Una flor d’or per als difunts
Florir a la tardor té els seus inconvenients, com que et vinculen al dia dels difunts, però la bellesa dels crisantems està tan viva com ells.
Tradicionalment, els crisantems estan vinculats a la festivitat de Tots Sants, potser siga perquè poques flors tenen la valentia d’aparèixer en la tardor. En qualsevol cas, és indubtable que són ben boniques. El seu origen està a l’extrem orient. Crisantem vol dir flor d’or (crhysos = or, anthos = flor) i és la flor nacional de Japó.
Imatge de FlickR
Els nostres jardiners van plantar crisantems perquè el dia 1 de novembre puguem gaudir de les seues flors a la plaça Carles Pau, un espai assolellat ple de tests que antigament allotjaven els exemplars intercanviats amb altres jardins. Els crisantems es conreen a Europa des del segle cinquè però sembla que no aplegaren a Espanya fins finals del segle XVIII
M’estima o no m’estima
El gènere Chrysanthemum no inclou solament especies conreades per obtindre flors sinó que també té representants silvestres als nostres camps. Pertanyen a la família de les compostes i les seues flors són, realment, inflorescències en capítol formades per lígules, que són la flor femenina. Les flors hermafrodites es troben al cor del conjunt, el què realment té valor ornamental.
Chrysanthemum coronarium L. Imatge de FlickR
Trobem algunes espècies de crisantems al mediterrani meridional. Potser una de les males herbes més comunes als nostres camps de conreu i a les vores dels camins siga la les margalida (Chrysanthemum coronarium L.) Les seves inflorescències tenen el disc central de color groc i les lígules també grogues, encara que a alguns llocs poden ser blanques. Un altra espècie de crisantem molt més invasor és Chrysanthemum segetum. Molt més gran que l’espècie anterior i amb fulles més dividides que floreix al final de la primavera.
Plantar un crisantem
Els crisantems no són especialment exigents amb el tipus de sòl. Sols requeririen un poc de cal si el pH és inferior a 7. Pel que fa als abonaments, un excés de nitrogen produiria un desenvolupament foliar abundant en detriment de la producció de flors.
Imatge de Hogarutil.com
Podem conrear aquestes flors de tres formes: a partir de llavors, encara que aquesta via sols s’usa per obtenir noves varietats. La producció industrial opta per l’ús d’esqueixos però la multiplicació casolana es basa en l’ús de fillols i en la divisió de la mata al final de la primavera. Com ens agrada previndre més que guarir, triarem una planta mare sana i desinfectarem bé els tests i les ferramentes que usem.
Cal vigilar la presencia de pugons als nostres test. En clavar el seu bec a les fulles, succionen la saba i en provoquen l’arrugament. A més, són vector de virosi, la qual cosa els afegeix perillositat. Si el que veiem a les fulles dels crisantem són galeries, aleshores són minadors però l’aranya roja també els ataca i provoca la dessecació de les fulles en l’anvers.
Imatge de Hogarutil.com
Si volem tindre crisantems a les nostres cases no hem de buscar-los una habitació càlida, la temperatura ideal està al voltant dels 18ºC si el que volem és gaudir de les seues flors el màxim temps possible. Llum abundant i un substrat ben drenat, no deixes que l’aigua s’acumule al test o que quede al plat de baix. Si tens calefacció a casa pots polvoritzar-los aigua sense banyar els capolls. Una espècie recomanada per a interior és Chrysanthemum morifolium.
De fúnebre, res!
Per reivindicar la bellesa del crisantem i rentar-li la fama de planta fúnebre viatjarem a Japó. A la seua terra d’origen el concepte dels crisantems és ben distint. Els artistes que es dediquen al Sumi-e dibuixen amb tinta i pinzell 4 elements vegetals: bambú, pruneres, orquídies i crisantems. Unes obres molt zen de què pots aprendre més en la web de la Escuela de Pintura Japonesa Sumi-e, a què pots accedir fent ací.
Imatge de la web de la Escuela de Pintura Japonesa Sumi-e. Fes clic a la imatge per accedir a la web
Engalanen el nostres camps, les cases, els jardins i fins i tot les nostres parets amb precioses pintures que atorguen l’aire més zen possible. No ho deixes per a Tots Sants, els crisantems són bonics tot l’any!
Imatge de capçalera: Crisantems de la Plaça Carlos Pau del Jardí Botànic de la Universitat de València
