Filtres verds

Els aiguamolls són els ecosistemes més castigats i sembla que la seua retracció en ha obligat a inventar enginys per substituir-los. En aquest sentit funcionen els filtres verds, un sistema de filtració de l’aigua on les plantes són les encarregades de fer la feina bruta però no cal anar molt lluny per conèixer els avantatges dels filtres verds ja que ací en València, al Tancat de la Pipa en l’Albufera, hi ha un pocs en funcionament que milloren les aigües de la llacuna.

Aiguamolls que inspiren

Des dels manglars tropicals fins a les torberes boreals, els aiguamolls es troben entre els ecosistemes més productius i de més valor econòmic de tot el món. Proporcionen a la població humana beneficis i serveis essencials. Extreuen una part del diòxid de carboni que emetem a l’atmosfera, contribueixen a la biodiversitat del planeta, depuren l’aigua contaminada que flueix per ells i redueixen el risc d’inundacions i erosió. A més, constitueixen zones d’indubtable interès per a la recreació i l’ecoturisme.

 Imatge de Projar

No obstant, a causa de les activitats humanes, aproximadament el 50 per cent dels aiguamolls del món van desaparèixer en el passat segle. En països com Espanya, França o la Xina, la pèrdua ha arribat al voltant del 60 per cent, mentre que en altres zones, com a nova Zelanda o Califòrnia, ha arribat al 90 per cent.

La destrucció va acabar a Espanya amb més de 200.000 hectàrees d’aiguamolls a l’entorn del que avui és el Parc Nacional i Natural de Doñana, a Sevilla, una zona que en el seu moment va constituir un dels aiguamolls més extensos d’Europa.

Una destinació similar va patir la propera llacuna de la Janda, a Cadis, que en el passat cobria unes 5000 hectàrees; era la llacuna d’aigua dolça més extensa de la península ibèrica i l’única del sud d’Europa on criaven les grues comuns (Grus grus) i múltiples espècies avui greument amenaçades a Espanya, com la fotja banyuda (Fulica cristata). La degradació ha afectat, així mateix, a una infinitat d’altres zones humides, com el delta de l’Ebre, a Tarragona; la llacuna de la Nava, a Palència; o la Camarga, a la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló.

Grus grus

S’usen en àrees rurals, industrials, naturals i urbanes i la base del seu funcionament és la circulació de les aigües residuals per aiguamolls artificials on són depurades gràcies a l’activitat biològica. Així s’aconsegueixen els nivells de qualitat necessaris perquè puguen ser reutilitzades o abocades al medi natural sense risc per a les persones o per als ecosistemes .

Als aiguamolls, el substrat està subjecte a inundacions periòdiques o permanents. El que determina el desenvolupament del sòl i la seua biodiversitat. En primer lloc, són les comunitats vegetals les que estructuren aquests ecosistemes; les plantes aquàtiques que ocupen aquestes zones són anomenades plantes macròfites aquàtiques.

Generen un ambient aeròbic que possibilita interaccions físiques, químiques i biològiques a través de les quals l’aigua residual afluent és depurada progressiva i lentament, de forma similar al que succeeix en els aiguamolls naturals.

Què fan les plantes en un filtre verd?

A més d’afavorir les condicions anaeròbiques i l’equilibri biològic a través de la descomposició de la matèria orgànica, els filtres verds alliberen nutrients a través de l’anomenat efecte bombament, que constitueix l’absorció de nutrients del sòl i el seu posterior alliberament en columna d’aigua. A més, aquests sistemes de filtració esdevenen un ecosistema farcit de biodiversitat.

Els manglars també són aiguamolls

Un cas ben conegut per tots és el projecte pilot de filtres verds del Tancat de la Pipa. Degut a la mala qualitat de les aigües de la llacuna de l’Albufera es va planificar la instal·lació d’aquests sistemes de depuració. Unes aigües carregades de fitoplàncton són filtrades per una planta ben coneguda, la boga o Thypha dominguensis.

Imagen del Facebook de El Tancat de la Pipa

I és que l’ús dels filtres verds té avantatges tan cridaner com ara el baix consum i costos de manteniment a més de la possibilitat de reutilitzar l’aigua depurada per al reg de jardins i horts. Tampoc causa males olors ni pateix avaries i no necessita personal massa qualificat per mantenir-lo en funcionament.

Fins ara, l’ús dels filtres verds està resultant un èxit i tot gràcies a l’enginy, l’investigació i les plantes. Però potser, l’opció més encertada hagués estat respectar els aiguamolls. I és que moltes vegades, la natura i l’evolució desenvolupen solucions abans que nosaltres els convertim en problemes.