Guadarrama, naix un nou Parc Nacional
La Serra de Guadarrama acaba de ser declarada Parc Nacional, convertint-se en el quinzè espai amb aquesta denominació en el nostre país. En total, més de 30.000 hectàrees protegides que converteixen a Guadarrama en el segon Parc Nacional quant a varietat de diversitat i en el quart per extensió.
La proposta de creació del Parc Nacional de Guadarrama va nàixer fa quasi un segle, en la dècada de 1920, quan la Societat d’Alpinisme Peñalara va proposar que la parteix sud de la Serra de Guadarrama perquè fóra reconeguda com a Parc Nacional. No obstant açò, en aquell moment el reconeixement no va prosperar i van haver de passar 80 anys fins que a principis de 2000 el projecte fóra reprès. Per fi, el passat 13 de juny i mitjançant la Llei 7/2013 promulgada pel Govern d’Espanya es procedia a la protecció especial de més de trenta mil hectàrees de la part sud-est de la Serra de Guadarrama, situada geogràficament entre les províncies de Madrid i Segòvia, així com la creació d’un nou Parc Natural, el de Guadarrama. La declaració arriba, per a molts, amb més de cent anys de retard.
Per descomptat aquest reconeixement no és gratuït, la Serra de Guadarrama és un dels enclavaments naturals més importants del nostre país i la seua riquesa natural ja ha sigut reconeguda per institucions nacionals i internacionals. Dins del Parc Nacional es troben sis espais de la Xarxa Natura 2000, així com part del territori de la Conca Alta del Manzanares, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. També es troben dins dels límits els Aiguamolls del Massís de Peñalara inclosos en la llista d’aiguamolls d’importància internacional del Conveni de Ramsa, i dins de la nova denominació s’inclou l’elevació de la protecció dels espais naturals d’interès nacional declarats en els anys 30 com la Cumbre, Circo y Lagunas de Peñalara, la Pedriza del Manzanares i la Pineda de la Acebeda.
Bressol de la biodiversitat Ibèrica
El reconeixement de Parc Nacional de la Serra de Guadarrama confirma la importància natural de l’entorn i biodiversitat d’una zona en la qual conviuen més del 40% de les espècies d’amfibis i rèptils, el 39% d’aus i quasi el 50% dels mamífers que podem trobar a Espanya, la qual cosa suposa quasi un 50% de la fauna específica de la nostra península i un 18 % de les espècies d’Europa. Entre les varietats més importants que es poden trobar hi ha algunes de les aus rapinyaires més característiques de la nostra fauna com l’àguila imperial o el voltor negre, i diverses espècies en perill d’extinció com la cigonya negra i el llop ibèric.
A causa de la gran quantitat d’hàbitats que trobem en la Serra de Guadarrama (alta muntanya, pinedes, rouredes, boscos mixtos, boscos riparis, valls i rius) el tipus de fauna que trobem allí és del mes variat. Les zones baixes de la Serra, properes a les llacunes i aiguamolls, serveixen com a lloc de descans per a algunes aus migratòries durant el seu pelegrinatge a Àfrica. Entre aquestes aus destaquen les grues, que ocupen la serra durant la tardor mentre cerquen les càlides terres africanes i a la primavera quan tornen a les seues terres autòctones del nord d’Europa per a passar allí l’estiu. Les aus rapinyaires (mussol real, àguila marcenca, xoriguers, milans i àguiles) són un dels majors tresors que els ornitòlegs troben al Guadarrama, igual que moltes altres aus com el abellerols, el capellanet, el blauet, la garsa real, el ànec collverd o la fotja comuna, totes aquestes aus aquàtiques que viuen prop dels rius.
Quant als vertebrats, destaquen les espècies típiques dels paratges de muntanya del centre de la península com el conill, el cabirol, el senglar, el teixó, les raboses i el ja esmentat abans llop ibèric (Canis lupus lupus), varietat euroasiàtica la presència de la qual al nostre país es restringeix a Guadarrama i a Galícia. Els rèptils com la colobra llisa europea, l’escurçó ibèric, la granota patillarga i el fardatxo viperí també són comuns als seus boscos i aiguamolls.
Igual que la fauna, la flora d’aquest Parc Nacional és abundant. El culpable d’aquesta varietat és la seua peculiar climatologia posat que la Serra es troba en una franja de clima mediterrani continentalitzat que es caracteritza per les seues grans oscil·lacions de temperatura entre l’estiu i l’hivern i per tenir estius especialment secs, la qual cosa provoca incendis amb certa freqüència. Aquests incendis són un dels principals problemes ecològics del Guadarrama i són el motiu que trobem grans formacions forestals de pins, alzines i rouredes de roure valencià.
Igual que qualsevol altra zona muntanyenca, l’altura també juga un paper important en la vegetació. En el Parc Nacional de Guadarrama es combinen altures de 800 metres en les zones més baixes amb alguns grans cims com el Peñalara (2.428 metres), el Risco de los Claveles (2.387 metres) o la Maliciosa (2.227 metres), per la qual cosa hem de distingir diverses zones climàtiques que van del continental suau al clima d’alta muntanya, trobant regions mediterrània i eurosiberià que converteixen al parc en un autèntic refugi d’espècies vegetals. Moltes d’aquestes espècies van tenir una distribució notable en el passat i ara han desaparegut pràcticament. L’aïllament de les zones més altes, a més, ha afavorit els processos de endemicitat en la zona.
Entre els arbres més comuns estan les espècies autòctones com a falgueres, bedolls, salzes, saücs, teixos, ginebrons o brucs. En les zones més baixes trobem safrà i les zones d’humitat dels boscos serveixen com a llar per a espècies de fongs com el rovelló, la Lepiota o el bolet de card, una varietat molt apreciada en gastronomia. Les grans pinedes i les rouredes de reboll fan que la fusta de la zona siga molt cobejada i per açò durant les tasques de neteja d’aquests frondosos boscos la llenya es reparteix a sorts per a assortir als veïns de la zona.
Paradís per al senderisme d’alta muntanya
La singularitat i extensió del Parc Nacional de Guadarrama el converteixen en un espai ideal per a practicar senderisme pràcticament durant tot l’any. Açò sí, cal tenir en compte que durant l’hivern les dures condicions climàtiques transformen les rutes situades a més de 2.000 metres en zones amb alt perill que inclouen barrancs i zones de gel.
L’escalada i el barranquisme són uns altres dels esports que es practiquen amb assiduïtat en Guadarrama. L’altra activitat que també té fama en la zona és l’esquí, amb tres estacions dins del Parc Nacional (Navacerrada, Valdesquí i el centre d’esquí nòrdic de Navafríos) i que han fet que aquest esport siga un dels motors econòmics de la zona.
Entre els llocs més destacables de la Serra de Guadarrama estan el Parc Natural de Peñalara, en la vessant sud del cim homònim, i en la qual podem trobar tres circs i diverses llacunes, totes elles d’origen glacial. L’altre lloc de visita obligatòria de la Serra de Guadarrama és La Pedrosa, un paisatge d’enormes formacions de granit curioses i cridaneres.
