Una ciutat il·luminada per algues?
Bio Intelligent Quotient, BIQ, és un clar exemple d’arquitectura sostenible. Situat a Hamburg, aquest edifici utilitza algues que donen llum, calor i a més permeten estalviar energia. Una excentricitat? En realitat es tracta d’una aposta per utilitzar els recursos de forma més intel·ligent.
Al llarg de la història l’home ha anat incrementant la seua dependència energètica. Il·luminació, calefacció, refrigeració, cocció d’aliments, transport, comunicació. Només quan patim un tall de llum o quan estem perduts enmig del no-res som conscients que, en el nostre dia a dia, fins i tot les accions més xicotetes estan lligades a l’energia. Davant aquesta dependència també sorgeix una necessitat imperant de cercar fonts alternatives, sostenibles, que no s’esgoten i que no produïsquen efectes nocius en el medi ambient, i moltes vegades la resposta a les nostres cerques estan en la pròpia natura. Només cal saber girar el prisma per a veure la solució d’una forma efectiva.
Com ja sabem, hi ha vegades que la natura brilla amb llum pròpia. I no per la seua magnitud, saviesa o perfecte engranatge. Brilla perquè molts bacteris, fongs, cucs, mol·luscs, crustacis, insectes o peixos generen llum pròpia. Aquesta capacitat d’emetre llum que tenen alguns éssers vius es denomina bioluminescència i ve determinada per la quimioluminescència (quan la llum es produeix com a reacció de dues substàncies químiques), la fosforescència (quan l’organisme és capaç d’absorbir energia i emmagatzemar-la per a emetre-la posteriorment en forma de radiació ) i la fluorescència (quan l’organisme és capaç absorbir energia en forma de radiacions electromagnètiques i després emetre part d’aquesta energia en forma de radiació en una longitud d’ona diferent). A aquest últim cas ens referim quan parlem de plantes que són capaces de produir energia i llum, entre elles, les algues. I concretament, la Synechocystis PCC 6803, un alga capaç de recarregar-se amb la llum.
Al novembre de 2012, un grup d’estudiants va crear el llum biològic Luxila, que funcionava utilitzant com a base aquestes algues. El llum es recarregava amb la pròpia fotosíntesi natural de la planta, és a dir, pel dia les algues rebien la llum solar i produïen el substrat suficient perquè el llum brillara la nit següent. El gran avantatge d’aquest projecte és que únicament requereix de llum solar per a alimentar-se. D’altra banda el problema d’aquest prototip és que l’emissió de llum està relacionada intrínsecament amb els cicles circadians de l’alga, és a dir, que la bioluminescència es produeix només després de l’ocàs i la llum s’encén sola, de forma automàtica.
Energia verda del futur
Aquest és un exemple de com usar les algues per a crear llum en la teua llar. Però, què passa si aquestes algues s’utilitzen per a il·luminar una ciutat sencera? Podríem il·luminar edificis o carrers únicament amb algues? I si a més d’estalviar energia estiguérem ajudant a salvar el medi ambient? Aquesta és la proposta que des de fa uns anys defensa el bioquímic francés Pierre Calleja, qui està convençut que les algues marines són l’energia verda del futur.
Pierre Calleja és el fundador de Fermentalg, una companyia de biotecnologia industrial especialitzada en la producció de compostos químics a partir de microalgues i que actualment centra part del seu treball a aconseguir ciutats amb neutralitat de carboni. L’any passat Calleja va introduir un revolucionari sistema d’il·luminació per a estacionaments, carrers i altres paisatges urbans. A simple vista, es veuen grans llums d’aigua de color verd situades enmig dels carrers. Pocs sabien, al principi, que amb aquests llums no solament s’aconseguia il·luminació sinó que també s’estava netejant el medi ambient.
