PLANTAR PETÚNIES, PLANTAR COLOR

Les petúnies són flors resistents i que requereixen poques cures, per açò són una de les plantes preferides tant per a jardins com per a interior. Un bon drenatge i molt de sol són elements suficients perquè cresquen colorides i resplendents.

Una de les flors que més color posen al nostre jardí durant la primavera i l’estiu són les petúnies. El motiu? Es tracta de flors que germinen en aquesta època i que requereixen cures molt bàsiques. Creixen de forma ràpida si estan al sol i mentre que la seua terra tinga un bon drenatge tindran una excel·lent floració durant diversos mesos. De fet, malgrat ser una flor de primavera i estiu, si aconseguim una floració reeixida, podrem tenir petúnies fresques també a la tardor.

Entre les principals coses a tenir en compte és que hem de protegir-les durant la primavera de la pluja i el vent, i quan les tiges comencen a arrossegar pel sòl és necessari podar-les. També cal tenir certes precaucions amb el reg, ja que cal evitar que l’aigua caiga directament en les flors ja que són molt sensibles i poden marcir-se, i en el cas que passe amb alguna de les flors és convenient llevar-la per a no perjudicar a les sanes. A més, regar-les a l’excés és perillós ja que s’afavoreix la proliferació de fongs que poden donar lloc al podriment de la tija o de les arrels (en aquests casos eliminar la planta i desinfectar el recipient abans de replantar) i a l’esgrogueïment de les fulles. 

Les plagues més freqüents de la petúnia són el pugó i l’aranya roja. Aquesta última és més habitual a l’estiu, quan l’ambient és sec. També els caragols i llimacs se senten atrets pels seus colors, i es mengen els nous brots impedint la floració de la planta. Per a compartir aquestes plagues es pot usar, com a remei casolà un esquer per a llimacs. 

La principal precaució a l’hora de plantar petúnies és deixar un espai entre elles d’uns 25 centímetres perquè puguen escampar-se quant vulguen. Poden plantar-se diferents varietats i colors perquè el jardí o la nostra planta de petúnies quede més atractiva. Per a plantar una sola petúnia serà suficient un test d’uns 20 cm de diàmetre, no obstant açò les petúnies solen plantar-se en grans grups. 

Petunia spp.

La grandària del test és molt important, tant per la quantitat com pel reg. En l’estiu les plantes han de regar-se almenys dues vegades al dia, i amb un test major el reg pot fer-se una única vegada. Conforme la petúnia va creixent les seues tiges poden anar pinçan-se per a aconseguir noves ramificacions que en pocs dies floriran. La seua natural tendència a penjar, que és un dels atributs més interessants de la planta, es pot convertir en un enemic ja que pot tallar el ritme de creixement, per això cal podar-la sempre que les tiges estiguen llargues i properes al sòl.  

Els nitrats són l’element bàsic per al bon desenvolupament de les petúnies, sense ell la seua floració és menys vistosa, amb menys color i menys producció de flors. L’ideal és subministrar-li una vegada al mes un combinat de nitrats que enriquisquen el substrat. 

Petúnia grandiflora

Petunia surfinia

Les petúnies, tal com les trobem avui dia, Petunia hybrida, procedeixen de la Petunia nyctaginiflora, descoberta en el segle XIX per una expedició francesa que la va importar de Brasil, d’on és originària a més d’Argentina. Les petúnies tenen una flor blanca que és la part més preuada de la planta, i desprenen una olor dolça en obrir-se a la nit. 

Els parisencs la van denominar Petúnia per la seua estreta semblança amb la planta del tabac anomenada petun per la nació tupí-guaraní. Des de llavors, i a causa de la seua vistositat i la seua facilitat de cultiu i producció, són àmpliament utilitzades en jardineria, especialment en ornamentació pública de zones de recreació com a places i parcs. Són increïblement útils en zones tropicals ja que el seu moment de floració dura tot l’any.

Petunia floribunda 

En l’actualitat existeixen varietats molt diferents de petúnies, encara que predomina la P. grandiflora, mentre que la P. floribunda no suposa ni el 2% de les comercialitzades a Espanya. El cultiu  de la primera es realitza en tests de 10 o 11 centímetres de grandària. Els vivers prefereixen adquirir el material de partida en forma de plugs o miniplantel, en lloc de la llavor o el planter tradicional. A més, existeixen altres tipus de flors més xicotetes com les varietats ‘surfinia’ o ‘senator’, que han donat lloc a les denominades miniflorals i multiflorals en països com Holanda. 

Existeix una gran varietat cromàtica de petúnies, que va de colors més purs i forts a uns altres més suaus. Dins dels purs el més demanat o usat és, amb diferència, el roig, seguit del blanc, del rosa i el blau, encara que també existeixen varietats taronges i grogues. Normalment, la petúnia és la flor que es relaciona amb l’esperança.