La festa de les fruites
Hui, 9 d’octubre, València celebra la seua festa commemorant l’entrada del Rei Jaume I en la ciutat per això, la bloguera Inés Perales ens explica la història que hi ha darrere de la tradició de la Mocadorà i ens donarà uns trucs per aconseguir fruites de massapà casolanes.
El dia de Sant Donís, València celebra l’entrada triomfal del Rei En Jaume I a la ciutat, i el dia de la Comunitat Valenciana des que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia. Els actes que cada aniversari tenen lloc estan presidits per la Senyera de la ciutat.
Focs d’artifici de la nit del 8 d’octubre
També amb ocasió de les festes de la Comunitat Valenciana, la nit del 8 d’octubre se celebra un festival internacional de pirotècnia que reuneix artistes pirotècnics de diversos països en el vell llit del Túria, entre el Pont d’Aragó i la Passarel·la de l’Exposició. Per cert, el castell de focs de la passada nit va estar ben passat per fum però es va aconseguir lliurar de la pluja traïdora d’unes hores més tard.
Laurus nobilis als peus del Rei Jaume
El dia 9 d’octubre i des de 1365, per privilegi atorgat pel rei Pere el Cerimoniós, la Senyera és descendida des del balcó principal de l’Ajuntament de València i traslladada en processó cívica fins a la Catedral. Allí es celebra un Te Deum, per tot seguit arribar fins al Parterre on, davant l’estàtua eqüestre del Rei En Jaume, s’efectua una ofrena de corones de llorer. En acabar l’acte la Senyera és traslladada de nou al Museu Històric.
Cartell de la mocadorà 2015 de Socarrat Studio. Des de Socarrat Studio expliquen que el cartell d’aquest any ha estat un crit a la llibertat sexual representada amb les icones de peres i pomes del Whatsapp.
Sant Donís també és considerat el dia dels enamorats valencians i la tradició diu que els homes han de regalar a les dones la mocadorà, un mocador del coll que guarda productes de l’horta elaborats amb massapà i la piuleta i el tronaor, que recorden dos tipus de coets que es disparaven commemorant el dia de la Conquesta encara que algunes llengües aposten perquè, donada la forma d’aquestes pastes, tenen un significat més carnal. Diuen que diuen que a l’entrada de Jaume I a la ciutat de València la gent li va regalar fruites i verdures de l’horta envoltades en un mocador i és això el que recorden les fruites de massapà. Els forns de la ciutat omplin els seus aparadors de colors.
Els enamorats valencians
No sembla que els enamorats facen coses molt distintes a la resta d’enamorats del món a diferència de celebrar San Donís així que, si us heu quedat sense massapans vaig a donar-vos unes instruccions per poder fabricar les fruitetes a casa.
En mesclar els ingredients hem d’aconseguir una massa amb un aspecte semblant a aquesta
Ingredients:
– 200 grams d’ametla mòlta
– 200 grams de sucre mòlt (glass, que solem dir)
– 1 ou
– Colorant alimentari, a la venda en qualsevol tenda especialitzada en pastisseria.
– Un poc de clavell (espècia) per fer el pecíols de les fruites
Procediment:
Separem la clara del rovell d’ou. Barregem molt bé l’ametlla mòlta amb el sucre glass i la clara d’ou fins a obtenir una massa homogènia. Separem porcions d’uns 15-17 grams, i les fem boletes. No cal pesar, però així ens assegurem que totes les figures pesen el mateix i es coguen per igual al forn.
Com per sort, en Internet hi ha vídeos de tot, n’he triat un en què es veu molt fàcil com fer les figures. El protagonista del vídeo compra el massapà fet però donat que els ingredients són tan fàcils d’aconseguir i sols cal mesclar-los, podem fer-lo nosaltres mateixos. Atents a com s’aconsegueix la textura de la pell de la taronja! I els rabets de les fruites es fam amb Syzygium aromaticum, clavell.
Syzygium aromaticum, clavell per fer el pecíols de les fruites
Fetes totes les figures, les posem en una safata de forn, pinzellem la superfície amb el rovell d’ou i posem al forn a 200ºC fins que es dauren lleugerament. Compte amb el forn, que es cremen en un descuit i, si el vostre forn té ventilador, no el connecteu, deixeu-lo en la posició tradicional que diuen els manuals de cuina o dalt i baix que diu la meua iaia, és a dir, el punt que té dos ratlletes paral·leles.
A pesar que hui el tema de l’article s’ha allunyat un poc del que és més habitual, m’abellia reivindicar una tradició i una festa que se celebra amb fruites. A pesar que per l’any 1238 no hi hagueren ni taronges ni kiwis ni moltes de les fruites que hui dia es representen. Sols desitjar-vos que gaudiu del dia de festa i del pont i que si teniu temps poseu en pràctica la tècnica d’elaborar figures de massapà casolanes i si us ix un desastre, useu l’alternativa de la creïlla, arrebosseu la pilota de massapà de canella i afegiu-li un pinyons a la massa!
Feliç 9 d’octubre!
