Conservació

20 jul. 2013

L’amenaça de les coníferes

Lluny de les sales de cinema on som sempre els humans els qui ens sentim atacats, aquesta vegada són elles, els arbres més antics de la Terra, les que veuen la seua supervivència en perill. Per desgràcia, estan cada vegada més presents en la relació mundial d’espècies amenaçades.

Aquest estiu l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) informava sobre l’actualització de la seua Llista Roja d’Espècies Amenaçades i alertava, entre altres coses, sobre l’augment de l’amenaça sobre les coníferes, els arbres més antics del nostre planeta. Aquells pins, xiprers, teixos, araucàries, o sequoies que caracteritzen molts dels paisatges que coneixem, també formen part d’aqueix gran nombre de éssers vius que d’una forma o una altra necessiten mesures de protecció i conservació.

 

Prop de 5.000 espècies s’han afegit a la llista, que ja passa de les 70.000, i d’aquestes quasi 21.000 estan en perill d’extinció. Una amenaça que pot suposar estar en perill crític, simplement en perill o ser vulnerable, tres de les vuit categories que hi ha establides. La més greu, i enfront de la qual s’està lluitant, és per descomptat la d’espècie extinta.

 

CONIFERAS3

Pinus radiata

CONIFERAS2

Cedrus atlantica


Des del Jardí Botànic de la Universitat de València hem participat en aquesta actualització que ha suposat la primera reavaluació mundial de les coníferes. Així, hem aportat dades que asseguren que “el 34% dels cedres, xiprers, avets i altres plantes amb cons o pinyes del món actualment estan amenaçades per l’extinció: un augment del 4% des de l’última avaluació exhaustiva realitzada en 1998”. I s’ha conclòs que l’estat de conservació de 33 espècies coníferes ha disminuït, entre elles el pi de Monterrey de Califòrnia (Pinus radiata), i el cedre de l’Atles (Cedrus atlantica).

 

Però a Espanya també hi ha coníferes en perill d’extinció. Segons la llista roja de la flora espanyola, publicada des de l’any 2000 per la Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes (que segueix els mateixos criteris que el llistat de la UICN), almenys 6 espècies de coníferes estan amenaçades. El pinsap (Abies pinsapo) és una espècie vulnerable a l’extinció, situació que es manté estable des que es va elaborar la primera llista roja espanyola. El pinsap és un avet meridional, format després de l’últim període glacial, emparentat amb els avets del nord d’Àfrica. Una espècie exclusiva (endèmica) del sud de la Península Ibèrica, refugiada en les fresques serres de Grazalema (Cadis) i de las Nieves (Màlaga).

 

CONIFERAS5

Abies pinsapo

CONIFERAS4

Pinsapar a la serra de Grazalema


Un altre endemisme andalús amenaçat és el pi de Serra Nevada (Pinus sylvestris subsp. nevadensis), una altra relíquia glacial que va quedar aïllada en Serra Nevada. La pressió del bestiar, que es menja els seus brots joves, i el canvi climàtic posen en perill la supervivència d’aquesta planta. A més, també estan amenaçades la savina i el ginebre marítims (Juniperus navicularis i Juniperus macrocarpa, respectivament). La seua situació crítica en aquest moment es deu a la descontrolada urbanització de la costa, que ha convertit en habitatges o passejos marítims els antics cordons dunars litorals.

 

Quant a Cartagena, i ocupant alguns dels hàbitats més secs de la Península Ibèrica, viu l’araar (Tetraclinis articulata), espècie també present al Marroc i que en el nostre territori està en una situació vulnerable, amb una reducció progressiva de les seues poblacions. D’altra banda, a Canàries es troba la tercera conífera espanyola més amenaçada, el cedre de Canàries (Juniperus cedrus). Totes aquestes espècies estan legalment protegides a Espanya i correspon a l’Administració garantir la seua supervivència.

 

CONIFERAS6

Tetraclinis articulata


Però a Espanya s’està produint una situació contradictòria. D’una banda augmenta la superfície d’ocupació de les coníferes, ja que tornen a ocupar terres de labor abandonades de les quals van ser expulsades fa centenars d’anys. La reducció de la població en el món rural ha tingut com a conseqüència el cessament de l’activitat agrícola en grans superfícies del nostre territori, les menys productives i de més difícil accés. Aquestes terres estan sent ocupades per espècies de coníferes (pins, ginebres, avets) que troben en elles unes condicions d’elevada il·luminació i disponibilitat de nutrients molt favorables.

 

No obstant açò, al mateix temps hi ha grans zones d’Espanya (incloses les illes canàries) on les coníferes són els primers indicadors de la contaminació ambiental i, potser també, del canvi global. Les fulles s’assequen de forma inesperada, els arbres s’afebleixen, i els fongs i els insectes fitòfags aprofiten aqueixa situació per a alimentar-se a costa de la mort d’exemplars. És molt fàcil observar aquesta situació en els pins roigs del Maestrat castellà o turolense, o en els pins canaris de Tenerife o Gran Canària. També les coníferes espanyoles estan amenaçades pel ràpid canvi en l’ús del territori. Els ginebres i savines litorals són algunes de les nostres espècies més amenaçades per l’agressiva construcció en les nostres costes.

 

CONIFERAS8

Pi roig (Pinus sylvestris)

 

L’amenaça de les espècies no és solament un problema que afecta a la biodiversitat de països exòtics, tropicals i amb grans selves. Hem de ser conscients que també Espanya té espècies en perill d’extinció. Algunes d’elles molt amenaçades i altres desaparegudes recentment, en els últims anys, a la vista de tots, com a conseqüència d’aquells canvis que han afectat al territori i els seus nous usos. D’acord amb la llista roja de la flora espanyola, a Espanya podem trobar quasi 1.300 espècies de plantes amb flors amenaçades. Unes 300 en perill crític, unes 325 en perill i unes 600 són vulnerables a l’extinció. Fins a 30 espècies de plantes s’han extingit en el nostre país en temps recents, i hi ha coníferes entre elles, però també moltes altres plantes que es troben en un risc alt d’extinció com a conseqüència principalment de l’activitat humana que afecta tant al clima com al territori. Aquestes xifres, molt a tenir en compte, suposen que més del 20% de la flora espanyola està amenaçada.

 

Més informació: www.uicn.es/content/view/645/45/lang,spanish

Director i Conservador del Jardí Botànic i professor de la Universitat de València. Doctor en Ciències Biològiques
botanic Equip botànic
Send this to a friend