Ecoturisme, vacances d’allò més verd

Cada vegada hi ha més persones que opten per triar criteris de sostenibilitat a l’hora de prendre les seues decisions diàries, és a dir, en la forma de moure’s per la ciutat, a l’hora de fer les seues compres, en l’elecció dels seus llocs d’oci o en la manera de relacionar-se amb els seus veïns i conciutadans. Aquests criteris també es mantenen quan la rutina deixa pas a les desitjades vacances. L’ecoturisme o turisme ecològic, cada vegada més demandat, és una prova d’açò.

En l’estiu de 2012 la Secretaria d’Estat de Turisme va presentar la “Guia d´Ecoturisme a Espanya. Guia de destinacions sostenibles. Espais naturals i empreses acreditats amb la Carta Europea de Turisme Sostenible”, una publicació on-line integrada dins del Pla de Turisme Espanyol Horitzó 2020 i que té com a objectiu augmentar la competitivitat del model turístic espanyol millorant l’atractiu dels seus espais naturals protegits. Aquesta guia ajuda a operadors de viatges i a ciutadans particulars a triar destinacions turístiques més sostenibles.

El motiu de la publicació d’aquesta iniciativa precisament a Espanya no és casual. D’una banda, l´ecoturisme, entès com una activitat en la qual es gaudeix tant dels atractius naturals d’un lloc com de les manifestacions culturals que allí puguen trobar-se, té cada vegada més adeptes dins i fora de les nostres fronteres. Per una altra, el nostre país és extremadament ric en espais naturals tal com confirma la següent xifra: dels 89 espais catalogats per l’ecoturisme segons la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) a Europa, 36 es troben en territori espanyol.

On és l’ecoturisme?

A grans trets qualsevol tipus de turisme pot ser ecològic i sostenible i, per tant, hipotèticament, qualsevol podria definir-se també com ecoturisme. No obstant açò, sabem que la realitat no és aquesta, doncs un espai natural obert al turisme queda exposat a una sèrie de canvis derivats de la seua explotació i de possibles irresponsabilitats que ho canvien per sempre. És per açò que, encara que el terme “ecoturisme” es va encunyar en 1983, no va ser fins a mitjan dècada dels noranta (1995) quan es va crear l’anomenada Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), que a dia d’avui està considerada com un certificat de qualitat ecoturística. L’impulsor d’aquesta iniciativa, que és, a més, la millor eina de treball i model de gestió per a desenvolupar un turisme sostenible en espais naturals protegits, va ser la Federació EUROPARC, una organització que reuneix institucions a públiques, Organitzacions No Governamentals (ONG) i empreses privades de tot el continent que tenen com a objectiu comú la conservació del patrimoni natural i cultural.

Parc Nacional de Monfragüe

Espai Natural de Doñana

En l’actualitat en el nostre país hi ha més de 30 espais considerats CETS que reben de forma anual la visita de milers de turistes de tota Europa. Entre els més importants destaquem, a manera d’exemple, l’Espai Natural de Doñana, Espai Natural de Serra Nevada, la Badia de Cadis, el Parc Nacional de Garajonay, les Falçs del Riu Riaza, el Parc Regional de la Serra de Gredos, el Parc Natural de l’Alt Tajo, Parc Nacional de Monfragüe o Parc Natural de la Serra do Xurés-Baixa Limia.

D’altra banda, a Espanya existeix una altra denominació diferenciadora dels espais naturals. Es tracta de llocs considerats com a destinacions turístiques de primer ordre que cuiden els detalls la màxim i que disposen d’una sèrie d’equipaments divulgatius com ecomuseus, centres de visitants, visites guiades, aules de naturalesa i centres de documentació i informació. Aquest distintiu es diu “Q de qualitat” i per a aconseguir-ho un espai natural protegit ha de disposar d’un sistema de gestió de la qualitat documentat i actualitzat que cobrisca i demostre els requisits contemplats pel ICTE (Institut per a la Qualitat Turística Espanyola). La “Q de Qualitat” garanteix excel·lència turística a un consumidor cada vegada més exigent i conscienciat. A Espanya hi ha set espais amb aquest distintiu: el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente (en l’illa de la Palma), el Parc Natural de la Font Roja (Alacant), el Parc Natural de la Garrotxa (Girona), el Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles (Jaén), el Parc Natural de Montseny (Barcelona i Girona), el Parc Natural del Cap de Gata-Nijar (Almeria) i el Parc Natural del Senyoriu de Bertiz (Navarra).

Parc Natural de Montseny

Parc Nacional de Garajonay

Per a finalitzar, els “Estels verds” i les “Espigues de la Garantia” són els símbols per a diferenciar els espais i establiments destinats al Turisme Rural, una alternativa que creix cada any i que dóna treball a quasi 20.000 persones en el nostre país.

Les “Tres R”, també a l’estiu

Les ofertes d´ecoturisme són cada vegada més àmplies i variades. Per a algunes persones, es tracta d’una continuïtat amb la seua manera de vida habitual durant les vacances. Per a unes altres, no obstant açò, suposa una oportunitat per a escapar de la rutina i de l’asfixiant vida en la ciutat, alguna cosa així com una desconnexió temporal. En tots dos casos cal tenir algunes coses en compte si volem gaudir d’unes vacances realment ecològiques. Les màximes: comportar-se de forma respectuosa amb l’entorn sense danyar-ho ni alterar-ho, no tirar brossa al sòl, no fer foc i no introduir espècies invasores ni “robar” flora o fauna local.

Per descomptat, el reciclatge ha de ser un company més en el teu viatge. Les famoses “Tres R” (reduir, reutilitzar i reciclar) no han d’abandonar-te en aquests dies de descans. Intenta reduir recursos bàsics com a aigua, energia o aliments; aprofita la vida del que tens i intenta aprofitar materials. Recorda que la reducció de recursos ha d’aplicar-se des del moment zero de les teues vacances. Així que, si vas a fer un viatge llarg, desendolla els aparells electrònics, apaga l’escalfador, no deixes brossa en la casa ni productes peribles en la nevera i, per descomptat, si no pots portar amb tu a les teues mascotes, deixa a algú encarregat de la seua cura.

Si la teua casa és un exemple de respecte al medi ambient, és d’esperar que vulgues el mateix quan vas de vacances. Cerca establiments guiant-te per distintius i certificats específics com les Espigues i els Estels Verds, i per altres internacionals com Bio-Hotels, ISO, EMAS o el Ecolabel europeu. Si decideixes optar per un hotel “convencional”, procura que tinga una política ambiental clara. Açò es deixa veure en detalls com la utilització de sistemes renovables, les polítiques de reciclatge de residus o en el tipus de productes que ofereixen.

I finalment, mou-te pensant en verd: aposta pel transport públic sempre que siga possible. La bicicleta pot ser un bon substitutiu per a donar passejos, eixir a fer un volt o fer excursions que no siguen excessivament llargues. Si has d’usar un vehicle privat, mantingues els teus costums de conducció eficient: mantenir la velocitat i no abusar de la climatització et permetrà reduir emissions i estalviar combustible.

Enllaç d’interès: http://www.redeuroparc.org/carta_turismo_europea_sostenible/guiaecoturismo.pdf