Enciclopèdia de la vida en la terra
Enciclopèdia de la Vida és un projecte col·laboratiu online que té com a objectiu reunir dades de totes les espècies de la Terra. Està destinat a convertir-se en el major arxiu biològic del món. Amb 10 anys de vida, aquet portal recopila la informació d'un terç de totes les espècies que es coneixen.
Al març de l’any 2007 el prestigiós biòleg i entomòleg nord-americà Edward Osborne Wilson va presentar davant la Conferència de Tecnologia, Entreteniment, i Disseny (TED) el seu gran somni: l’elaboració d’un projecte que servisca per fer l’enciclopèdia de la vida més completa del món. L’aval del científic era innegable! La carrera de Wilson havia estat reconeguda per la Real Acadèmia Sueca de Ciències amb el Premi Crafoord, un guardó atorgat als camps d’estudi que no es corresponen amb les categories clàssiques del premi Nobel.
Edward Osborne Wilson. Imatge de WIkipedia
Per sort, després de la seua presentació en TED, el projecte de Wilson va ser rebut amb expectació. La súper coneguda Wikipedia era un èxit de visites i referències, i els experts la van prendre com a model inicial per crear l’enciclopèdia que poguera servir com un gran fòrum de contacte entre estudiants, investigadors, docents i públic en general comptant amb tots els avantatges que el format online podia oferir.
Uns mesos després de la xerrada en TED, 5 fundacions van anunciar el suport inicial al projecte amb un pressupost inicial de 50 milions de dòlars. Evidentment, aquella inversió era només el principi, ja que s’estima que el projecte pot tindre un cost total de 110 milions de dòlars. El projecte va començar utilitzant les bases de dades existents i es va centrar, en primer lloc, en plantes i animals, seguits del regne fungi i els bacteris. Però, com funciona l’eciclopèdia? Espècie per espècie s’introduiexen les dades en EOL i es realitzen revisions periòdiques.
L’equip d’EOL ha iniciat un treball dirigit a recopilar abundants continguts sobre els tàxons d’especial interès per al públic. Revisen les notícies i realitzen el seguiment de les pàgines amb més trànsit. A més, consulten a la comunitat d’experts per determinar quins organismes tenen un impacte imminent sobre els éssers humans. Aquests inclouen espècies de valor comercial, plagues invasores i organismes que causen malalties, animals carismàtics i familiars, plantes ornamentals populars, espècies recentment descobertes i les plantes, animals i fongs dels quals depenem per a l’alimentació, entre d’altres grups.
Busquen socis de continguts que puguen compartir aquesta informació, així com experts que puguen organitzar, qualificar i verificar els nous continguts. El Programa de Becaris i l’Equip de Resposta Ràpida recluten biòlegs per organitzar i desenvolupar els continguts prioritaris.
Tauró balena. Imatge del Facebook d’EOL
Wombat. Imatge del Facebook d’EOL
La RedHotList, és el nostre inventari dels taxons considerats amb necessitats més urgents. En l’actualitat compta amb uns 2.000 tàxons, incloent les 100 pitjors espècies invasores de la Terra, les recerques més freqüents realitzades en EOL, les nostres espècies alimentàries més importants i diverses altres categories. La hotlist, és un inventari més exhaustiu de les espècies d’alta prioritat; s’està acostant als 80.000 organismes.
Tant la hotlist com la RedHotList són treballs en curs i busquem la contribució sobre els organismes que haurien de ser inclosos, així com la seva ajuda per a la recopilació d’informació quantiosa sobre aquestes plantes, animals, fongs i microorganismes.
Control de la biodiversitat
L’Enciclopèdia de la Vida reuneix informació fiable, procedent de fonts de tot el món, com museus, societats científiques, científics experts, etc., en una enorme base de dades i en un portal en línia únic i fàcil d’utilitzar. Si bé la idea de crear una base de dades d’espècies en línia existia ja abans de 2007, el discurs del Dr. Edward O. Wilson en els Premis TED de 2007 va ser el catalitzador de l’EOL que avui veiem. El lloc es va posar en marxa al febrer de 2008 per als mitjans de comunicació internacionals.
La iniciativa es va iniciar amb una generosa contribució econòmica de la Fundació John D. i Catherine T. MacArthur i la Fundació Alfred P. Sloan. Les cinc institucions clau i originals de EOL inclouen el Field Museum, la Universitat de Harvard, el Laboratori de Biologia Marina, el Jardí Botànic de Missouri i Smithsonian Institution. Ara, l’Enciclopèdia de la Vida està creixent per esdevenir una comunitat global de col·laboradors i contribuents que serveixi al públic general, aficionats entusiastes, educadors, estudiants i fins i tot científics professionals de tot el món.
EOL (Encyclopedia of Life) té llicència Creative Commons, és gratuïta i està disponible en diversos idiomes, entre ells el castellà. L’última edició posseeix 700.000 pàgines i més de 600.000 imatges i vídeos, una imponent base de dades que pot ajudar a dissenyar mapes vectorials de malalties humanes i a fomentar estratègies per retardar l’extensió d’espècies invasives. A més, els usuaris poden crear i compartir col·leccions personals de fotos i informació, vídeos, sons, intercanviar comentaris, preguntes i estudis amb altres usuaris que compartisquen els seus interessos en qualsevol part del món.
