Conservar la Gran Barrera de Corall

Un dels majors reservoris de biodiversitat del planeta que alberga sota les seues aigües un ecosistema complex i fascinant amb nombroses espècies de totes les formes i colors. Però encara que està protegit, aquest paradís podria desaparèixer en algunes dècades si no s’apliquen noves mesures de conservació.

La Gran Barrera de Corall australiana amb uns 2.300 quilòmetres d’extensió és la major estructura construïda per éssers vius del planeta. Està composta per quasi 3.000 esculls diferents i, igual que la Gran Muralla xinesa, és perfectament visible des de la lluna, de fet ocupa una superficie major que les Illes Britàniques juntes.

Està situat en la Mar de Corall, a l’oest del Pacífic, enfront de la costa nord-oriental d’Austràlia. Aquest mar està compost per un grup de xicotetes illes pràcticament deshabitades amb esculls coral·lins tropicals. Les illes estan disseminades en un àrea aproximada d’un milió de km², però amb un àrea emergida de només 8 km². Els illots de Willis són els més importants, ja que al més gran existeix una estació meteorològica i població, encara que caràcter temporal. 

El parc marí més gran del món que s’estén des de Cooktown, en el nord d’Austràlia, fins a Bundaburg en el sud. Els esculls coral·lins, com a jungles submarines, floreixen en les aigües càlides tropicals i donen vida a una diversa i densa població. I es que les seues aigües protegides amaguen una sorprenent fauna tropical amb nombrosos peixos de tots el colors coneguts per la seua fama de curiosos i amigables, ja que estan acostumats a la companyia dels bussejadors, molts habituals en la zona.  

Biodiversitat en estat pur amb més de 125 espècies de taurons, 5000 tipus de mol·luscs diferents i l’hàbitat per excel·lència de les amenaçades tortugues marines, en perill d’extinció. Però els protagonistes són les més de 400 espècies de corall diferents que habiten en ell, moltes d’elles úniques en el món. Sovint els esculls són cridats selves del mar, ja que formen un dels ecosistemes més diversos de la Terra. Una diversitat que també es pot observar sota les illes properes a l’escull on creix una sumptuosa vegetació en la qual s’han arribat a catalogar fins a 2.195 espècies de plantes.

Per la seua situació estratègica entre la costa i el mar obert, la Gran Barrera de Corall serveix de protecció per als manglars i les praderes de plantes i algues marines, contra els embats de l’onatge i desastres majors com els tsunamis. Al seu torn, els manglars i les praderes protegeixen a l’escull contra la sedimentació i serveixen d’àrees de reproducció i criança per a moltes de les espècies que formen part d’aquest magnífic ecosistema. 

Els cocodrils d’aigua salada viuen en els pantans de aquests manglars i en la costa prop de el escull, i els cavallets de mar, les cloïsses gegants o els dudongos completen el fantàstic ecosistema de la zona. Tota aquesta riquesa biològica ha fet que la Gran Barrera de Corall siga un dels ecosistemes més importants de la Terra i un dels més protegits del món, sent considerada des de 1981 com a Patrimoni de la Humanitat. Això implica que, suposadament, l’entorn ha d’està degudament protegit perquè el seu delicat equilibri no es veja afectat per l’acció de l’home. 

Segons els geòlegs, la barrera va començar a formar-se fa aproximadament 20.000 anys. En els últims 6.000 anys, el nivell del mar no ha canviat significativament i l’edat de l’estructura viva dels esculls moderns s’estima entre 6.000 i 8.000 anys . No obstant açò, els estudis realitzats en els últims anys llancen dades desoladores sobre aquest lloc, ja que la meitat de la Gran Barrera de Corall ja ha desaparegut i tan sols en els últim 27 anys. Però el futur més pròxim encara es presenta més desolador perquè en tan sols una dècada ens quedaria únicament un quart de l’escull original.

L’estudi, conduït per científics de l’Institut Australià de Ciència Marina de Townsville, assegura que a l’any 2022 només existirà un 25% de l’escull, després d’avaluar l’evolució de l’escull en els últims anys. Observaren que als 214 punts d’estudi de l’escull, la cobertura de coral es va reduir de 28 a 13.8 per cent entre 1985 i 2012, dos terços de la qual cosa va ocórrer a partir de 1998, mentre que en només 3 dels llocs estudiats no es va percebre cap impacte. El dany de coral més pronunciat es va registrar en les regions centrals i meridionals, d’uns dos mil quilòmetres, mentre que la remota secció del nord es manté amb menys afeccions.

Corall bla

Corall dur

Què és el que està produint la mort dels coralls? 
Segons els investigadors, hi ha diferents causes que determinen la mort del corall. Evidentment en desaparèixer el corall desapareix també tota la seua cobertura, que proporciona refugi i aliment a milers d’organismes que també desapareixen. Els ciclons tropicals van propiciar el 48% de la mortaldat, seguida per la proliferació d’una espècie d’estel de mar, coneguda com a corona d’espines, que devora corall diàriament i que suposa pràcticament el 42% de la pèrdua de la població total de l’escull. 

Corona d’espines

Un altre problema important és el blanqueig o decoloració del corall, degut principalment a l’estrès i que es produeix induït per la mort de les zooxantel·les, protozous endosimbionts que viuen als coralls. Qualsevol desencadenant ambiental que afecta l’habilitat del corall per suplir de nutrients a les zooxantel·les per a realitzar la fotosíntesi (diòxid de carboni, amoni) donarà lloc a la mort d’aquestes.

Però el més significatiu es produeix per la contaminació d’abocaments químics per part de l’home. Ja a l’any 2003 les autoritats australianes van prendre cartes en l’assumpte promulgant una llei que cercava la reducció immediata del 80% del nitrogen que s’abocava a la Gran Barrera de Coral provinent principalment dels fertilitzants.

Blanqueig de coral

No obstant açò, aquestes no són les úniques causes de la desaparició de la Gran Barrera. El canvi climàtic també està produint estralls als coralls, ja que són molt sensibles als canvis de temperatura ocasionats per l’escalfament global del planeta, que també afecta a les aigües. Una pujada de temperatura que s’ha detectat que està produïnt també una dissolució molt significativa en l’aigua del carbonat de calci, base del seu exoesquelet.

Quin paper té l’home en aquesta destrucció a gran escala?
No solament els fenomens naturals influeixen a la Gran Barrera de Corall, la pesca indiscriminada i la contaminació són dues dels factors evitables que han fet que també resulte danyada. Però un dels problemes més recients i importants és el boom del carbó australià que es centra a la subdesenvolupada regió de la Conca de Galilea, en el centre de Queensland. On es preveu un augment considerable de les obres de desenvolupament al llarg de la costa de l’estat, on l’escull s’estén per uns 2.900 quilòmetres.

Una de les propostes en infraestructura suposa l’expansió d’Abbott Point, que es convertiria en el major port d’exportació de carbó en el món. A plena capacitat, aquest lloc veuria a més de 10.000 vaixells carregats de carbó cada any creuant la Gran Barrera de Corall abans d’una dècada. Un increment considerable si s’observa que l’any 2012, només 1.722 bucs van creuar l’escull.

Molts dels passatges de l’escull són més estrets que el Canal Inglés i existeix el risc que encallen en el coral, com ja va succeir l’any 2010 quan un vaixell xinés va trencar més de tres quilòmetres d’escull i va vessar diverses tones de petroli. També hi ha advertiments sobre que les sis espècies de tortugues que habiten en l’escull, entre les quals es troben la tortuga babau i la tortuga golfina (ambdues en perill d’extinció) i el dofí d’aleta camusa (endèmic d’Austràlia) es veuran afectats per qualsevol tipus d’industrialització en la costa de Queensland.

{hwdvideoshare}id=86|width=|height={/hwdvideoshare}

En aquest vídeo Larissa Waters, del partit Verd australià, demana que els partits majoritaris recolzen la defensa i protecció de la Gran Barrera de Coral.

El debat polític i social a Austràlia està obert. Les polítiques de protecció de la barrera han de ser immediates però, no obstant açò, existeixen corrents aperturistes que advoquen per un impuls de la mineria en la zona. La indústria minera no solament està acabant amb la Barrera de Coral, sinó que també és una important font de contaminació. Açò sense oblidar que la barrerano suposa no solament un ecosistema únic, sinó que també ofereix abundants recursos de pesca, així com protecció per a algunes illes de terres baixes i lucratives destinacions turístiques.

Al voltant de 850 milions de persones viuen en 100 km d’un escull, dels quals un terç depèn d’ell per a obtenir aliments i guanyar-se la vida. Els beneficis econòmics generats pel turisme en la zona superen els 6 bilions de dòlars i empren a 54.000 persones. Una gran font de riquesa en molts àmbits que hem de protegir costi el que costi.