L’aliança amb els arbres
Quantes vegades has dit allò de si aquest arbre parlara…? A través de l’estudi dels anells de creixement, els arbres ens expliquen el passat i ens donen informació que no trobem a les biblioteques ni a Internet, és la dendrocronologia.
Aquesta ciència ens permet obtenir informació sobre les condicions climatològiques i ecològiques passades a més d’oferir-nos una cronologia. Gràcies als arbres podem posar data a alguns dels canvis que han sobrevingut al medi durant milers d’anys. Però no tots els arbres tenen anells.
Aprenent a contar
Les tiges dels vegetals no sempre ens permeten escodrinyar el passat perquè en molts casos han estat modificades de forma artificial per a l’ús agrícola. Aquest és el cas dels estolons de les maduixeres, les tiges de les quals creixen horitzontalment per allunyar-se de la planta mare, arrelar i independitzar-se o de les creïlles, les quals tenen tiges subterrànies tuberculoses i d’allò més versàtils gastronòmicament.
Aleshores, de què depèn la tinença d’anells? Molts dels arbres dels nostres jardins són gruixuts i calen diverses persones per envoltar-los, l’augment del diàmetre de la tija és conegut amb el nom de creixement secundari. No obstant, hi ha altres, com les palmeres, que no engreixen, perquè solament presenten creixement primari que s’adreçar-se a l’augment de l’altura, per això les palmeres no són considerades com a arbres malgrat el seu aspecte.
Arbres que s’han quedat fadrins
El creixement secundari està restringit a les plantes conegudes amb el nom de dicotiledònies que són aquelles en la llavor de les quals hi ha dos fulletes primordials anomenades cotilèdons. Però, les monocotiledònies, que tenen una única d’aquestes fulletes sols presenten creixement primari i per tant, en tallar-les no veurem anells de creixement. Són les palmeres, les orquídies o els cereals alguns exemples.
Un bon indicador de que una planta és monocotiledònia és quan la nervació de les fulles és paral•lela
En tallar un arbre se’ns presenten els anells concèntrics ordenats des de l’exterior cap a l’interior de més recents a més antics. Els externs són actius i transporten aigua i minerals mentre que els interns presenten un color més fosc gràcies a dipòsits de gomes i resines que repel•leixen els insectes i no participen en el transport de substàncies. Cada any els arbres afegeixen un nou anell al seu tronc l’amplària del qual dependrà de la bonança del medi amb ells.
De romans i col•lisions espacials
Gràcies a la dendrocronologia hem pogut saber que els períodes de prosperitat de l’Imperi Romà i l’Edat Mitjana van coincidir amb estius calorosos i humits mentre que les sequeres persistents i les onades de fred es correlacionen històricament amb les invasions bàrbares que acabaren amb l’Imperi Romà o la fam i les plagues que tantes persones mataren en l’Edat Mitjana.
Científics de la Universitat de Jena han descobert una gran concentració d’isòtops radioactius de carboni 14 i beril•li 10 als anells de creixement en arbres centenaris del Japó i l’Antàrtida corresponents a l’any 774. Els investigador deduïren que aquest augment de la concentració d’isòtops radioactius a ambdós hemisferis havia de ser conseqüència de la col•lisió de dos forats negres posat que qualsevol altre fenomen com ara una flamarada solar o l’explosió d’una súper nova, hagueren sigut visibles des de la Terra i haurien quedat enregistrades a la literatura de l’època.
El carboni 14 i el beril•li 10 es formen quan partícules amb càrrega elèctrica procedents de l’espai xoquen amb els àtoms de nitrogen de la atmosfera. La radioactivitat dels isòtops decau amb el temps als anells on han quedat retinguts seguint una fórmula matemàtica coneguda. S’estimà que la col•lisió dels forats negres va tenir lloc a una distància de entre 3.000 i 12.000 parsecs (anys llum) de nosaltres i que no provocaria una quantitat de llum suficient per a ser percebuda pels nostres ulls.
Al Jardí Botànic de la Universitat de València ja podem aprendre més sobre dendrocronologia posat que un antic Quercus macrocarpa, que va ser talat degut a una malaltia fúngica ens mostra els seus anells. Acosta’t i que no t’ho conten!
Els arbres monumentals són testimoni del nostre passat, a través dels seus anells ens descobreixen la història del nostre planeta i com hem vist, també de l’espai exterior. Quants amics et calen per envoltar-ne un? Visita’ls i respecta’ls, qui sap la saviesa que amaguen repujada als seus anells!
