100 bosques

El projecte “100 Bosques” naix quan el fotògraf de natura Kaiko decideix emprendre un viatge pels boscos més representatius de la Península Ibèrica. 144 boscos recorreguts a través de les diferents comunitats autònomes d’aquest extens territori, únic en diversitat d’hàbitats i espècies, per la seua gran variabilitat orogràfica i climàtica.

Fageda de Huerta Arriba. Serra de la Demanda (Burgos). Imatge: Kaiko 100 bosques

Tot amb un únic objectiu, el de donar a conèixer eixa rica biodiversitat que tanquen els seus boscos i els paratges propers als diferents municipis, a més de conscienciar sobre els problemes que pateixen actualment, per a així frenar el seu deteriorament o desaparició en benefici de les generacions presents i futures.

CONÈIXER → CONSCIENCIAR → CONSERVAR

Alzinar adehesat (Extremadura). Imatge: Kaiko 100bosques

Massís del Montseny (Catalunya). Imatge: Kaiko 100bosques

Un gran viatge que li va portar a viure moments i experiències inoblidables alhora que captava, amb la seua inseparable rèflex, espectaculars escenes del món natural.

De com Enric Company Seguí es va convertir en Kaiko 100 Bosques…

L’amor i el respecte per la natura els porte gravats en els gens, ja que vaig nàixer envoltat de muntanyes a Alcoi. Els meus pares solien anar al camp i ja em portaven amb ells des de molt xicotet. De fet, la meua passió per la fotografia va nàixer del desig de plasmar la bellesa natural en un negatiu. Vaig adquirir aquesta afició en la meua adolescència, per casualitat, d’acampada en l’Alto Tajo amb una càmera de prestat que un dels meus amics no volia carregar.

Ja en la meua època d’estudiant les excursions a la muntanya amb els meus companys de pis es van convertir en una cosa freqüent. Ens atrevíem amb tot: cicloturisme, descens de barrancs, espeleologia, rafting, escalada, puenting…

Anys més tard vaig decidir anar-me a viure a un lloc privilegiat, on naix el riu Mundo (Albacete), en plena natura. Va ser llavors quan, inspirat per l’entorn, vaig decidir emprendre el meu gran somni: visitar els boscos més representatius de la Península Ibèrica. Dos anys inoblidables en contacte directe amb la natura i més de 30.000 quilòmetres recorreguts amb la cànon en mà de bosc en bosc, dels quals han derivat diferents projectes expositius així com altres activitats que us presentaré a continuació.

Serra de Alcaraz i del Segura. Calares del Río mundo i de la Sima (Albacete). Imatge: Kaiko 100bosques

Fageda en la Serra de Ayllón al terme de Riofrío de Riaza (Segovia).  Imatge: Kaiko 100bosques

I és que aquesta experiència em va fer reflexionar sobre l’íntima relació que existeix entre l’ésser humà i la natura. Els nostres avantpassats vivien en els arbres i el bosc els alimentava. Però avui dia sembla que ens hem oblidat d’açò i a poc a poc hem anat perdent aquesta relació.

Així que, perquè no permeteu que el ciment i el quitrà no us deixen veure el bosc, us convide a conèixer el meu projecte i redescobrir aqueixa riquesa natural que ens envolta a través de la meua pàgina web www.kaiko.es on a més trobareu una fitxa tècnica, amb informació sobre l’ecosistema, la flora i la fauna, de cadascun dels boscos que he visitat. I si voleu contactar amb mi podeu fer-ho a través de les xarxes socials com “Kaiko Cien Bosques” o també “Kaiko Vinilo Indie”, si us interessa conèixer la meua faceta de fotògraf i Dj de música Indie, però açò ja és una altra història.

Descobrint el projecte 100 Bosques

Tot el material fotogràfic recopilat ha donat lloc a diferents línies de treball paral·leles que, igual que jo, es dediquen a viatjar per tot el territori tant de manera conjunta com a independent.

Instal·lació “Bosque ideal”. Imatge: Kaiko 100bosques

D’una banda, trobem l’exposició “100 Bosques” amb més de 50 imatges impreses en llenç sobre bastidor de fusta, com una mostra representativa dels moments més impactants del meu gran viatge. Una exposició que sol anar acompanyada de la instal·lació “Bosque ideal” on el visitant podrà interactuar amb el projecte afegint la seua pròpia experiència a manera de “tuit” i explicar-nos del seu bosc, del seu racó natural preferit per a perdre’s o d’algun paratge imaginat que li agradaria que existira.

