Carrícola: un tresor sostenible al cor de la Vall d’Albaida

Imagineu-vos un lloc on arbres i muntanyes conviuen amb escultores i on les pedres es transformen en llenços. Doncs així és Carrícola, un poblet situat als peus del majestuós Benicadell, a la Vall d’Albaida, i que ha aconseguit destacar per la seua singular combinació de compromís ambiental, art i patrimoni històric. Amb poc més d’un centenar d’habitants, aquest poble ha esdevingut, un referent de sostenibilitat i innovació rural, i només cal un breu passeig pels seus carrers estrets i bonics senders per recordar allò tan evident però que sovint oblidem, la importància de viure amb equilibri amb el nostre entorn.

Un poble que aposta per l’ecologia

Com s’explica que un poble menut, perdut entre les serres de la Vall d’Albaida, siga avui una fita en sostenibilitat? Doncs per entendre-ho cal remuntar-nos als anys huitanta, quan una empresa francesa va pactar amb el municipi per comprar tota la seua producció de taronja. I què els van demanar a canvi? S’havien de comprometre a convertir tots els camps al cultiu ecològic. En un moment crític en què el poble s’enfrontava a l’amenaça del despoblament, a causa de l’escassetat de treball al camp, no ho van pensar i acceptaren la proposta.

Camps de cultiu ecològics que conviuen amb les plantes silvestres. Imatge: Maite Martínez

El poble va entendre abans que molts altres que el futur no es construïa, sinó que es cultivava i aquella decisió marcaria un punt d’inflexió en la seua història doncs l’agricultura, ja ecològica, va transformar el paisatge i la gent. A partir d’aleshores es van començar a implementar iniciatives ecològiques, petites grans accions que l’han fet guanyar el distintiu d’un dels municipis més sostenibles de València.

Safareig públic de Carrícola. Imatge: Maite Martínez

L’èxit del projecte es deu en gran mesura a l’harmonia entre l’activitat econòmica i el respecte pel medi. A Carrícola no hi ha polígons industrials ni grans projectes urbanístics que trenquin l’equilibri del territori, les seues prioritats són altres. A més la participació veïnal és clau, doncs ha permés una recollida selectiva dels residus orgànics. Un sistema de compostatge comunitari amb el qual es crea el compost que es fa servir tant als horts locals, el motor econòmic principal del poble, com als jardins locals. Així és, els veïns, han trobat la manera de fer circular el que abans es rebutjava, tancant així el cicle dels residus i reintegrant-los en la natura.

Carrícola compost, projecte pioner de compostatge del poble Carrícola. Font: carricola.es

Aquest compromís amb la sostenibilitat forma part de l’amplia estratègia d’un municipi que ha après a dialogar amb el seu entorn i que per fomentar l’autosuficiència i la protecció del territori ha realitzat la instal·lació d’un regadiu adaptat per ser més eficient i respectuós amb el medi, ha adoptat energies renovables i sobretot ha desenvolupat un dels pilars fonamentals que sustenta el projecte ecològic de Carrícola: una depuradora natural.

Eco Depuradora de Carrícola. Imatge: Maite Martínez
Esquema Informatiu sobre la Eco Depuradora de Carrícola. Imatge: carricola.es

Un sistema innovador que tracta les aigües residuals del poble a través de plantes aquàtiques anomenat fitodepuració. Una instal·lació que s’assembla més a un Jardí amagat entre camins que a una depuradora d’aigües i que permet conservar el cicle natural de l’aigua alhora que redueix l’impacte ambiental dels residus.

Un museu a l’aire lliure

Però Carrícola no només és un poble que aposta per l’ecologia i sostenibilitat sinó que també s’ha convertit en un referent cultural. Però com ha estat possible? Doncs gràcies a la iniciativa Biodivers ,un projecte d’intervencions artístiques que s’inicià l’any 2010 i que ha esguitat d’art contemporani el poble i els seus voltants amb l’objectiu de recuperar els espais naturals vinculats al Barranc i la pujada al castell.

Pujada al castell de Carrícola. Imatge: Maite Martínez

Si passeges pels seus senders, és probable que et trobes amb escultures amagades entre les branques dels pins, obres que semblen haver crescut soles, com bolets després de la pluja a la vora dels camins, o amb instal·lacions que donen la sensació d’haver format part del paisatge des de sempre. Aquest projecte d’art ambiental creix any rere any i pretén despertar la contemplació i estimular els sentits per revelar a través de l’art, la bellesa d’un paisatge que ens envolta però que no ens pertany.

En total, més de setanta obres entre les diferents edicions, creades per artistes locals i internacionals, donen vida a aquesta galeria d’art a l’aire lliure. Totes les intervencions són efímeres en essència i estan fetes amb materials reciclats o orgànics, perquè la veritable protagonista d’aquesta peculiar galeria d’art és ella, la natura, que irremeiablement amb el pas del temps transformarà aquestes creacions humanes i les farà seues.

Alguns dels artistes que han deixat la seua empremta al poble són Josep Ferragut i Xeles Tortosa, amb l’obra “Supervivència” o Joan San Carlos que amb “Escola rural, medi real”, fa una reflexió necessària sobre l’absència d’un centre educatiu al poble, i com amb aquesta situació es perd una oportunitat vital de transmetre el seu model de convivència amb la natura a noves generacions.

Escola rural, medi real de Joan Sancarlos. Imatge: carricola.info
Instal·lació artística que dona la benvinguda al poble de Carrícola, de Joan Sancarlos. Imatge: Maite Martínez.

Entre els artistes de Biodivers també trobem a Rubén García Villaplana, biòleg, artista sonor que trià alguns indrets del poble per convidar els visitants a connectar a través de les seues creacions amb la seua capacitat per escoltar; Lucía Loren, que amb l’obra “Torres de biodiversitat” i a través de peces escultòriques diverses procurà incentivar l’establiment de pol·linitzadors i rèptils, Guillermo Ros, amb la seua obra “Pedres d’aigua”, i Peregrini i Despeinadda que amb el seu mural ceràmic titulat “Lluvia vuelve” volgueren fer una “crida” a la pluja com una forma de transmetre-li el seu agraïment.

Lluvia vuelve, mural ceràmic col·laboratiu de peregrini i despeinadda. Imatge: Maite Martínez

Tots ells, de manera altruista, amb les seues intervencions artístiques han fet de Carrícola un espai viu i han establert un diàleg creatiu amb l’entorn del poble, creant obres que, no només embelleixen els espais, sinó que respecten i celebren la natura i ens conviden a reflexionar sobre la nostra relació amb ella.

Un poble que t’inspira

Aquest municipi arrelat al camp, tot i la seua escassa població, és un exemple perfecte d’autosuficiència i sostenibilitat. Ha aconseguit fer de l’art i la creativitat les seues senyes d’identitat, s’ha convertit en un referent per a altres pobles i comunitats interessades en posar en marxa models similars, i en punt de trobada habitual per a tots aquells que volen aprendre sobre pràctiques sostenibles i innovadores.

Carrer de Carrícola amb detall artístic fet amb fusta, de Miguel Ferri. Imatge: Maite Martínez

Així que ja saps, si busques un lloc on desconnectar del “soroll mundanal” i aprendre com podem conviure amb el nostre entorn de forma més respectuosa, Carrícola t’espera amb els braços oberts i les parets i els carrers plens d’històries, d’art i natura. Però abans d’acomiadar-te del poble escolta el que sembla murmurar a tots els seus visitants. Es tracta d’una pregunta que queda suspesa en l’aire per fer-nos pensar: com seria el món si tots els pobles foren com ell?

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend