Llet d’ametles i escorbut
A València es va parlar molt, fa poc, de la detecció d'un cas d’escorbut per haver alimentat un bebè a força de llet d'ametlles en els seus primers mesos de vida. Us expliquem més d'aquesta beguda vegetal, la seua aportació nutritiva i les opcions de la seua inclusió en la dieta.
El consum de begudes vegetals sempre ha estat molt popular entre la població, i des de l’antiguitat han format part de la gastronomia popular. Per exemple, Cervantes escriu que “Don Quixot” va provar, al seu pas per Barcelona, el menjar blanc, entre els ingredients hi ha la llet d’ametlles. Aquestes begudes també han estat recomanades per tractar la febre o el bon funcionament del fetge. Menció especial rep l’orxata, beguda que es fa a partir de les xufes (tubercles de xufa L.) i que a més de ser excel·lent des del punt de vista organolèptic, té interessants propietats nutricionals. Però, té la llet d’ametlles tots els nutrients necessaris per a l’alimentació d’un adult? I d’un bebè? Presenta manca d’algun nutrient essencial?
Ametller en flor, flor i llavors
L’ametller, Prunus dulcis, és una espècie que pertany a la família de les rosàcies. Té el seu origen a l’Àsia Central i es va estendre per tota la mediterrània durant l’Imperi Romà. La seua llavor, l’ametlla, és molt apreciada en gastronomia, i actualment a Espanya es conreen diferents varietats d’ametlles dolces. La varietat marcona és la de major qualitat i la més apreciada tant pel seu sabor com per les seues característiques òptimes per treballar-la en rebosteria (torrons i massapans).
Les ametlles són llavors que aporten gran quantitat de nutrients (taula 1). En 100 grams d’ametlla crua hi ha proteïnes, greixos i sucres, així com micronutrients molt importants; especialment potassi, fòsfor, magnesi, ferro i calci, i també vitamines com la E, A, B2, B9 (àcid fòlic) i carotens. Per tant, és un producte que beneficia el sistema cardiovascular i nerviós. El seu consum està desaconsellat en cas de problemes de ronyó i vesícula biliar pels oxalats que contenen, així com en les persones que presenten al·lèrgia. A més, se li atribueixen diferents propietats medicinals com hipotensor o antitussigen, i a partir de l’oli d’ametlles es poden obtenir diferents molècules per elaborar la base de molts emol·lients.
Tabla1. Composición nutricional de la almendra. Fuente: www.bedca.net/bdpub/index.php
Tabla 2. Comparativa d’alguns valors de components nutricionals per 100g d’almetla. Nota: *equivalentes niacina, ** equivalentes retinol
El que sí és cert, i crida l’atenció, és que hi ha diferències significatives en els valors d’alguns nutrients que s’observen segons les taules de composició nutricional que es considerin. A la taula 2 es mostra la comparativa d’alguns valors de nutrients que varien en funció de quina font es consulte.
En format líquid
Una de les formes de consumir ametlles és en forma de beguda vegetal. La paraula llet es reserva per a “la secreció mamària normal d’animals lleters, obtinguda mitjançant un o més munyiments sense cap tipus d’addició o extracció, destinada al consum en forma de llet líquida o a elaboració ulterior1“. No obstant, a una beguda feta a partir d’ametlles se li pot anomenar “llet d’ametlles” a Espanya, segons la legislació europea (Decisió de la Comissió Europea 2010/791 / UE, de 20 de desembre). És l’única excepció que es fa a l’hora d’anomenar llet a una beguda vegetal. A la resta d’aquestes begudes, preparades a partir de soia, arròs, civada etc. Se’ls anomena “beguda de …”.
Hi ha diferents formes de preparar la llet d’ametlles, generalment crues es posen en remull durant 4-8 hores a fi de reblanir-les, es barregen amb l’aigua i es trituren (l’aigua del remull es rebutja i s’utilitza aigua fresca). Després es filtra la barreja i es guarda a la nevera, podent usar diferents varietats d’ametlla, com la comuna, la marcona o la pestanya.
Per fer un estudi de les aportacions nutricionals de la llet d’ametlles es pot partir de la proporció 100 g d’ametlla crua i 1 l d’aigua. D’aquesta manera és fàcil calcular l’aportació nutricional per cada 100 ml de beguda, dividint els valors de les taules nutricionals per 10.
Al mercat es poden trobar diverses marques de llet d’ametlles, però és important llegir detingudament l’etiqueta dels ingredients i de la composició nutricional. A la taula 3, es mostra una comparativa d’ingredients de diferents marques comercials de llets d’ametlla. Simplement, observant la dada referent a la proporció d’ametlles per elaborar 100 ml del producte, ja és possible comparar l’aportació nutricional del producte comercial comparat amb el proporcionat per una recepta tradicional casolana comú.
