Prop de la mar (II)

Si continuem caminant prop de la mar, just on les dunes comencen a formar-se, veurem comunitats vegetals que es repeteixen en diferents platges de sorra. Quines plantes poden viure en este ambient dunar amb canvis continus de sòl? Moltes vegades no les veiem però estes especies vegetals són les que s’assenten en les dunes que pateixen el trepig constant, o desapareixen per convertir-se en un aparcament, un bar de platja o un passeig.

Dunes embrionàries i les dunes mòbils

Les dunes embrionàries constitueixen les primeres acumulacions de sorra amb vegetació de baixa cobertura i escàs port. Esta vegetació està adaptada a la sequedat ambiental causada pel vent i el fort drenatge del substrat sobre el que s’assenten. També estan adaptades a la mobilitat del substrat, gràcies a un sistema radicular molt desenvolupat. D’aquesta forma, poden aguantar en un medi inestable i accedir a l’aigua de capes del sòl més profundes. Amb aquest tipus de vegetació s’inicia el procés de colonització dunar. Les dunes embrionàries són formacions arenoses, monticles menuts, que s’agreguen gràcies a la germinació d’algunes espècies que, amb les arrels, es subjecten al substrat arenós mòbil. L’aspecte, topogràficament parlant, es pla o lleugerament ondulat. Apareixen espècies vegetals que formen part del lastonar.

Duna embrionària

Duna mòbil

Les dunes mòbils són un cordó format per un substrat mòbil que constitueix una vertadera barrera de protecció front al vent marí. Està lleugerament allunyat de la influència directa del mar, i hi ha presència de més matèria orgànica en el substrat. Estes dos característiques permeten un augment de la diversitat vegetal així com una major cobertura.

Vegetació associada a les dunes

En les dunes embrionàries de casi tota la costa del mar Mediterrani podem trobar el mateix tipus de vegetació: una associació de plantes, en la qual, l’espècie característica és Cyperus capitatus Vand. I l’espècie dominant és Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis. Juntes donen nom a la associació Cypero mucronati-Elytrigietum juncei Br. –Bl. 1933 nom. mut. (actualment Cyperus mucronatus (L.) Mabille és Cyperus capitatus Vand. i Elytrigia juncea és Elymus farctus L.). Acompanyant a estes especies es pot trobar Calystegia soldanela R. Br. Esta associació està recollida com Tipo de hábitat en el anexo 1 de la directiva 92/43/CEE 2110 Dunas móviles embrionarias.

Cyperus mucronatus (L.) Mabille. Imatge de Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

Elymus farctus L.

L’espècie característica Cyperus capitatus és una ciperàcia perenne. És freqüent en les platges i arenals costers amb sorra mòbil. Pot mesurar fins 30 cm. Floreix d’abril a octubre, i es troba per tota la costa de la península Ibèrica, a excepció del nord i de les illes Balears.

L’espècie dominant, Elymus farctus, és una planta de la família de les gramínies que forma gespes poc denses. Coneguda, vulgarment, com grama d’arena o agropir mediterrani. La seua espiga florís de maig a juliol. Es típica d’arenals costers i presenta una distribució mediterrània-atlàntica abundant.

Elymus farctus (detall de la llavor)

Calystegia soldanela

Per últim, una de les espècies acompanyant més cridaneres és Calystegia soldanela coneguda com campaneta de mar. Pertanyen a la família de les convolvulàcies. Es una planta de tiges rastreres, fulles carnoses de contorn arronyonat i grans fulles rosades solitàries de forma acampanada. Floreixen de març a juliol. Tenen unes llavors que es dispersen per la gravetat. És pròpia d’arenals costers i té una distribució amb abundància mitja. Tenen pocs usos medicinals, si bé se li atribueixen unes propietats diürètiques, febrífugues, purgants i antiescorbútiques. Les espècies descrites són molt importants a l’hora d’una possible actuació de revegetació. Són utilitzades per a retindré el sòl i afavoreixen que les dunes embrionàries i pioneres recuperen la seua posició, a fi de donar pas a dunes posteriors fixades i a la vegetació pre-forestal.