Si jo haguera de triar em costaria, perquè m’agraden molts, sobretot els de Andalusia i el nord d’Espanya. Però si haguera de decantar-me només per un em quedaria amb la Tinença de Benifassà, concretament la zona on es troba el seu conegut arbre monumental “El Faig Pare”.

El Faig Pare a la Fageda del Retaule. Tinença de Benifassà (Castelló)

En aquesta proposta multimèdia es pot participar directament en la sala o a través de les xarxes socials (twiteer, facebook i g+) i al llarg de la seua itinerància ens ha brindat ja magnífiques respostes com aquestes.

Mi bosque ideal es el que cuando paseas por él escuchas el canto de los pájaros, el relajante sonido de la hojarasca al compás de tus pasos, el salto de una ardilla a otro árbol y ni rastro de papeles, plásticos ni restos de deshechos que algunos dejan a su paso, sin trampas para pájaros, sin escopetas de caza…. Ese es mi bosque ideal.
Amparo Llorens Puchol

Ya hemos perdido la mitad de la superficie forestal y un alto porcentaje del patrimonio arbóreo monumental de la península, y la actividad humana amenaza la calidad biológica de los bosques y de los animales que viven en él, incluido nuestro amigo el lince. Pero todos podemos contribuir a recuperar la masa boscosa del planeta con hábitos de consumo que eviten el uso insostenible de los bosques, reforestando o ayudando a las organizaciones que lo hacen, y aprendiendo más sobre ellos para apreciar su importancia y actuar sobre los problemas que les afectan.
Joaquín de Prada

El “Bosque etéreo”, és la tercera pota d’aquest projecte amb imatges de gran format impreses en seda semitransparent que l’espectador pot tocar, travessar i fins i tot olorar al llarg de l’exposició. I és que a més de les teles trobarem diferents habitacles que recrearan els hàbitats naturals més significatius de la Península. Llavors, fulles, sons i fruits específics de cada bosc amb la finalitat d’estimular els cinc sentits.

Per últim, us convide a conèixer la meua instal·lació més recent “Bosque de Pez”. Un nou projecte fotogràfic que estrenaré al Jardí Botànic de la Universitat de València aquest pròxim mes d’abril. I per què allí? Perquè està inspirada en aquest gran bosc urbà! Un lloc especial on poder descobrir espècies vegetals de tot el món i al que volia retre homenatge a través dels seus arbres monumentals amb quasi 200 anys d’història.

Exposició “Bosque de Pez”. Imatges: Kaiko 100 bosques

En aquest cas he utilitzat una tècnica diferent per a realitzar les fotografies, lents d’ull de peix per a captar un punt de vista diferent d’aquests gegants. La mostra s’exposarà del 15 d’abril al 29 de maig en l’Estufa Freda del Botànic combinada amb algunes de les altres mostres del projecte 100 Bosques. Un projecte que està previst es convertisca en un llibre i que algun dia espere s’amplie als “1000 bosques”, per a seguir viatjant pel món a la recerca de racons naturals impactants que aconseguisquen captivar a la gent.

I per  als més peques…

De forma paral·lela als diferents projectes expositius sempre intente oferir activitats didàctiques complementàries per a xiquets, on aprendre i divertir-se amb la riquesa animal i vegetal dels nostres boscos.

Els Tallers “hojAnimales” i “bellotAnimales” són els meus favorits i estan dissenyats per a interactuar amb l’entorn natural més proper a la sala, ja que primer s’arrepleguen fulles i gles durant una xicoteta excursió per a després crear tot tipus de figures amb ells.

Fomentarem el seu esperit creatiu a través de divertides manualitats, aprendran sobre la regla de les 3 erres (reduir, reciclar i reutilitzar) i en definitiva se’ls incitarà a conèixer la diversitat del nostre entorn per a conscierciar-los sobre la importància de la seua conservació.

Esteu tots convidats a participar del projecte “100 bosques” mitjançant les xarxes i a visitar l’exposició del Botànic durant els mesos d’abril i maig! Un abraçada d’arbre.