Tabla 3. Comparativa de ingredients de diverses marques comercials (incloula fòrmula casolana típica feta amb 1 litre d’aigua i 100gr d’ametles)
Una ametlla estàndard de qualsevol de les varietats pesa aproximadament 1 g (amb un lleuger canvi segons varietats). Per aquesta raó, en un got de 200 ml de llet d’ametlles comercial hi ha entre 4 i 14 ametlles. En la mateixa quantitat de llet, però amb la fórmula casolana, hi ha aproximadament 20 ametlles. Com es pot veure, una llet d’ametlles casolana aporta entre una i mitja i cinc vegades (segons la marca) més nutrients que la comprada al supermercat. Si es té en compte la quantitat de sucre i altres components afegits a les llets d’ametlles comercials, com la lecitina de soja o de gira-sol, les aportacions nutricionals i kilocalòrics són molt diferents entre marques i la llet casolana.
Una bona alternativa a la llet?
Hi ha persones que consumeixen begudes vegetals com alternatives a la llet de vaca per diferents motius. Un d’ells pot ser la intolerància o al·lèrgia a la lactosa o proteïnes vacunes, en aquest cas es tracta d’un tema de salut i ha de ser el metge qui recomane el no consum de lactis tant en cru (llet) com fermentats (formatges, iogurt , quefir).
Però en altres casos el motiu no és mèdic, com en les dietes veganes o vegetarianes, es tracta d’una elecció pròpia i en aquest cas hem de preguntar si és saludable consumir la llet d’ametlles. I la resposta és sí, doncs aporta diferents nutrients interessants que, combinats amb altres aliments, completen les necessitats diàries de macronutrients (proteïnes, glúcids i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals).
Però, es pot substituir una llet materna o llets maternitzades en el primer any de vida d’un nadó per una beguda vegetal com la d’ametlles? Una pregunta que va sorgir amb força en l’opinió pública a partir del cas d’escorbut detectat a l’Hospital La Fe de València. La notícia apareixia en premsa a mitjans de gener de 2016, coincidint amb la publicació del cas clínic per part d’investigadors de l’esmentat hospital i del departament de pediatria de l’Hospital d’Elda2. En la publicació s’analitza l’augment del consum de les begudes vegetals en substitució de la llet materna i la maternitzada, i els problemes que poden causar en els nadons menors d’un any.
L’alarma va saltar quan el bebè, que consumia un preparat a força de llet d’ametlles des dels dos mesos d’edat, proposat per un metge arran de problemes de pell, va arribar a l’hospital amb 11 mesos de vida i un quadre clínic preocupant (irritabilitat , pèrdua de massa òssia, fractures a les cames i esquena, cansament, valors anòmals de Vitamina C, d, zinc, hormona tiroïdal). En realitzar-analítiques es va diagnosticar escorbut, una malaltia causada principalment per falta de vitamina C. Aquesta vitamina s’ha d’incorporar en la seua totalitat de la dieta, ja que l’ésser humà és incapaç de sintetitzar, i és necessària en multitud de reaccions bioquímiques i, a més , incrementa l’absorció del ferro a nivell intestinal (imprescindible en bebès i xiquets a causa del creixement en aquesta etapa).
Els menuts, fins a l’any de vida, requereixen entre 50-60 mg de Vitamina C. En aquest primer any de vida, el nadó obté la vitamina C necessària de la llet materna3 (6,5 mg / 100ml) o d’una llet maternitzada, i de la ingesta de diferents aliments (fruites, carns, verdures) introduïdes progressivament en funció de l’edat. Segons l’OMS, es recomana la lactància materna fins als sis mesos de vida i també la incorporació gradual d’aliments com fruites, verdures, carns, peixos, llegums i ous segons pauta del pediatre.
El menut malalt, malgrat l’oferiment d’aliments variats a partir del sisè mes, no volia menjar, i per tant s’alimentava del preparat a base d’ametlles, sèsam, mill, arròs i probiòtics autoritzats. La llet d’ametlles no proporciona vitamina C, i després d’un canvi d’alimentació basada en fruita, verdura, cereals, làctics, carns, i suplements de vitamines D i A, el nadó va presentar valors normals en les analítiques al poc temps, i van millorar els problemes de fractures. Als dos mesos de correcta alimentació va començar a caminar.
En conclusió, la llet d’ametlles és un producte que aporta nutrients interessants a la dieta i és ben tolerat en general. Com s’ha vist, les marques comercials solen contenir percentatges baixos d’ametlla, pel que la seua preparació casolana és una bona alternativa, sent un bon complement en el marc d’una dieta variada. No obstant això, mai no pot ser un aliment exclusiu, i menys en determinades etapes de la vida com el primer any de vida d’un nen, ja que és un aliment interessant, però no complet.
Notes:
2. Vitoria I. et al. Im-proper Use of a Plant-Based Vitamin C–Deficient Beverage Causes Scurvy in an Infant. Pediatrics. 2016; 137(2): e20152781
3. Base de datos española de composición de alimentos
Nota legal de Revista Espores:
Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
