L’eucaliptus dels mil colors
L’única espècie d’eucaliptus originària de l’hemisferi sud és també l’única que posseeix un tronc colorit que imita l’Arc de San Martí. Segur que els amants de la jardineria heu escoltat alguna vegada parlar de les roses arc de San Martí, que tenen cadascun dels seus pètals d’un color diferent. Aquestes roses són el regal ideal per sorprendre i també un interessant projecte de ciències per aquells que volen indagar en el món de la manipulació de vegetals.
Com es creen aquestes singulars flors? Primer cal seleccionar el tipus de flor més adequada. La rosa Vendela, la més coneguda entre les varietats de flor tallada i possiblement la que es conrea en major quantitat en el món per la seua bellesa, és una de les poques que tolera els diferents colorants que usem per modificar el seu color.
El procés és bastant senzill: una vegada tallada la flor, la seua la seua tija es talla en seccions, cadascuna de les quals s’introduirà en un petit recipient en què prèviament haurem posat aigua i colorants naturals. Si volem obtenir colors més fort, el colorant haurà d’estar més concentrat. En cada recipient posarem un color i un segment de la tija de la nostra rosa i esperarem que la flor xucle el colorant i arribe fins al pètal.
Les roses arc de San Martí les podem crear nosaltres mateixos o bé comprar-les ja fetes, doncs existeixen algunes empreses que les comercialitzen a tot el món. Què diríeu si parlàrem d’una planta que té aquesta quantitat de vius colors per naturalesa? La planta existeix, encara que no es tracta d’una flor sinó d’un arbre, una varietat d’eucaliptus anomenada Eucalyptus deglupta.
L’eucaliptus multicolor rep aquest nom pel colorit del seu tronc, estampat de colors que van des del marró al verd passant pels roy1m42, grocs, blaus i morats o negres. El motiu que aquest arbre de la família de les mirtàcies posseïsca tan curiosa qualitat està en la quantitat de mudes d’escorça que es produeixen en el seu tronc i que ens indiquen l’edat de l’arbre. Igual que amb algunes espècies d’arbres els anells representats en el seu tronc ens indiquen la longevitat de la planta, el cas dels eucaliptus són les diferents capes de la seua escorça les que ens ho diuen.
L’escorça d’Eucalyptus deglupta no té sempre el mateix color, ja que va canviant conforme creix. Durant els seus primers anys de vida el color del seu tronc és clar, verdós o amb tonalitat properes al lila i al gris. Amb els anys aquests colors es van enfosquint, formant-se varietats pròximes al blau el granat o el rosa i quan l’arbre es va acostant a la seua edat adulta l’escorça muda a colors més foscos. La seua escorça és molt feble (amb 3 mil·límetres) i no es canvia per complet. El resultat és un increïble tronc setinat de color i irregularitats que li confereix un aspecte artístic, propi de l’impressionisme o l’abstracció.
Eucalyptus deglupta és una autèntica meravella de la naturalesa, com quasi totes les espècies d’eucaliptus d’Austràlia encara que avui dia les zones on es conrea en major quantitat són Nova Bretanya (a Papua Guinea), l’illa de Cèlebs (a Indonèsia) i Mindanao (Filipines). A més del seu color, el més impactant d’aquesta espècie usada per a l’obtenció de paper és el seu ràpid creixement: pot arribar a mesurar 50 metres d’altura en vint-i-cinc anys de vida i alguns exemplars tenen una altura que supera els 70 metres. Respecte al seu entorn, l’eucaliptus arc de San Martí necessita sòls fangosos i humits, per a poder estendre les seues abruptes arrels, i molta llum.
