El Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València
Perquè s’acosta la cloenda de la campanya El valor de les llavors i perquè volem divulgar la important missió d’aquesta instal.lació, us expliquem què és i com funciona el nostre Banc de Germoplasma
Creat en 1991, el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València, localitzat al Jardí mateix, és un ferramenta per a la conservació i la investigació de les espècies vegetals i un gran rebost.
Banc de treball
Però, perquè germoplasma? Les llavors i les espores contenen material genètic que, conservat en condicions òptimes, pot arribar a ser viable passats segles. Aquesta reserva genètica, funciona com un rebost, una mena de còpia de seguretat dels boscos, jardins i conreus.
Com obtenir germoplasma?
És senzill, sols cal eixir al camp i recollir llavors, fruits i espores, però òbviament, cal fer-ho seguint uns protocols perquè les nostres mostres siguen vàlides i procedents de poblacions i individus variats.
Tampoc és objecte de recol.lecció qualsevol espècie. El Banc de Germoplasma està especialitzat en la conservació d’espècies rares, endèmiques valencianes o amenaçades i altres espècies d’interès ornamental o sistemàtic.
Actualment, el Banc compta amb 3.800 mostres i aquesta xifra no fa més que créixer. A més, totes les seues actuacions van orientades a acomplir l’estratègia europea de conservació de plantes.
Com conservar germoplasma?
Quan el nostre equip de científics porten les mostres al Banc de Germoplasma han de seguir protocols per conservar correctament les llavors, els fruits i les espores. Tres són les fases que, per damunt, us descriurem.
La càpsula de colr groc de cada tub es torna verda si hi absorbeix humitat, és un idicador, per exemple, que el tub no està ben tancat
La neteja és la primera de les fases. Cal extraure les llavors que estan incloses als fruits, perquè per conservar-les, no han de tenir més del 5% d’humitat i els fruits sucosos pateixen putrefacció que no és desitjable a les instal.lacions.
Una vegada net i sec, cal encapsular el material genètic i guardar-lo, degudament etiquetat i identificat a les cambres frigorífiques a -25ºC. Unit a aquest protocol, és molt important la investigació de les formes de conservació, per garantir la viabilitat de les llavors com més temps millor.
Imatge de l’article d’Espores Fruit o llavor, eixa és la qüestió, de què recomanem la lectura per saber més
La tercera fase és la germinació, per a la qual cosa cal poc més que aigua i substrat. Aquesta fase tanca el cicle perquè amb el correcte desenvolupament de la llavor i el creixement idoni de la planta, garantim la producció de més llavors.
Com intercanviar germoplasma?
La ciència actual no funciona en solitari, el científics treballen en equips que es coordinen entre ells, per això, volem presentar-vos l’Index Seminum que existeix des del segle XIX i les normes de funcionament del qual romanen idèntiques.
L’etiquetatge IS correspon a l’Index Seminum
Aquest catàleg s’ofereix cada any als jardins botànics perquè puguen intercanviar llavors entre ells. El nostre Index Seminum es publica en la web de l’ AIMJB (Asociación Iberomacaronésica de Jardines Botánicos), que coordina tot tipus d’iniciatives botàniques internacionals.
L’existència dels Bancs de Germoplasma garanteix l’equilibri dels ecosistemes ja que cada organisme vegetal és una font de recursos alimentaris i medicinals. I aquest és el missatge que volem transmetre amb les jornades de portes obertes del pròxim cap de setmana: Bancs de Llavors, Rebosts de Vida.
Conservació ex situ, què vol dir?
La biologia de la conservació pot tenir dos espais d’actuació, el lloc exacte en què se situa l’organisme que volem conservar, això és el que anomenem in situ. Però quan l’organisme, o part d’ell està desplaçat per al seu estudi, parlem de conservació ex situ. Per tant, un jardí botànic com el nostre és un espai de conservació vegetal ex situ.
La contribució dels Bancs de Germoplasma a la conservació ex situ va molt més enllà de ser un magatzem. Aquests centres d’investigació desenvolupen tècniques òptimes de conservació i germinació de llavors i espores, estudien l’envelliment accelerat de les llavors, la restauració d’hàbitats i la multiplicació vegetal per a la reintroducció.
A més, el Banc de Germoplasma coordina la seua recerca en la conservació d’espores de falgueres a llarg termini amb altres projectes de caire nacional com la conservació de saladars i dunes de la Comunitat Valenciana com a font de recursos genètics per a la millora de la salinitat a espècies agrícoles o els mecanismes de persistència després d’un incendi en plantes mediterrànies. També s’estableixen cooperacions internacionals com European Native Seed Conservation Network. El treball en equip no és una opció en ciència, és l’única forma d’avançar.
La missió de les llavors és dispersar-se, com la nostra és divulgar la seua importància i aplegar com més lluny millor. Però, com volem posar-t’ho fàcil, no caldrà que t’allunyes molt, vine al Jardí i aprèn amb nosaltres quin és El Valor de les Llavors.
