La fruita del mes és… el meló d’alger!

Com seria l’estiu sense el refrescant i saborós meló d’alger? Un piscolabis perfecte per a anar a la platja, per a berenar o sopar lleuger, i per a estar ben hidratats ara que sol pica més. Coneix la seua biologia, propietats, varietats en la secció de Silvia Pérez, del blog Baladre Crafting·Creativity, sempre amb una recepta i un DIY d’allò més divertit per a grans i menuts.

No n’hi ha fruita més refrescant i més estiuenca que el meló d’Alger! El seu color roig ens atrau visualment, la seua estètica la relacionem de seguida amb l’estiu i el seu sabor agrada a tots els paladars. Sabies que existeixen més de 50 varietats diferents de meló d’Alger? Segueix llegint perquè ací t’explique açò i molt més!

La planta
El meló d’Alger, Citrillus vulgaris en el seu nom científic, és una planta anual de la família de les Cucurbitàcies, una àmplia família on trobem altres plantes comestibles com la carabassa, el carbassó o els cogombres. És una planta reptant i enfiladissa de tiges allargades amb forma cilíndrica i solcs longitudinals recoberts de pèls.

Les fulles estan dividides en lòbuls. La cara superior és molt suau, el revés destaca per ser aspre i amb nervis pronunciats. Les flors naixen en les aixelles de les fulles. Són de color groc i solitàries, hi n’hi ha flors masculines i femenines (planta monoica), encara que també es poden donar casos, més rars, d’hermafroditisme. Són polinitzades per insectes. Les flors femenines són les que donen lloc als melons d’Alger, que són baies grans de forma més o menys esfèrica i de grandària variable, que poden pesar entre 2 i 15kg.

El meló d’Alger presenta una escorça dura, llisa i de color verd fosc que, a voltes, presenta bandes irregulars més pàl·lides de color verd. La polpa és dolça, sucosa, de color més o menys vermellós i, generalment, amb moltes llavors de color negre, marró o blanc.

A causa de l’atac de diverses malalties del sòl, especialment el fong Fusarium oxysporum, actualment els melons d’Alger que es conreen s’empelten sobre una altra planta que tinga arrels resistents a aquest paràsit. Per a açò s’usen espècies properes al meló d’Alger, com Cucurbita ficifolia, Benincasa cerifera o Cucurbita moschata, totes elles també pertanyents a la família de les Cucurbitàcies.

Origen i varietats
Sembla ser que el meló d’Alger va començar a conrear-se en països d’Àfrica tropical, concretament els de la ribera del Nil. Després es va estendre a altres regions del Mar Mediterrani. El seu cultiu va continuar estenent-se per Europa, Pròxim Orient i l’Índia. Finalment, va arribar a Xina i a Amèrica amb la conquesta del Nou Món. Actualment és una de les fruites més esteses pel món, i els principals països productors són: Turquia, Grècia, Itàlia, Espanya, Xina i Japó.

Quant a les varietats, n’hi ha més de 50 i se solen classificar en funció de la forma dels fruits, el color de la polpa, el color de la pell, el pes, el període de maduració, etc. Encara que genèticament existeixen dos tipus de melons d’Alger:

• Melons d’Alger diploides o amb llavors: varietats conreades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa. Segons la forma dels seus fruits trobem:
– Fruits allargats: d’escorça verda amb bandes de color més clar. Es diuen melones. A Espanya amb prou faenes es conreen. Destaquen els tipus Klondike i Charleston Gray.
– Fruits redons: d’escorça color verd fosc o negre, són els exemplars més conreats encara que estan sent desplaçades per les varietats sense llavors. Destaquen: Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya – Almeria i València-), Dolça Meravella o Sweet Marvell i Early Star, entre les més conegudes i conreades.

• Melons d’Alger triploides o sense llavors: Els melons d’Alger sense llavors s’obtenen a partir de llavors especials, que es produeixen en creuar un meló d’Alger normal (meló d’Alger diploide, és a dir, aquelles amb un nombre normal de cromosomes) amb un meló d’Alger tetraploide (amb quatre vegades més cromosomes que els normals). Aquesta última s’obté en tractar un meló d’Alger normal amb colquicina, una droga que s’obté del còlquic, planta de la família de les Liliàcies molt tòxica. Es tracta de varietats que tenen unes llavors tendres i molt blanes, com les del cogombre, de color blanc i que es poden menjar. Es caracteritzen per tenir l’escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser de color roig o groc. Destaquen: Reina de Cors (Almeria), Apirena, Jack i Pepsin, entre unes altres.

Producció i envasat
El meló d’Alger es conrea pràcticament en tots els llocs del món que posseïsquen un clima càlid i poc plujós. Entre els principals països productors es troben: Xina, Turquia, Iran i Estats Units. Xina produeix quasi tots els melons d’Alger per al seu propi mercat interior. A Europa la major part de melons d’Alger que s’importen procedeixen de Turquia.

Actualment Àsia és el principal continent productor de melons d’Alger, amb més del 80% de la producció mundial. Àfrica, Europa i Amèrica del Nord tenen produccions similars, entorn dels 3-4 milions de tones anuals. Per països, el principal productor és Xina, amb un 60% de la producció total. Li segueixen Turquia, Iran, els Estats Units i Egipte.

Quant a les exportacions, Mèxic, Espanya, Grècia, Estats Units i Hongria són els principals països, per sobre de les 100.000 tones anuals. Els melons d’Alger es poden pre-envasar o no. Si es fa s’utilitzen borses de malla amb rosteixes per a facilitar el transport. L’envasament es fa en caixes de fusta i cartó o en palets.

Com triar-les i conservar-les, el truc de l’àvia!
Una cosa que sempre ens ha donat mal de cap és saber que meló triar, com puc saber quin de tots està madur i al punt? Doncs tinc la resposta! Un meló d’Alger està madur si la taca de la pell que ha estat en contacte amb el sòl és de color groc cremós.

Una taca blanca o verdosa indica que es va arreplegar abans d’hora i resultarà insípida, doncs el meló d’Alger és un fruit no climatéric, motiu pel qual, perquè siga de bona qualitat ha de recol·lectar-se quan està totalment madur. El truc per a triar-lo és que en donar-li colps amb els dits o els palmells de les mans aquesta sone a “buit”. La seua superfície no ha de presentar cicatrius, cremades de sol, abrasions, àrees brutes, colps o altres defectes. Si s’adquireix un meló d’Alger en trossos, convé assegurar-se que la carn és ferma i sucosa.

El meló d’Alger és una fruita que es conserva en perfecte estat durant dues setmanes si es manté a uns 15°C, i fins a tres setmanes a 7-10°C. Com és molt sensible al fred no ha de mantenir-se a temperatures inferiors a 7-10ºC. La seua escorça tan gruixuda li permet aguantar en bones condicions durant bastants dies a temperatura ambiental. Molts melons d’Alger s’embarquen sense refredament o sense refrigeració i se’ls manté així durant el trànsit, per la qual cosa han de vendre’s ràpidament doncs la seua qualitat es redueix molt ràpid en aquestes condicions.

Propietats beneficioses del meló d’Alger
Molt nutritiva! És un aliment molt ric en aigua que no conté quasi grasses i proteïnes, per la qual cosa aporta molt poques calories. Conté només 26 kcal/100 g, les quals procedeixen dels sucres propis del fruit. Postres ideals per als més xicotets, i per la seua polpa de suau textura també està indicada per a els qui tenen dificultats per a mastegar aliments. Potent hidratant per la seua elevada aportació d’aigua. Dues bones tallades de meló d’Alger equivalen a un got d’aigua. Generalment resulta fàcil de digerir.

A més, resulta un magnífic diürètic, és a dir, augmenta la producció d’orina, per la qual cosa el seu consum està indicat per a els qui pateixen càlculs renals, àcid úric elevat, hipertensió i altres malalties que cursen amb retenció de líquids. Resulta interessant menjar-lo abundantement després d’un dia d’excessos alimentosos, doncs en ser diürètic, afavoreix l’eliminació de substàncies de deixalla per l’orina, per la qual cosa resulta una ajuda perfecta com desintoxicant. Aquesta fruita és ideal en les dietes d’aprimament, atès que es pot consumir el doble quantitat que de moltes altres fruites, sense que s’augmenten especialment les calories.

Més licopeno i menys malalties! Les varietats de meló d’Alger la polpa del qual és de color rosat i roig, es considera una font moderada de licopeno. Nombrosos estudis científics han posat de manifest que aquest substància té propietats antioxidants i que, incloent en la dieta aliments rics en ella, com el meló d’Alger, es redueix el risc de certs tipus de càncer en general, i de pàncrees, pulmó, còlon i de pròstata, en particular.

Un elevat nivell de licopeno al plasma sanguini s’associa especialment amb una menor incidència d’aquest últim tipus de càncer. Així mateix, el licopeno, per la seua activitat antioxidant, actua contra els radicals lliures, substàncies nocives per a l’organisme, la qual cosa justifica el paper del consum de meló d’Alger en la reducció del risc de malalties cardiovasculars i degeneratives. D’altra banda, els estudis continuats sobre els carotenoides, entre els quals es troba el licopeno, ofereixen proves que avalen l’existència d’una sèrie d’accions biològiques d’aquestes substàncies, com a efectes beneficiosos sobre el sistema immunològic i el control del creixement i de la diferenciació cel·lular. Atès que és una de les fruites menys abundants en potassi, les persones que pateixen d’insuficiència renal i segueixen una dieta controlada en aquest mineral, poden consumir-la amb moderació, però en major quantitat que la majoria de les fruites.

Malgrat el que poguera semblar, el meló d’Alger és un aliment dens en nutrients, que ens proporciona una gran quantitat de vitamines, minerals i antioxidants per una baixa quantitat de calories. Amb l’arribada de l’estiu, el meló d’Alger es converteix en un indispensable aliat gràcies al seu sabor dolç i al fet que és una de les fruites més refrescants que existeixen.

No en va, està composta en un 92% d’aigua i ens beneficia en tots aquests camps:
• Prevenció de l’asma: Els riscos per al desenvolupament d’asma són més baixos en les persones que consumeixen una gran quantitat de certs nutrients. Un d’aquests nutrients és la vitamina C, que es troba en moltes fruites i verdures, incloent el meló d’Alger.
• Pressió arterial: Els suplements d’extracte de meló d’Alger redueixen la pressió arterial en el turmell, la pressió arterial braquial en adults de mitja edat amb obesitat amb pre-hipertensió o hipertensió en fase 1.
• Càncer: Com una font excel·lent d’antioxidants de vitamina C i d’un altre tipus, el meló d’Alger pot ajudar a combatre la formació de radicals lliures que poden produir càncer.
• Digestió i regularitat: El meló d’Alger, a causa del seu alt contingut d’aigua i fibra, ajuda a prevenir el restrenyiment i promou la regularitat d’un sistema digestiu saludable.
• Hidratació: En estar compost en un 92% d’aigua i ple d’electròlits importants, el meló d’Alger és un gran aliat per a tenir a mà durant els mesos calorosos mesos per a evitar la deshidratació.
• Dolor muscular: El meló d’Alger i el suc de meló d’Alger han demostrat servir per a reduir el dolor muscular i millorar el temps de recuperació dels atletes, després de l’exercici.
• Pell: El meló d’Alger també és ideal per a la pell, ja que conté vitamina A, un nutrient necessari per a la producció de sèu que manté el cabell hidratat. La vitamina A també és necessària per al creixement de tots els teixits corporals, incloent la pell i el cabell.

