Plantes

3 març 2013

TULIPA, LA FLOR TURBANT

Colorides, exuberants i originals, les tulipes són d’aqueixes flors que sempre tenen un buit en les ocasions especials. Procedents d’Àsia central, s’estima que existeixen més de 5000 espècies en el món agrupades en 15 famílies diferents. El seu nom es deu a una anècdota històrica.

L’any 1554, l’ambaixador austríac a Turquia va descobrir unes flors fortes i de colors molt vius que el van deixar impressionat. Va voler saber el nom d’aquesta flor fins desconeguda per a ell i el preguntà a un dels jardiners de la ciutat que la conreava en un parterre. L’ambaixador li va preguntar al seu traductor que com es deia allò i el segon, confús, va pensar que li preguntava pel seu turbant, i li conteste que allò era un Tülbent. Així va ser posat el nom de tulipa a aquesta flor i és amb aquest nom amb el qual es va conèixer en la cort de Viena i després en tota Europa.

 

A partir de llavors la tulipa es convertiria en un gran reclam i la tulipomania envairia jardins i corts del Vell Continent. Amb anterioritat, la tulipa ja havia conquistat la seua regió natal, la península d’Anatòlia, on la flor era anomenada lale, una paraula que en turc i usant la grafia àrab s’assembla molt a Allah. Però açò no vol dir que la planta tinga connotacions divines o religioses. De fet, la tulipa i el seu cultiu massificat a Turquia, especialment en el segle XVI, està relacionat amb l’ornamentació i el luxe de la vida palatina. Quan els primers ambaixadors turcs van arribar a la capital de l’Imperi Otomà descrivint els vistosos jardins francesos, van decidir adaptar-los a les seues pròpies possibilitats. Aquestes flors herbàcies i bulboses es van convertir en la millor possibilitat pel seu colorit i per la gran varietat d’espècies existents (al voltant de 100 d’aquestes espècies són silvestres). 



tulipa_taronja

tulipa_1


No obstant açò, tots relacionem la tulipa amb Holanda, país de la qual malgrat no ser originària s’ha convertit en flor nacional. A més, ha sigut i és una de les principals fonts d’ingressos del país. Des de fa 350 anys els bulbs de tulipa s’han convertit en la major exportació dels Països Baixos, ja que a Holanda es produeixen anualment al voltant de tres mil milions de bulbs de tulipa dels quals s’exporten uns dos mil milions. Aproximadament la meitat d’aquests van a Estats Units, sen les tulipes la tercera flor més sol·licitada pels consumidors en països desenvolupats com Estats Units, Japó i el nord d’Europa.

 

La relació entre Holanda i les tulipes va començar en 1593, quan el botànic Carolus Clusius va traslladar tulipes des d’Istanbul a la Universitat de Leiden, a Holanda, amb l’objectiu de realitzar recerques mèdiques amb elles. Pel que sembla, va mantenir aquelles recerques en secret i una nit algú va entrar en el seu laboratori i li va robar diversos bulbs. També hi ha qui assegura que van ser els turcs els qui van decidir exportar la tulipa a Holanda manant alguns vaixells carregats de bulbs. Els holandesos van pensar que es tractava de cebes i se’ls van menjar. Després, van plantar els que van sobrar per a tenir “cebes turques” a l’any següent, adonant-se en poc temps que el que s’havien menjat eren unes vistoses i boniques flors. 

 

tulipan_campos

Vista aèria de camps de tulipa holandesos

En tot cas, el cultiu de tulipes es va estendre a Holanda de forma massiva a partir de 1634. La tulipomania va ser tal que l’especulació va arribar al comerç d’aquestes flors, aconseguint preus desorbitats que les classes més altes pagaven amb tal de tenir aquesta cobejada planta provinent de l’exòtic Istanbul. Com moltes persones ja s’havien arruïnat, la corona holandesa va decidir posar fi a la situació regulant el comerç de tulipes.

 

tulipa_bulbos

Bulbs

 

Les tulipes són plantes herbàcies i bulboses pertanyents a la família de les Liliaceae, sent el gènere Tulipa el més comú de tots. Hi ha dues espècies associada a aquesta família: la Tulipa gesneriana d’origen oriental, i la Tulipa suaveolens originària del sud d’Europa. Les tulipes són flors perennes i solen tenir una altura d’entre 30 i 60 centímetres depenent de cada varietat. Les flors són hermafrodites i estan compostes per sis sèpals amb forma de cor a l’inrevés (acuminats) i també amb sis estams. Són generalment solitàries, orientades cap amunt, més o menys acampanades, podent tenir pètals dobles o simples disposats en forma de calze. Les seues fulles són lanceolades i de color verd.

 

Una de les coses que més crida l’atenció de les tulipes és el seu intens color, que es determina en cada exemplar depenent de la composició i proporció de diferents pigments. Així, les flors rosades contenen la major variació en tipus de pigments, però el seu nivell o contingut és relativament menor que aquell present en els altres tipus de colors, com els rojos i grocs, que són els més comuns.  

 

tulipan_negro

Les tulipes són flors molt sensibles a concentracions massa elevades de sal en el sòl sent perfectes per a climes freds. Requereixen humitat en el sòl, es planten a la tardor i floreixen a la primavera. Po den conrear-se tant per a flor tallada, planta en test i per al jardí, i tant en interior com en exterior, depenent de cada varietat.

 

Seguint la proposta de l’Associació Real de conreadors de bulbs holandesos, aquests es classifiquen en “Tulipes botàniques” que encara es conreen, i “Tulipes hortícoles” fruit d’hibridacions. Entre estes últimes estan els primerencs, floració sobre meitat de març a meitat d’abril, els semiprimerencs floració fins a meitat maig, i els tardans amb floració al maig. 

 

tulipan_rembrandt

Tulipa de Rembrandt

tulipa_3


Existeixen més de 5000 varietats de tulipes. Entre les més comunes destaquen les tulipes Triumph, les tulipes híbrides de Darwin, més grans i vistoses que la majoria, o les tulipes Rembrandt, que són similars a les tulipes de flor senzilla però presenten en els sèpals ruptura del color bàsic, amb estries de colors diferents. Aquesta coloració està causada per la infecció d’un virus que es pot transmetre per àfids.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend