Com trobar un diamant
Què diríeu d’una planta que sols creix sobre jaciments de diamants? Hui parlem de Pandanus candelabrum, una planta sibarita que té l’excentricitat de viure sobre kimberlita, un substrat associat a aquestes pedres precioses.
Si has llegit solament l’entradeta de l’article i has decidit fugir a la cacera del diamant llegona en mà, ho sentim, açò no és tan senzill… No et conformes amb els titulars i llig un poc més abans d’abandonar-te al somni d’una vida multimilionària. I és que aquest estudi pot ser font de conflicte en les zones mineres més desfavorides per això volem contar-t’ho amb un poc més de detall.
El substrat i la planta
El gènere Pandanus inclou diverses espècies de palmeres tropicals. Al Jardí Botànic podràs trobar Pandanus utilis en l’Hivernacle tropical, per si t’abelleix conèixer aquesta flora… L’espècie té un aspecte molt semblant al d’una palmera de 10m i en Liberia, on viu actualment aquesta planta, rep el nom de pamaya. Però primer, posem-nos en context pel que fa a aquesta troballa.
Hivernacle del Jardí Botànic de València. Imatge de José Plumed
L’afirmació que Pandalus candelabrum és un bon indicador per trobar kimberlita és autoria de Stephen E. Haggerty, geòleg del Departament de Ciències de la Terra i el Medi Ambient de la Universitat Internacional de Florida. Però aquesta no és la primera vegada s’usa un organisme en aquest sentit, fins ara, aquesta feina la feien els nius de tèrmits.
En 2014 Haggerty va descobrir una xemeneia de kimberlita de 50 metres d’ample i 500 metres d’alt. En el seu interior hi van trobar quatre diamants i a aqueta troballa en succeïren unes poques més i és que aquesta palmera s’ha adaptat a sòls rics en fòsfor, magnesi i potassi, minerals molt abundants en el jaciments de kimberlita, una roca volcànica que rep el nom de la ciutat de Kimberley (Sud-Àfrica), on es va descobrir un diamant de 16.7 g en 1871.
Descripció de Pandalus candelabrum i imatge del professor Haggerty
El magma va arrastrar pedres precioses situades a 160km baix la superfície on es van formar els diamants. Impulsats pels gasos els magma va ascendir en forma de xemeneia en a penes uns pocs dies i en arribar a l’escorça terrestre es va solidificar per donar lloc a la kimberlita, una roca que contenia els diamants que havia arrastrat al seu pas. Amb l’acció de l’erosió i dels milers de milions d’anys, la kimberlita es va descompondre i hui dóna lloc a un sòl ric en minerals que són l’adob ideal per al Pandanus candelabrum.
El més important, les restriccions
Però de moment, aquesta afirmació no és massa contundent i és que hi ha restriccions. Per exemple, cal tenir en comte que els diamants estan restringits geològicament, només es troben en les regions més antigues de l’escorça terrestre com Àfrica, Canadà, Siberia o Brasil mentre que la distribució d’aquest gènere botànic es dóna en regions tropicals i subtropicals.
Pandalus candelabrum
D’altra banda, les xemeneies de kimberlita són poc comunes, de les 6.000 que es coneixen sols 600 contenen diamants i sols 60 contenen d’elles, diamants de la qualitat necessària per justificar el cost de l’extracció.
El científic ha mostrat en el mitjans la seua preocupació per les conseqüències d’aquestes afirmacions ja que tem que es dispare el número d’excavacions mineres en recerca d’aquesta pedra sense tenir en compte les restriccions esmentades. D’altra banda, està convençut que, la investigació pel que fa als indicadors és més que necessària ja que por reduir els costos econòmics i ambientals de les excavacions mineres.
De moment, hem d’agrair a al professor Haggerty el to de responsabilitat de les seues afirmacions i la seua visió de conjunt. Una afirmació semblant en to sensacionalista podria ser dallò més perillosa en circular a través del mitjans de comunicació.
Consulta els Resultats de la Investigació del Professor Haggerty es publicà en l’edició de juny-juliol de la revista Geologia Econòmica.