En aquests grans tubs de color verd pàl·lid dissenyats per l’empresa de Calleja s’arremolinen algues. Aquests organismes habiten el planeta des de fa més de quatre mil milions d’anys i usar-los com a font d’energia, lluny de ser una bogeria, sembla una decisió d’allò més lògica. Les algues absorbeixen la llum a llarg del dia i durant el procés de la fotosíntesi es carrega una bateria autònoma que emet energia a les nits. Però açò no és tot. El principal avantatge d’usar aquests organismes és que produeixen oxigen i a més atrapen el CO2, la qual cosa podria servir per a netejar l’aire i combatre l’escalfament global. Segons els estudis realitzats la capacitat d’aquestes algues per a depurar CO2 és molt elevada, entre 150 i 200 vegades major que la d’un arbre. Aquestes algues són capaces d’absorbir fins a una tona de CO2 a l’any, és a dir, que atrapen en un any la mateixa quantitat de diòxid de carboni que un arbre al llarg de tota la seua vida.
El bioquímic francés sosté a més que aquests llums són versàtils i que poden usar-se en estacionaments subterranis i parcs, assegurant que aquesta és, sens dubte, gran revolució energètica del futur: “Tindrem aquestes microalgues per tot arreus, en bioplàsticsen els telèfons mòbils, en cosmètics per a la pell, com a medicines o com un combustible”.
{hwdvideoshare}id=100|width=560|height=340{/hwdvideoshare}
BIQ, el primer edifici il·luminat amb algues
El cas de Calleja no és únic. Científics d’Stanford han desenvolupat un nanoelectrode d’or especialment dissenyat per a sondejar l’interior de les cèl·lules de les algues. Els nanoelectrodes s’espenten suaument a través de les membranes de les cèl·lules i, després, s’arrepleguen els electrons que havien sigut activats per la llum de les algues. Els investigadors van ser capaços de generar un petit corrent elèctric. Estem parlant del principi d’una nova font d’energia? La veritat és que les teories sobre les algues que donen llum ja s’han portat a la pràctica i el millor exemple és Bio Intelligent Quotient, un edifici inaugurat el passat mes de març a Alemanya.
El BIQ és un edifici projectat i construït per l’Estudi SC Strategic Science Consultants and Splitterwerk Architects. Es va començar l’any 2011 i dos anys després ja és una realitat. Té 15 apartaments i una façana d’allò més curiosa: l’edifici està cobert per panells de color verd. Aquests panells són, en realitat, grans peixeres on viuen les algues procedents del proper riu Elba que subministren part de l’energia de l’edifici. Mitjançant un sistema intel·ligent de control i distribució, s’injecten nutrients i diòxid de carboni a les algues per a activar el seu funcionament. Aquest mateix sistema fa que quan la proporció d’algues és massa gran es retiren les que sobren. Per descomptat, aquestes algues no es tiren, es transfereixen a un altre tanc per a processar-les i transformar-les en biomassa. Així, durant el calorós estiu les peixeres serveixen com ïllant contra la calor i, durant l’hivern, els excedents de les mateixes acumulats durant tot l’any s’usen per a generar biomassa amb la qual alimentar el sistema de calefacció de l’edifici.
Des del punt de vista energètic aquest edifici és molt eficient. Les algues són capaces autoabastir-se encara que requerisquen un control mínim i es comporten com a plaques solars acumuladores d’energia. Des d’un punt de vista urbà, l’atractiu també és considerable. Per a evitar que les algues moren per sobreexposició a la llum l’aigua es bomba constantment amb força, aconseguint que cada microalga s’expose de forma mínima al sol. Per açò, en contemplar l’edifici el que es veu és un gran corrent d’aigua i algues que ofereix un espectacle canviant i cridaner. Tan cridaner que aquest gran projecte es va convertir en un dels grans atractius de l’Exposició Internacional d’Edificacions d’Hamburg celebrada el passat mes de març. Un altre tema a abanda és la seua rendibilitat. El BIQ ha costat cinc milions d’euros, una xifra gens menyspreable. No obstant açò, els seus dissenyadors sostenen que els avantatges i l’estalvi és molt ampli i que, de fet, com més gran siga la façana, major serà el benefici en relació amb la inversió. De moment, parlem d’un prototip. Ara bé, un prototip dut a terme amb èxit.
Articles relacionats en Espores