Calystegia soldanela (detall)

En les dunes mòbils es pot trobar una major diversitat d’espècies. Açò es degut a l’increment de matèria orgànica en el substrat. En estes dunes hi ha major cobertura vegetal que en les dunes embrionàries. L’associació que s’assenta és Medicagini marinae-Ammophiletum australis Br. -Bl. corr. F. Prieto & T.E. Díaz 1991, sent l’esècie característica Medicago marina L. i la dominant Ammophila arenaria (L.) Link. Les espècies vegetals acompanyades són Medicago marina L. i la dominant Ammophila arenaria (L.) Link. entre altres. Estes associació està recollida com a Tipo de hábitat en el anexo 1 de la directiva 92/43/CEE 2120 Dunas móviles de litoral como Ammophila arenaria.

Algunes de les espècies

Medicago marina, l’espècie característica, és una planta de lleguminosa coberta de pilositat, la qual li dóna un aspecte blanquinós. Coneguda com queritò de platja, mielga marina, alfaç marí… té unes flors grogues que es poden veure de març a juliol. Forma un fruit en forma de llegum però amb aspecte de hèlix espinosa on es troben les llavors. Com a ús medicinal s’utilitza com a diürètic, depuratiu, antiedematós, antiinflamatori i està indicat per evitar la retenció de líquids, prevenir pedres en el ronyó, oligúria, reumatismes i urticàries. S’utilitzen les summitats florides i se consumix el suc de la planta fresca, infusió o decocció de la mateixa.

Medicago marina

L’espècie dominant, Ammophila arenaria, és una gramínia, vulgarment coneguda com barró. Floríx d’abril a juny i les seues flors es disposen en espigues. És una herba robusta i forta que presenta un sistema radicular molt profund. Esta característica fa que siga una espècie molt indicada per a fixar dunes i retindré el substrat. En etnobotànica ha estat utilitzada per fer sostres de cabanyes, cordes, cistelles… i per a formar barreres davant l’avanç de la sorra. Ammophila ve del grec amno- que significa sorra i del sufix -phila que ve a dir amiga de amant de, és a dir, que significa amant de la sorra o amiga de la sorra.

Ammophila arenaria

Lotus creticus, és una planta lleguminosa. Coneguda com lot de Creta. Pot formar mates denses i les seues tiges rastreres poden mesurar fins a 150 cm. Floríx de febrer a juny i forma inflorescències amb grups de dos a sis flors de color groc.

Otanthus maritimus, anomenada perlina marina, borrós, herba de Bona, herba de renegat… és una planta de la família de les compostes. Té una tija i unes fulles cobertes de vellositats que li donen un color blanquinós característic. Floríx de juny a setembre, les seues flors s’agrupen en capítols de color groc. Esta espècie té poc ús medicinal. Encara així, s’empra com astringent, antireumàtic, antiinflamatori, diürètic i depurador. Està indicada per a reumatismes, gota, retenció de líquids i edemes. S’empren les summitats florides en infusions i decocció.

Lotus creticus

Otanthus maritimus

Echinophora spinosa

Echinophora spinosa és de la família de les umbel·líferes. En alguns llocs s’anomena safanòria marina, safanòria bastarda, equinòfora… Les seues arrels es consumeixen igual que la safanòria. Se li atribueixen propietats indicades per a problemes de fetge i de ronyons, retenció de líquids, edemes… S’empren les seues fulles i les arrels en infusions y decocció. Les fulles tendres, en vinagre, s’utilitzen com aperitiu.

Dunes com a barrera natural contra el vent

Tant les dunes embrionàries com les mòbils són una barrera natural que ha frenar als vents procedents del mar carregats de sal. Però, per desgràcia, formen part d’un ecosistema fràgil i altament degradat per factors antròpics. Ja M. Costa, en la seua obra La vegetació del País Valencià (1986) cita que ´´Sense ser catastròfics, podem afirmar que el 95% de les dunes del País Valencià estan destruïdes”.

Actuació en Sant Llorenç

Actuació en Sant Llorenç

En algunes zones s’han fet actuacions de recuperació, com en la Devesa de El Saler de Valencia. En aquest cas la ODTA (Oficina Técnica Devesa Albufera) ha aplicat una metodologia basada en tres passos: (1) restauració de la duna amb aportació mecànica de sorra, (2) estabilització de la mateixa amb empal·liades i plantació d’espècies, i per últim (3) tancat parcial del pas al públic acompanyat de campanyes d’educació e informació al ciutadans. En altres llocs, també s’ha dut a terme una campanya pareguda, com es el cas de Mareny de Sant Llorenç (Cullera).