l’edat, el paràmetre a mesurar és quan l’arbre tinga una circumferència de 70 cm a una alçada de 1,30 m. Aquest primer suro s’anomena pelagrí, i és vàlid només per a l’elaboració d’elements decoratius i aïllants, ja que és molt complicat separar la fina escorça llenyosa externa de color grisenc, per la qual cosa no es pot utilitzar per aglomerats d’ús alimentari (per exemple taps de vi), atès que no seria 100% suro.

Després d’aquesta primera saca es pot treure suro cada nou anys, depenent de la qualitat d’estació i el suro no val per a taps fins a la tercera pela. Fent càlculs, en aquest moment, l’arbre té uns 40 anys. Com les sureres poden viure uns 170 o 200 anys, poden donar suro per a taps unes 14 o 15 vegades. El destapament de la surera és un procés ancestral que s’ha de fer per professionals i s’executa en 6 etapes. La primera: es colpeja el suro en sentit vertical escollint l’esquerda més profunda de les esetxes de l’escorça. Alhora, es va vorejant el tall de la destral per separar la planxa de suro.

Just després, se separa la planxa mitjançant el tall de destral entre la part interior de la planxa i el entrecasc. Després s’executa un tall vorejant la destral entre el tronc i el suro que es pretén separar per a continuació traçar amb un tall horitzontal delimitant la mida de la planxa del suro que es traurà i la que es quedarà en ell. Tot seguit, s’extreu la planxa de l’arbre per no partir-la. Com més grans siguen les planxes, més augmenta el seu valor comercial i, per tant, major ha de ser la destresa i l’habilitat dels treballadors. Retirada ja la primera planxa, es repeteix aquesta operació per deixar nu tot el tronc.

Làmines de suro. Imatge de Antonio. Font FlickR

Després de l’extracció de les planxes, es mantenen adherits alguns fragments de suro a la base del tronc. Per treure possibles paràsits el trebel suro dóna alguns cops amb l’ull de la destral. Finalment, es marca l’arbre, indicant l’any en què es va realitzar l’extracció. Després del destapament, les planxes de suro són apilades al bosc o en drassanes dins de les instal·lacions de la fàbrica. Totes les planxes s’apilen seguint regles pròpies i molt restrictives, definides pel Código Internacional de Prácticas Corcheras – CIPR, perquè el suro aconsegueixa una estabilització òptima. D’acord amb el CIPR, el temps de repòs de les planxes mai ha de ser inferior als sis mesos i després d’aquest període el suro entra a la cadena industrial.

Com es fabrica el suro?

Existeixen fonamentalment dos processos diferents per al tractament del suro. El primer d’ells és l’utilitzat per a la creació del tap de suro de les ampolles. En aquest procés, el suro és bullit a 100 graus durant aproximadament una hora, després es deixa curar el suro durant un any. Aquest suro, un veda gacurat es bull una segona vegada, es talla en tires i es perfora per crear els taps.

En el segon procés, el suro de pitjor qualitat i les restes de les planxes de bon suro es netegen, trituren, aglutinen i premsen per obtenir un aglomerat de suro en molt diverses presentacions: grànuls, planxes, rotllos, barres, o altres formes geomètriques . El seu ús és variat, des de taps d’ampolles de pitjor qualitat fins rajoles per a pisos o sostres, com a material aïllant, com a junta d’estanqueïtat, o en panells ja siguen acústics, decoratius o per punxar notes.

Les xifres de la indústria del suro a casa nostra

El sector del suro espanyol es concentra principalment en tres comunitats autònomes: Andalusia, Extremadura i Catalunya. En aquest sentit, Espanya té 506.000 hectàrees de suredes que representen un 25% del total mundial, on s’extreuen 88.400 tones de suro que representen el 30% de la producció de suro a nivell mundial. Ara que ja ens hem centrat i coneixem el suro a fons anem a donar-li un altre ús! Lluirem unes parets així de fantàstiques, preparats? Anem!

Sense complicacions, folrem tota una paret de suro, i llest!

És la forma més fàcil de tenir una paret decorada amb suro, plaques de suro per folrar tota una paret, tot un avantatge si vols donar-li un canvi radical a una habitació o si la paret que vols arreglar té massa petits defectes que reparar. I, escolta !, la cosa no queda gens malament. Ara només falta llançar-se i atrevir-se, el resultat et pot sorprendre!

El món als teus peus … o millor dit, a la teua paret!

Aquesta és la decoració que més m’ha agradat de totes, m’encanta! No he trobat el DIY pas a pas de com fer-ho, però m’imagine que no serà gens complicat. Si, d’una banda, compres una o diverses plaques de suro (segons la grandària del mapamundi que vulgues aconseguir). D’altra banda, imprimeixes un mapamundi a manera de plantilla i el dibuixes sobre de la placa de suro. I, finalment, amb un poc de paciència i una estona llarga d’estar amb una fulla retallant el suro per donar-li forma als continents, ho tens!

Queda genial! Fins i tot pots posar-li notetes o xinxetes dels llocs que ja has visitat o als que t’agradaria anar. Preciós! Però si veus que no, sempre pots fer-ho al contrari, pintar o transferir un mapamundi a una placa de suro. Ho veus?

Suro geomètric a la paret

En alguns establiments venen suro de diferents mides i formes. Doncs bé, partint d’aquest producte, que el venen com posagots o estalvis, li podem donar un ús decoratiu fent la combinació que més ens agrade i amb resultats així de xulos…

Aquesta idea és molt fàcil d’aconseguir i com has pogut veure els pots deixar tal qual, a diferents altures, fent un dibuix concret, jugant amb mides… O pintar-los de diferents colors per donar-li un toc més d’acord a la resta de decoració de l’estada. Tot val! Però no ho deixem aquí perquè aquest DIY té segona part, fins promte!