Investigació

13 jul. 2014

Secrets de l’embalatge d’aliments

La indústria de l’embalatge d’aliments mou milions d’euros a l’any. Els processos que engloba són molts, i van des de l’embotellament d’aigua o sucs fins a l’enllaunat de conserves. Aquests processos impliquen danys contra el medi ambient, sobretot pels envasos i els residus que generen, i també poden ser perjudicials per a la nostra salut per alguns dels components químics que s’utilitzen. 

El passat mes de març un estudi realitzat per investigadors del Centre Nacional d’Acceleradors i la Universitat de Sevilla assegurava que l’aigua embotellada analitzada en 32 marques d’aigua mineral contenia poloni radioactiu. Aquesta substància es va fer popular per haver sigut utilitzada, suposadament, per a enverinar a l’espia rus Alexander Litvinenko i a l’ex president de l’Autoritat Nacional Palestina Yasser Arafat.

 

Evidentment, la quantitat de poloni trobada en aquestes botelles d’aigua és mínima, molt inferior a les xifres considerades com a perilloses. A més, aquesta substància pot trobar-se de forma natural en l’aigua, el sòl i l’atmosfera. El major risc, en aquest sentit, és que la seua inhalació o ingestió pot comportar una acumulació que cause alguns danys cel·lulars en el fetge, la melsa o els renyons. No obstant, el que més crida l’atenció d’aquest estudi és que algunes de les mostres d’aquest aigua embotellada tenien una concentració d’aquesta substància nociva que multiplicava per cent la de l’aigua de l’aixeta.

 

embalaje alimentos plasticos

 

Sabem el que mengem?

Fins ara les polèmiques generades per la indústria de l’embalatge d’aliments estaven relacionades amb qüestions mediambientals, sobretot amb els embalatges dels productes. Aquests envasos, que suposadament són més còmodes per al consumidor, també permeten que alguns aliments es conserven en condicions òptimes durant més temps. El que molts no saben és que, precisament, l’embalatge inadequat d’aliments és una de les majors causes de desaprofitament de menjar en els països del primer món.

 

embalaje alimentos Food Packaging

Font imatge: Food Packaging Forum Foundation

 

Un altre aspecte a tenir en compte és la grandíssima quantitat de residus que genera la indústria de l’embalatge d’aliments. D’una banda estan els envasos, generalment plàstics, llandes i tetra-briks, que és aconsellable que siguen recuperades, reciclades o reutilitzades. El mateix ocorre amb els desfets orgànics, tant sòlids com líquids. Per posar un exemple, en l’elaboració d’olis comestibles per a consum humà o en les conserveres de verdures es generen quantitats considerables de fibres, corfes i greixos. Afortunadament, i conscients del problema que açò representa, al voltant d’aquesta indústria ha sorgit una altra que el seu objectiu és aprofitar tots aquests desfets, i així, moltes de les substàncies orgàniques poden ser reutilitzades per a fer abonaments o humus agrícoles i unes altres en la fabricació de biocombustible i fins i tot per a generar energia.

 

Però eixint del tema dels envasos, existeix una altra polèmica entorn a la indústria de l’embalatge d’aliments, en aquesta ocasió relacionada amb els productes químics sintètics utilitzats tant en l’embalatge com el processament i en la conservació. En total, en aquesta indústria s’utilitzen més de 4.000 productes químics sintètics. Tots ells estan regularitzats i la quantitat detectada en els envasos d’aliments i que estan en contacte amb ells és mínima, tan xicoteta, que ni tan sols està dins d’anàlisi toxicològics. On està el problema aleshores? En l’elevada quantitat de productes envasats, enllaunats i en conserva que consumeix cada persona, ja que si és alt tots aquests components, aparentment presents en quantitat molt xicotetes, poden acumular-se en l’organisme humà i tenir conseqüències negatives.

 

embalaje alimentos ensaladas

embalaje alimentos latas

 

Hem de preocupar-nos?

En aquest sentit, no solament caldria tenir en compte què es menja i on i com està embalat, sinó també on es compra, on s’emmagatzemen aquest menjar i com es calfa perquè, per exemple, els aliments envasats que es calfen directament en el microones tenen un component plastificant que no està en contacte directe amb l’aliment però que en ser calfat pot migrar a aquest i, finalment, ser ingerit. Una de les formes d’aquest plastificant és el diethylhexyl adepate (DEHA), que és cancerigen. Una cosa similar ocorre amb les dioxines, que poden migrar de l’envàs a l’aliment quan aconsegueix temperatures altes.

 

embalaje alimentos microondas

 

El principal problema per analitzar les conseqüències directes d’aquests productes químics en el nostre organisme és que la quantitat de productes embalats és tan alta i tan comuna que és molt complicat dilucidar si la seua presència crònica en el cos humà és per ingestió o factors ambientals. A més, trobar poblacions no exposades a aquests químics és pràcticament impossible, la qual cosa dificulta poder fer estudis comparatius. Encara així, els experts admeten que encara que determinar l’efecte directe d’aquestes substàncies químiques és molt difícil sí se sospita que a la llarga i en quantitats més elevades poden produir problemes en la salut com a càncer, obesitat, diabetis i fins i tot desordres neurològics.

 

embalaje pescados

embalaje alimentos latas pescado

 

Segons adverteixen científics de la Food Packaging Forum Foundation de Zurich en un article publicat en el Journal of Epidemiology and Community Health, és molt possible que hi haja persones que tinguen aquestes substàncies químiques nocives en el seu cos en nivells molt baixos durant tota la seua vida. Entre aquestes substàncies trobaríem, per exemple, el bisfenol A, utilitzat per a fabricar tot tipus de plàstics; els policarbonats usats en les llandes de beguda; el tributilestaño usat per a fabricar envasos per a aliments; triclosan un potent agent antibacterià i fungicida; i els ftalatos, plastificadors que estan en contacte directe el menjar. Entre les substàncies tòxiques més conegudes empleades en aquesta indústria trobaríem el formaldehid, un reconegut cancerigen present a nivells molt baixos en les botelles de plàstic emprades per a emmagatzemar begudes gasoses o rentavaixelles.

 

Enllaços relacionats:

Food Packaging Forum Foundation
http://www.foodpackagingforum.org

L’envasament d’aliments i la migració de materials en contacte amb aliments:
http://jech.bmj.com/content/early/2014/01/28/jech-2013-202593

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend