L’arbre de l’amor
El romanticisme de San Valentí arriba al Botànic amb aquestes línies dedicades a l’arbre de l’amor, Cercis siliquastrum L., una espècie que sorprèn per la llegenda que amaga i pel rosa intens de les flors.
Els valencians tenim el nostre particular sant per als enamorats, San Donís, en què els novios regalen a les novies les fruitetes de massapà embolicades en un mocador pel 9 d’octubre. Però ja vaig parlar de com fer aquests dolços tan cridaners en el seu dia.
Hui, dia de San Valentí, no escriuré receptes, la cosa va de Cercis siliquastrum L. un arbre de nom romàntic. Família de les lleguminoses i procedent del sud-est d’Europa i l’oest d’Àsia. Molt ben valorat en jardineria per la seua espectacular floració primaveral i perquè els fruits romanen penjats a l’arbre tot l’hivern. Ben conegut és el rumor que en Espanya, aquesta tradició va ser introduïda per la marca comercial Galerías Preciado en notar una baixada en el ritme de consum passat el Nadal.
I perquè de l’amor?
L’arbre de l’amor és conegut amb dos mots diferents, un romàntic i un tràgic, però comencem pel romàntic. Les fulles, caduques, tornen a vestir l’arbre de verd pel juny i donen el nom comú a l’espècie perquè tenen forma de cor. Però el segon nom més conegut del Cercis siliquastrum L., és l’arbre de Judes: diu la llegenda que Judes Iscariot es va penjar d’un d’aquests arbres després de trair Jesús.
Les fulles de l’arbre de l’amor tenen forma de cor
Les flors tenen un color d’allò més cridaner i ornamental, i omplin de rosa qualsevol jardí entre març i maig, just abans que apareguen les fulles, que tan bona ombra donen. A més, les flors són comestibles, lleugerament picants i s’usen en amanides o en escabetx.
Flors de l’arbre de l’amor
La fusta és de bona qualitat però no massa dura i l’arbre no necessita podes. Tolera bé la humitat, la sequera i la contaminació i funciona molt bé als jardins mediterranis. I a més, no presenta problemes d’al·lèrgia.
Reproducció i més detalls
La propagació requereix del tractament de la llavor a causa del letargia que resulta d’una coberta impermeable que l’envolta. El més efectiu és remullar la llavor durant 60 min en sulfúric concentrat i de seguida estratificar-la.
Cercis en flor. Dreta dalt: beines. Dreta baix: llavors
Però què vol dir això? Algunes llavors necessiten tractaments previs a la germinació que poden basar-se en substàncies químiques o en temperatures. Algunes llavors germinen després d’haver passat pel sistema digestiu d’un animal i per això cal remullar-les en vinagre per simular els àcids estomacals. Altres necessiten temperatures concretes. Les llavors de l’arbre de l’amor requereixen un tractament de 3C durant 3 mesos. La sembra de llavors no tractades a la intempèrie durant la tardor també pot donar una bona germinació.
A pesar que els noms comuns fan referència a la forma de les fulles i a la mort de Judes Iscariot, el nom científic va adreçat a la forma dels fruits ja que Cercis és, en grec, la llançadora dels telers de mà, amb forma de garrofa, i siliquastrum significa garrofa imperfecta.
Cercis per ací i Cercis per allà
On podem veure aquest arbre? Al Jardí Botànic hi ha un exemplar a la col·lecció que rep el nom de Flors. A més, també podem veure Cercis siliquastrum L. a l’antic llit del riu Túria, junt al circuit 5k de què Carmen López ens ha parlat en Espores, també podem gaudir de l’ombra d’aquest arbre. Però un dels Cercis més famosos d’Espanya és un que creix junt el Monestir de l’Escorial.
Cercis siliquastrum del llit del Túria. Imatge de Carmen Lopez
Si us agrada celebrar San Valentí però no voleu caure en el regal típic, us anime que planteu aquesta espècie i l’useu com símbol d’amor. I si les coses no eixen massa bé, recorda que també pot ser el símbol de la traició. Si vols regalar alguna cosa amb forma de cor, regala un Cercis siliquastrum!