Fins a les llavors tenen propietats! El meló d’Alger resulta beneficiosa contra les insolacions, la hipertensió o la faringitis entre altres malalties. És molt utilitzada en diversos països americans per les seues propietats medicinals. Per a combatre aquests problemes es pot consumir la polpa del meló d’Alger, les seues llavors o fins i tot l’escorça. Les llavors contenen substàncies que fan baixar la tensió i alleugen els símptomes de la cistitis aguda, mentre que la polpa conté citrulina i arginina, dos compostos amb propietats diurètiques.

Minimelloncholy. Imagen de Sara Illenberg 

El meló d’Alger s’utilitza amb finalitats medicinals en molts països del centre i sud d’Amèrica. A Mèxic s’utilitza una cocció de fulles per a combatre la malària. A Puerto Rico la carn madura s’utilitza com diurètic i com a tònic per a alleujar la bronquitis i les malalties pulmonars, mentre que a Veneçuela l’escorça s’usa per a tractar les malalties hepàtiques.

Recepta rica i amb meló d’Alger de protagonista!
El meló d’Alger es consumeix generalment en cru, en rodanxes, cambres o fins i tot en boles. També s’empra per a elaborar sorbets, purés, melmelades i confitures. A Rússia preparen un vi molt popular a partir de suc de meló d’Alger. L’escorça s’aprofita a voltes adobada o confitada i en els mitjans rurals serveix com a aliment del bestiar. Les llavors es consumeixen en algunes regions torrades i salades. Com pots veure d’aquesta fruita s’aprofita tot!.

Aquest mes, amb la calor que fa, solament ens vénen de gust coses *fresquitas… Què tal un gaspatxo de meló d’Alger? Com el meló d’Alger i el cogombre hem dit que són de la mateixa família agafem una recepta de gaspatxo andalús i substituïm el cogombre pel meló d’Alger. Eliminem el pa, li afegim poc oli i res d’aigua, ja que el meló d’Alger aporta a la recepta tota la necessària.

Ingredients (per a 4 persones):
– 500 grams de meló d’Alger (pelat)
– 600 grams de tomaca en branca
– 30 grams de ceba
– 40 grams de pebrot verd
– 1 dent d’all
– 1 cullerada d’oli d’oliva
– Una mica de vinagre de vi blanc
– 1 cullereta de sal

Preparació:
1. Llava les tomaques, la ceba i el pebrot.
2. Talla en trossos i afig-los dins d’un got de batedora.
3. Pela l’all i talla-li el germen del centre.
4. Lleva totes les llavors al meló d’Alger, talla-lo en diversos trossos i introdueix-los en el got per a batedora.

5. Afig la sal, l’oli i el vinagre. Bat durant diversos minuts.
6. Rectifica de sal i deixa-ho reposar en la nevera, almenys durant dues hores.
7. Pots decorar amb unes boletes de meló d’Alger o unes fulles d’alfàbrega.
Rico, fresc, hidratante i nutritiu!

Garlanda handmade i estiuenca! Do it yourself!
Crea una garlanda simulant tallades de meló d’Alger i dóna-li un toc d’estiu al racó de casa que preferisques. Solament necessites: Cartolina rosa, pintura de dits verd, tisores, bolígraf negre, cinta per a fer la garlanda.

Els passos a seguir són molt senzills:
1. Talla triangles de cartolina rosa. Punts com a llarga vulgues que siga la garlanda.
2. Dóna-li una passada de pintura de dits color verd en la base de cada triangle simulant l’escorça del meló d’Alger. I deixa assecar.
3. Amb el boli negre pots pintar les llavors.
4. Fes uns foradets per a passar la cinta.
5. Llest! Penja-lo on vulgues amb ajuda d’una mica de washi tape.

Jo he decorat un raconet de la cuina i ha quedat molt alegre. Vinga anima’t, amb molt pocs materials i un ratet ho tens! I fins a ací la fruita del mes. Ja saps… fixa’t ben quan tries un meló d’Alger. Dóna-li els colpets màgics per a vore si sona “buit” i a gaudir del seu sabor. Feliç mes de juliol!