Un purificador d’aigua natural…i invasor
El cactus Opuntia ficus-indica ha demostrat una qualitat tecno-orgànica sense precedents per la seua capacitat per a filtrar aigua i eliminar toxines, la qual cosa la converteix en un purificador natural de gran valor. No obstant açò, aquesta espècie oriünda de Mèxic està catalogada en alguns països com a Espècie Invasora. Espanya és un d’ells.
Des de fa segles el cactus Opuntia ficus-indica ha sigut emprat per les comunitats indígenes de Centreamèrica. Aquesta planta, estesa després pràcticament en totes les latituds el món, és famosa per les seues propietats medicinals i gastronòmiques, que li han donat un valor econòmic i agrícola important al llarg de la història. A Mèxic, el seu país d’origen, a aquesta planta se li coneix popularment com nopal, i a Espanya s’usen per a referir-se a ella diferents denominacions que segur us resulten familiars: chumbera, figuera de moro o tunera són algunes d’elles.
A nivell botànic Opuntia ficus-indica és una planta suculenta arbustiva pertanyent a la família de les cactàcies (Cactaceae) dins de la qual s’engloben més de 256 gèneres i 2.770 varietats originàries de les zones tropicals i subtropicals. A diferència d’altres cactus de la seua família, les pales que es desprenen de la Opuntia ficus-indica tenen la capacitat d’arrelar creant un nou individu, la qual cosa va facilitar la seua expansió per Amèrica del Sud en època precolombina.
Després de l’arribada dels europeus al continent americà la planta es va acomodar pràcticament a tots els llocs del món, als quals va arribar per vaixell, i especialment a la conca del Mediterrani, on era popular plantar-la en les portes de les cases pels seus preuats fruits, les figues de moro. Després, la seua presència va començar a ser massiva i es va estendre de forma incontrolada en la costa mediterrània, el sud de la Península Ibèrica, Balears i les Illes Canàries, on avui és comuna veure-les en les fites de finques, en les vores de cultius, en matolls àrids o com a vegetació viària. El seu estat de naturalització és tal que ha arribat a ser invasiu per la seua capacitat de destrucció de la vegetació autòctona i per açò en el nostre país Opuntia ficus-indica està catalogada com a Espècie Exòtica Invasora i la seua introducció en el mitjà natural i el seu comerç estan prohibits.
Possiblement una de les coses que més crida l’atenció d’aquesta cactàcia són les seues flors, exuberants i molt obertes, que abasten una àmplia gamma de colors vistosos que van del groc al porpra. Aquestes flors apareixen durant la primavera, i al llarg de l’estiu dóna lloc al fruit, la figa de moro o tuna, que comença a arreplegar-se a l’agost. Les figues de moro tenen un color ataronjat, són ovalats i estan coberts d’una pell gruixuda i estarrufada, perquè està plena d’espines que li protegeixen dels depredadors. Per dins, la seua carn és taronja, fresca i dolça, plagada de llavors cruixents. Poden menjar-se al natural i també s’empra per a fer compota, sucs i confitures. A Mèxic, els braços més joves de la planta es mengen també bullits, com a verdura, i en el nord d’Àfrica s’utilitzen com a farratge.
Més enllà del seu ús gastronòmic la figuera de moro és famosa per les seues propietats medicinals. Tal com ocorre amb altres suculentes, les seues pales estan formades fonamentalment d’aigua (un 90%) i d’altres components entre els quals destaca una goma o bava semblant a la del Aloe vora amb propietats astrigents o cicatritzants. Açò ha fet que les pales, bullides o calfades al forn s’apliquen per la via tòpica per a tractar, per exemple, cremades. Aquesta bava també s’usa com espessidor, per a l’elaboració productes cosmètics i en la fabricació de vernissos i impermeabilitzants.
Precisament, un estudi realitzat per Norma Alcanta, professora del Departament de Química i Enginyeria Biomèdica de la Universitat del Sud de Florida en 2013, assegurava que aquesta goma produïda a l’interior de Opuntia ficus-indica tenia una capacitat molt alta per a netejar l’aigua, la qual cosa la convertia en un filtre natural que amb seguretat hauria sigut usat pels indígenes per a aquesta fi des de fa centenars d’anys. En aquesta recerca es va utilitzar aigua que contenia grans quantitats de sediments i bacteris Bacillus cereus a la qual se li va incorporar bava de nopal. Sorprenentment, les acció de la goma va fer que les partícules de sediment s’uniren precipitant-se al fons del recipient, mentre pràcticament el 95% dels bacteris va desaparèixer. Amb aquesta osmosi, podria recuperar-se més de dos terços d’un litre d’aigua bruta.
Vídeo relacionat
Fitxa Opuntia ficus-indica del Jardí Botànic de la Universitat de València
