BIOMASSA FORESTAL, L’ENERGIA DELS BOSCOS

L’aprofitament dels residus orgànics tant forestals com agrícoles es presenta com una font d’energia alternativa que cada dia guanya més adeptes. Pero la seua gestió no sempre resulta senzilla, caldrà tenir en compte molts factors per aconseguir un funcionament òptim i sostenible. 

Segons un estudi realitzat per DeBosCat —organisme depenent del Departament d’Agricultura i Medi Natural de Catalunya— més del 3% de la biomassa generada en els boscos catalans durant 2012 va ser totalment desaprofitada. Si anem a xifres més generals, en els boscos de Catalunya es van generar uns 2,1 milions de tones de biomassa forestal, de les quals solament es van aprofitar uns 600.000. Un situació que es podria extrapolar a la resta de la península i que a més suposa que tota la biomassa que s’acumula als boscos augmente el risc d’incendis quan arriben les èpoques de sequera i altes temperatures.

A grans trets, podem dir que el model d’utilització de la biomassa i de la seua gestió fins a l’actualitat és erroni, i açò que la Generalitat de Catalunya ha impulsat l’ús de biomassa com a font d’energia verda i ja existeixen quatre centrals d’electricitat que funcionen amb biomassa. En tres d’elles és la font única d’energia i en la quarta hi ha un ús mixt d’energia solar i biomassa. En total, en aquestes centrals es van consumir durant l’any passat 105.200 tones de residus i productes biodegradables. Llavors, per què no s’amplia el seu ús?

Segons l’informe realitzat per DeBosCat els problemes són de diversos tipus. El primer, és que es tracta de centrals que únicament utilitzen biomassa forestal, per tant en funció de la demanda podria suposar un problema per als boscos de Catalunya. El segon, que la biomassa ha de ser transportada i tractada lluny del seu origen, així que s’ha d’invertir en transport i es fa menys sostenible. I el tercer, que la biomassa, en concret la forestal, és ideal per a produir calor ja que té un rendiment del 90%, però no és precisament el millor recurs per a produir electricitat doncs només s’aprofita un 30% del total.

Sistemes sostenibles i optimització de recursos

En parlar de biomassa i de la seua gestió cal tenir en compte que, igual que no tota la biomassa té un mateix origen, no tota pot aprofitar-se per als mateixos usos. Aquesta matèria orgànica susceptible de ser utilitzada com a font d’energia pot ser molt variada tant pel seu origen (provinent de residus agrícoles, forestals, d’indústria agroalimentària i fins i tot de cultius energètics) com pels seus usos (per a calefacció o aigua calenta en llars, en el sector de serveis o en usos industrials, per a produir electricitat o biocarburants com el biodièsel o el bioetanol).

L’interès ambiental de la biomassa resideix fonamentalment que el balanç quant a emissions de carboni és neutre. El CO₂ alliberat en el procés de combustió és equivalent al CO₂ absorbit per la pròpia biomassa. La biomassa està lliure, a més, de certs contaminants que sí es poden produir amb la utilització de combustibles fòssils (metalls pesats, SOTA2). A més, en retirar restes agrícoles o forestals s’evita la seua crema in situ, la qual cosa contribuirà a disminuir els incendis forestals, així com a eliminar la difícil gestió dels residus en algunes indústries agroalimentàries, com les almàsseres. 

Així, a grans, trets, és una font energètica de gran potencial a Espanya i amb un enorme interès estratègic i mediambiental. Suposa aprofitar recursos autòctons, amb una gran capacitat per a generar activitat econòmica i ocupació en zones rurals i amb escassos impactes ambientals com a energia renovable que és. I el si parlem de biomassa forestal, aquesta reuneix característiques que la converteixen en un recurs energètic competitiu en el mercat de les energies renovables. 

La biomassa forestal inclou les restes d’aprofitaments fusters, ja siguen procedents de curtes finals o curtes intermèdies, de llenyes procedents de trasmochos, o de material vegetal procedent de cultius energètics, llenyosos o herbacis instal·lats en els terrenys forestals. La seua gestió, des de la seua recollida fins que es converteix en energia, és un procés molt costós que requereix una correcta planificació de totes les parts implicades i l’ocupació de noves tecnologies per a aconseguir la seua optimització. 

La baixa densitat aparent que té la biomassa forestal fa que el transport siga difícil i molt costós, i que la seua ocupació energètica necessite grans espais d’emmagatzematge. A més, la maquinària que sol intervenir en aquest procés també és costosa. S’utilitzen per una banda processadors per baixar i trossejar la fusta, sobretot de les branques grans i les copes per a facilitar el posterior treball del maneig dels residus. També autocarregadors, que mitjançant un braç grua carreguen la biomassa a un remolc incorporat. I finalment, empacadors, que compacten la biomassa llenyosa reduint el seu volum i actuant com un pre-tractament de la mateixa.

Tots els processos són importants ja que en definitiva volem productes més compactes i fàcilment utilitzables, i tancar el cicle aprofitant-los energèticament. Però no només això, ja que la biomassa forestal constitueix actualment, un aprofitament dels nostres boscos que permet una gestió més rendible, eficaç, sostenible i compatible con la resta de usos del territori. Per tant suposa una oportunitat clara per generar riquesa i treball, a més de donar-li un impuls al desenvolupament rural, moltes vegades oblidat. Així, els organismes públics, les institucions i les empreses de serveis forestals implicades, siguen públiques o privades, haurien de desenvolupar models de gestió sostenibles a curt termini.

En el cas del territori valencià, aquest mes de maig s’ha aprovat un nou Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (Patfor) que busca el desenvolupament d’usos innovadors en aquesta matèria, com l’aprofitament energètic de la biomassa forestal, i també estableix, per primera vegada, el pagament per serveis ambientals. Bones notícies per als nostres boscos.