Electricitat que ve del mar

L’energia undimotriu, que aprofita l’energia que genera l’onatge, es presenta com una de les renovables que més pes tindrà durant els pròxims anys. Es tracta d’una energia constant i predictible amb un impacte mínim en l’entorn.

Des de fa segles, l’home ha viscut mirant al mar. Aquest s’ha convertit en un magatzem d’aliments, en un mitjà per al transport i en un gran laboratori per a la recerca i el desenvolupament d’espècies. Des de fa algunes dècades, també s’ha convertit en una de les grans reserves d’energia del món. I és que sembla que el moviment de les ones pot tenir una rendibilitat molt important per a l’ésser humà. D’aquest onatge es pot obtenir energia elèctrica.

Ones que vénen i van de forma infinita
A grans trets, l’energia undimotriu és produïda pel moviment de les ones, per aquest motiu moltes vegades els experts es referisquen a ella com onamotriu. Una de les propietats característiques de les ones és la seua capacitat de desplaçar-se a grans distàncies sense quasi pèrdua d’energia, per açò, l’energia generada en qualsevol part de l’oceà acaba en la vora continental. D’aquesta manera l’energia de les ones es concentra en les costes.

Es tracta d’una energia neta, totalment renovable, silenciosa i amb poc l’impacte ambiental. A més, és una font inesgotable, per açò es perfila com una de les energies del futur. No obstant açò, perquè siga totalment sostenible fa falta desenvolupar una tecnologia suficientment eficaç per a aprofitar al màxim el poder de les ones, ja que com aquesta força porta poc temps investigant-se, els dispositius d’aprofitament tenen un ampli marge d’evolució encara. 

Brasil ha inaugurat una central undimotriu en el Port de Pecém. Amb aquesta central es transformen els moviments de l’oceà en energia. Va ser presentada oficialment durant l’esdeveniment Rio +20. És un projecte pioner a Llatinoamèrica, que proveirà al principi al propi port. A Japó, després del desastre de Fukusima, el govern ha decidit reemplaçar la central nuclear pel parc eòlic marí més gran del món

Malgrat açò, existeixen diversos prototips en funcionament que prometen ser exemple de com aprofitar la força de les ones de forma eficient. El primer d’ells és Pelamis, un enginy metàl·lic flotant i flexible que en ser mogut per les ones genera electricitat. Aquesta gran serp, rep el seu nom de la serp marina Pelamis platurus, està formada per tres grans cilindres articulats de 142 metres de llarg per 3,5 de diàmetre parcialment submergits, d’unes 700 tones de pes. 

L’ona indueix un moviment relatiu entre aquestes seccions, activant un sistema hidràulic interior que bomba oli a alta pressió, equilibrant-se amb el contingut d’uns acumuladors. Els motors hidràulics estan acoblats a un generador elèctric per a produir electricitat, dit d’una altra manera, els fonaments del sistema es basen a convertir energia cinètica en elèctrica. El transport de l’energia es fa connectant el sistema hidràulic a una base situada en el llit oceànic que es connecta amb la costa. 

Pelamis està situat en la localitat d´Aguaçadoura, al nord de Portugal, i estava pensat per a proveir inicialment a una població de 6.000 persones, amb una potència instal·lada de 2,25 megavats (750 quilowatts per cilindre). El sistema d’obtenció d’energia està dissenyat més des del punt de vista de resistència a les dures condicions marines que per a obtenir la més eficient conversió d’energia possible. L’avantatge de Pelamis és que es pot fer un “sistema de serps” connectant-les i portant l’energia a la riba a través d’un únic cable submarí. Els càlculs indiquen que per a produir l’energia que necessiten 20.000 llars es necessitaria desplegar els Pelamis al llarg d’un quilòmetre quadrat, aproximadament 30 “serps”.

Un altre prototip de l’energia undimotriu és el Wave Dragon, drac de les ones, un enginy situat en Pembrokeshire Coast (Gal·les). Es tracta d’un dispositiu flotant dissenyat per a capturar i concentrar ones. Pugen una rampa a un dipòsit elevat mitjançant els braços de la plataforma, allí l’aigua arreplegada farà girar les turbines instal·lades. La rotació d’aquestes turbines genera l’electricitat.

Aquesta construcció aconsegueix els 250 metres, està composta per dues ales o braços de 126 metres, i pesa més de 150 tones a les quals cal sumar altres 87 tones de pes per l’aigua, que fan que el sistema tinga el pes ideal perquè la plataforma puga treballar.

L’altre sistema que s’està imposant en l’obtenció d’energia undimotriu és el de Columna d’Aigua Oscilant. Es tracta d’una cambra d’aire instal·lada sobre el fons del mar, la secció superior de la qual es mou contínuament cap amunt i cap avall, mentre que la part inferior roman en una posició fixa. La variació periòdica de la pressió en una ona inicia el moviment de la porció superior. L’avantatge d’aquest sistema és que les columnes estan sota la superfície de l’aigua, i no utilitza l’ona superficial per a la generació d’energia. 

Un dels majors prototips de Columna d’Aigua Oscilant es troba a Espanya, en Mutriko (Guipuzcoa). Aquesta instal·lació està formada per 16 cambres d’aire dins d’un dic i és la primera d’aquestes característiques dedicada la producció d’energia elèctrica directa per a l’ús en llars. En total, en aquest projecte s’han invertit 6,7 milions d’euros, i la nova central s’estima que genere uns 600.000 kWh, o el que és el mateix, la quantitat d’energia per a abastir a unes 600 persones. A nivell d’emissions de CO2, aquesta tecnologia evitarà l’emissió de 600 tones d’aquest gas nociu cada any.

Central undimotriu de Mutriko

Pioners en l’energia undimotriu
L’objectiu d’aconseguir una tecnologia capaç d’extraure energia de l’onatge no és nou, les primeres patents van ser registrades a París, en temps de la Revolució Francesa. No obstant açò, el vertader desenvolupament no començà fins a finals del segle XX, i es considera a Noruega i Escòcia pioneres. El país escandinau va instal·lar en 1985 una planta en la costa propera a Bergen, en la qual es combinava una columna d’aigua oscilant amb un sistema propi, denominat “canal rematat en punta”.

Per la seua banda, Escòcia porta també anys experimentat amb aquests sistemes en l’illa de Islay, i fins i tot aportant noves idees com el denominat “Pato de Salter”, una espècie de cons que en oscil·lar amb les ones impulsen un generador. Actualment, un dels països que més treballa amb aquest tipus d’energia és Portugal.  

Central de Santoña

A Espanya, els corrents Atlàntics fan que el nostre siga un país que pot aprofitar de forma considerable l’energia de les ones. A més de la planta de Mutriko, també trobem exemples en Santoña (Cantàbria). En aqueix cas, el sistema de producció d’energia és una boia que aprofita el moviment vertical produït per l’onatge per a generar energia. La boia situada enfront de la costa càntabra és capaç de generar una potència de 40 quilowatts (KW), si bé la idea és provar el seu funcionament per a poder-li afegir més endavant altres nou. D’aquesta manera, es podria disposar d’una planta amb capacitat d’1.400 KW anuals, l’electricitat equivalent al consum domèstic d’uns 2.500 llars. 

Però, el gran projecte d’energia undimotriu del nostre país es troba a Tenerife i comptarà amb un pressupost d’uns 400.000 euros. Es tracta d’un sistema de generació d’energia de l’onatge denominat “WaveCat”, una estructura flotant d’acer que incorpora turbines per a produir l’electricitat. En l’actualitat l’equip treballa en la millora dels models numèrics del sistema i construeix un prototip a escala per a posar-ho a prova en un tanc d’onatge.