Conservació

10 març 2015

Lleig i saborós

Campanya publicitària Intermarché

Com de tant en tant no està mal sumar-se a les modes, hui Espores es puja al carro de les llistes: 5 fruites i hortalisses lletges però saboroses! Ves a fruiteria sabent què busques i compraràs menys i millor. La FAO i totes les nostres iaies treballen perquè així siga.

Amb la industrialització dels conreu, les fruites, les verdures i les hortalisses han patit un procés d’homogeneïtzació. Totes tenen un aspecte semblant i quasi perfecte que recorda els fruiters de plàstic de les cuinetes dels més menuts.

 

A pesar que el preu d’aquests aliments és bastant baix i la seguretat alimentària està més que garantida, moltes vegades tanta perfecció amaga un mos d’allò més anodí. No heu menjat mai bresquilles d’un arbre perdut que de què ningú té cura? Menudes i arrugades però inexplicablement dolces com la mel?

 

Top 5!

Us presentem 5 exemples ben lletjos. L’ordre és alfabètic perquè per a gustos… fruites i hortalisses!

 

4924122783 a30199a2db z

Alficossos. Imatge de Mikel Agirregabiria

 

1. Esdevenir un insult no és bon presagi: Parlem del fruit de l’alficossera (Cucumis flexuosus), una cucurbitàcia que dóna alficossos. Com qualsevol cogombre, per triar-los no ens hem de deixar seduir per la seua grandària ja que s’omplin de pinyols a mesura que augmenten el diàmetre. La pell és arrugada i estriada així que no els rebutges i posa’n a les amanides.

 

mano buda4

Mà de Buda

 

2. La segona fruita és la mà de buda, el nom no és apetible com tampoc ho és el seu aspecte. S’usa com aromatitzant i els seus dits s’obrin a mesura que passa el temps. Segons la tradició oriental, el millor moment d’aquest cítric és quan els seus dits romanen tancats perquè recorden al profeta pregant.

 

DSC 0160

Mandarina de Primavera: Gold Nugget. Imatge de whereisjune.com

 

3. Després de dos fruites exòtiques, afegim al llistat una ben nostra, la mandarina. Tots sabem com triar les mandarines a la fruiteria, lluentes, redones i envoltades per una xarxa com si foren clòtxines però potser ens equivoquem i la prova que no sempre el més bonic és el més saborós són les mandarines de la varietat Gold Nugget. Són tardanes i les trobem ara a les fruiteries. Semblen carabasses menudes plenes de protuberàncies, com qualsevol altra mandarina que s’ha gelat al camp o que ha passat un dies a terra. Pregunteu al fruiter i si són d’aquesta varietat, tasteu-les.

 

Dos tomates y dos destinos

 

4. La relació entre l’aspecte d’una tomaca i el seu sabor és un misteri. Perquè com més lletjos més saborosos? No t’has cansat ja de menjar tomaques perfectes i clòniques que omplin d’aigua les amanides? Al Jardí Botànic celebrem anualment un tast de tomaques de varietats tradicionals i per ser justs, aquestes tomaques semblen molt més boniques quan les tastes.

 ISS 1453 01421

Xirimoia

 

5.La xirimoia: exòtica i relativament recent a les nostres fruiteries tradicionals. Dolça, plena de pinyols i vitamina C. L’hivern és el seu millor moment i en comprar-la no ha de tenir imperfeccions en la pell. Convé triar-la un poc verda si anem a tardar uns dies en menjar-la. Està madura si el color de la pell ha passat de verd fosc a verd clar o verd-groguenc.

Bufet lliure i ofertes 3×2
El malbaratament dels aliments, sobretot de fruites i hortalisses no es limita a la recol.lecció, processament i transport sinó que la venda també esdevé una font més de menjar que acaba al fem. Per alguna raó preferim els productes bonics; simètrics i uniformes i això obliga als venedors a rebutjar la heterogeneïtat a l’hora d’adquirir el gènere per a les tendes.

 

 ING 37571 01370

 

Als països industrialitzats estimulem els consumidors per comprar més menjar del que necessitem a través d’ofertes 3×2 o amb bufets lliures en què pots menjar i/o malbaratar tant com vulgues amb una tarifa plana.

 

Segons un informe de la FAO de 2011, els consumidors dels països rics haurien d’aprendre que llençar els aliments innecessàriament és una cosa inacceptable. També caldria conscienciar-nos que a causa de la disponibilitat limitada de recursos naturals, resulta més eficaç reduir les pèrdues d’aliments que incrementar la producció per alimentar la creixent població mundial. D’altra banda, l’envasat adequat és un factor clau que influeix en les pèrdues ocorregudes en gairebé tots els nivells de la cadena alimentària. Però molt abans que la FAO, qualsevol de les nostres iaies ja havia fet públics els continguts d’aquest informe.

 

1424456 708364839183157 1708550829 n

Imatge del Facebook de Frutafeia

 

En aquest mateix sentit treballa l’enginyera ambiental Isabel Soares, de 32 anys, fa poc més d’un any va crear un cooperativa de consum que compra als agricultors productes que, per grandària o estètica, no entren en el circuit comercial. A més, ha encetat un campanya mediàtica amb l’eslògan La gent guapa menja fruita lletja.

 

Més que una cara bonica
Gairebé la meitat de la producció agrícola va a les escombraries, segons la FAO. El desaprofitament alimentari dels països industrialitzats puja a 1.300 milions de tones a l’any, suficients per alimentar a tots els famèlics del món i és per això que Isabel va decidir muntar una fruiteria en el vell palau de l’Ateneu Comercial de Lisboa.

 

https://www.youtube.com/watch?v=GRteoKOJzxg

Campanya publicitària d’Intermarché

 

Però la seua iniciativa individual va coincidir amb el crowdfunding llançat per la cadena de supermercats francesa Intermarché que oferia fruites i verdures amb un 30% de descompte. Les vendes augmentaren un 24%.

 

Més del 40% de les fruites queden penjant als arbres perquè no assoleixen la grandària que els supermercats consideren apta per a la venda. Així que sembla que està en mans dels consumidors canviar aquests criteris i per això us animem a menjar fruites i verdures lletges i a no deixar d’escoltar la saviesa de les iaies que diuen allò de tirar fa pobres.

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend