Ni rastre de falles… però si de flors!

Aquest dissabte 19 de març, València es va cobrir de pólvora i cendres mentre un milió de persones presenciaven la coneguda “cremà”, que marca el final de la setmana fallera coincidint amb el dia de San Josep (patró dels fusters). Una nit on un any més els monuments artístics i satírics que inundaven els carrers de la ciutat van acabar reduïts a cendres per l’acció del foc, donant pas a l’arribada de la primavera.

Així doncs, què millor manera de celebrar l’inici de l’estació més bonica de l’any que amb una bona dosi de flors! I és que, després d’una setmana de música, art, pólvora, soroll, aglomeracions i festa, molta festa!, la calma s’estén per la ciutat i no queda ni rastre dels festejos, a excepció d’una única cosa… els milers de rams de flors que les falleres, també amb motiu d’aquestes festes, ofereixen a la patrona de València, la Verge dels Desemparats o “Geperudeta” (sobrenom afectuós amb el qual la coneixen els valencians).

Un espectacle digne de veure que perdurarà encara uns dies més en l’anomenada Plaza de la Verge de la ciutat, embriagant amb la seua olor a tots els transeünts. T’animes a visitar-ho?

L’ofrena floral

Molt s’ha parlat de l’origen de les falles, però la versió popular diu que tot va començar amb les fogueres que el gremi de fusters organitzava cada 19 de març a la nit, en honor al seu patró San Josep, on cremaven andròmines velles, restes i altres objectes de fusta. Tot per celebrar la fi de l’hivern en un acte de renovació dels seus tallers de cara a la primavera.

Objectes entre els quals es trobaven també els anomenats “parots”, suports de fusta d’on penjaven els seus cresols (que ja no anaven a necessitar fins al pròxim hivern) i que amb el pas del temps van ser modelats fins a adquirir forma humana i convertir-se en les figures conegudes actualment com “ninots” que componen els monuments fallers.

Però, i l’ofrena de flors que té a veure en tot allò? Sembla ser que van ser unes clavariesses qui ho van començar tot a principis dels anys 40, quan van portar uns rams de flors a la Basílica de València, en concepte d’ofrena a la verge. Un acte al que, amb el pas dels anys, van decidir sumar-se les comissions falleres i les bandes de música, coincidint amb la setmana fallera.

Les llargues cues que es formaven en la Basílica van obligar amb el pas dels anys a establir unes normes i traslladar les ofrenes a l’exterior de la mateixa, a uns bastidors de fusta construïts per a l’ocasió i on cada fallera podia dipositar el seu ram sense problema i també cistells de flors annexos. Acte que a més es repartiria en dos dies concrets, el 17 i 18 de març, i al que calia acudir, sí o sí, amb la vestimenta tradicional de fallera i circulant per unes vies d’accés pautades.

No va ser fins a finals dels 80 quan, per encàrrec de la Junta Central Fallera, l’artista faller José Azpeitia, va elaborar un bust de la Verge i el xiquet Jesús sobre un bastidor de fusta de 15 metres d’altura sobre el qual a partir d’aqueix moment es dipositarien les flors, confeccionant un colorit i fragant tapís.

I des de llavors, cada any més de 100.000 fallers participen en aquesta ofrena a la Verge creant un dibuix diferent i original per a cada edició. El disseny triat cada vegada és a càrrec de Pedro Llorca Lardies i és traçat sobre el bastidor amb corda de pita perquè els voluntaris encarregats col·locar-los, “Els vestidors de la Mare de Déu”, puguen utilitzar-la com a guia. A més, és el secret millor guardat de les festes i no sol desvetlar-se fins a uns dies abans de l’ofrena.

Atenció spoiler! Si encara no ho saps, enguany 2016, els colors blancs predominaran en el mantell que amagarà a més una imatge de Sant Vicent Ferrer. Així que si estàs per València, aprofita aquests dies següents a la setmana fallera i acosta’t a gaudir d’aquesta bonica tradició orgànica que sobrepassa ja el fervor religiós. La trobaràs ocupant tota la Plaça de la Verge. I si et perds pel centre històric de València, no et preocupes! De segur que una vegada en la plaça de la reina, al costat del Miguelet, eres capaç de seguir el rastre dels 60.000 rams de flors que han participat enguany.

Els clavells, els vertaders protagonistes

Hi ha un detall que no us hem explicat i que ens hem reservat per al final. I és que els rams de flors de l’ofrena sempre estan formats exclusivament per clavells. I per què us preguntareu? Doncs diversos motius són els que converteixen als clavells en els reis de l’ofrena floral fallera.

D’una banda, la seua gran versatilitat cromàtica, podent trobar flors de multitud de colors i tonalitats. Rojos, grocs, blancs, roses i fins i tot variegats, que permeten més combinacions a l’hora d’elaborar un disseny.

Per una altra, el seu origen mediterrani. Si bé és cert que com és una planta herbàcia bastant rústica s’ha aconseguit conrear en molt llocs del món, necessita de bastants dosis de sol per a créixer en tota la seua esplendor.

Així que sempre es conrearà de forma més eficient en ciutats com València, que formen part de la conca mediterrània, d’on és natural l’espècie original. Un clavell silvestre que després de multitud d’hibridacions i processos de selecció natural ha donat lloc a l’espècie comercial actual, Dianthus caryophyllus, i les seues nombroses varietats.

Però, en realitat les qualitats principals que més atrauen dels clavells són la seua intensa i irresistible fragància, la seua extensa època de floració i la gran durada de les seues flors una vegada tallades. Per tot açò no és d’estranyar que aquesta xicoteta flor s’haja convertit sens dubte en tot un símbol en la ciutat per a donar la benvinguda a la primavera. Feliç canvi d’estació!