La salicòrnia nana
Hui parlem d’una planta fugissera però resistent que habita en el nostre terriori. Molts són els esforços dedicats a la conservació i moltes les seues peculiaritats. Parlem d’Halopeplis amplexicaulis.
El nom de salicòrnia fa referència a una característica d’un grup de plantes que tenen la tija carnosa i plena de banyes menudes. Pot semblar en ocasions com una cornamenta més o menys ramificada. Salicornia significa, literalment, banyes salades. Aquest nom s’aplica a un grup botànic de plantes que viu exclusivament en sòls amb alt contingut en sal i que tenen aquest aspecte característic. A la Comunitat Valenciana són abundants en els saladars.
Vivint al límit
No obstant, les salicòrnies no són les úniques que viuen en aquests terrenys inhòspits de sòls salins on la majoria de plantes no poden resistir l’elevada concentració de sal a terra. Trobem altres gèneres importants com Arthrocnemum, Halocnemum, Limonium, Sarcocornia, etc …
Aspecte del saladar inundat
Però l’espècie que volem donar a conèixer és la germana menuda d’aquestes, la salicòrnia nana, vulgarment coneguda amb aquest nom, però pertany a un altre gènere botànic diferent, el gènere Halopeplis, i el seu nom científic complet és Halopeplis amplexicaulis (Vahl) Ung .-Sternb. Aquesta és una planta especial per a nosaltres perquè és molt rara a la Comunitat Valenciana. És una planta bastant inusual pel seu aspecte i característiques, i també perquè viu en molt poques localitats. A la Comunitat Valenciana només la podem trobar al sud d’Alacant.
Nota: com molts sabreu els noms que van darrere del nom científic corresponen als autors d’aquesta espècie. En aquest cas Vahl és el nom abreujat del primer botànic que va descriure la planta i li va donar nom, mentre que Ung.-Sternb. correspon a un segon botànic que després d’estudiar aquesta planta en profunditat li va canviar el nom per considerar que li corresponia un altre grup taxonòmic.
Individu de Salicòrnia en el centre voltat per plantes d’Halopeplis
Si la vols conèixer has de visitar el Parc Natural del Fondo, situat a prop dels termes municipals d’Elx i Crevillent. Però hauràs de triar bé l’època de l’any perquè aquesta planta és una planta anual de cicle bastant curt i només la podràs trobar uns mesos a l’any. La millor època pot ser la primavera tardana o l’estiu d’hora, doncs cap a final de l’època estival la planta s’asseca totalment i desapareix, fins l’any que ve que després de les pluges de l’hivern germina novament i torna a cobrir les vores de les llacunes de El Hondo. Pots trobar detalls de les poblacions valencianes, així com mapes de localització al Banc de dades de la biodiversitat Valenciana de la Generalitat Valenciana.
Cara de veure
No obstant això, és una planta esquiva, i no sempre és fàcil de veure. A més la seua aparició i el major o menor nombre de plantes pot variar d’un any a un altre en funció de la quantitat i moment de les pluges, de les quals depèn estretament per al seu creixement en el dur terreny salat dels saladars. Les llavors d’aquesta planta poden viure diversos anys a terra fins al moment en què les condicions són les més adequades per a germinar i perquè les plàntules sobrevisquin. Mentre no arribi aquest moment estan esperat, romandran latents a terra com petites càpsules vives, conservant els petits embrions que poden romandre vius durant anys.
Planta en època seca, en floració sobre dipòsits de sal
Aquesta planta tan menuda, que assoleix només 20 cm com a màxim, és però un component important en la biodiversitat vegetal valenciana. Els equips de Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i del Jardí Botànic de la Universitat de València implicats en la conservació de la flora estan treballant amb ella des de fa anys per conèixer millor quines són les seves estratègies de supervivència en el seu hàbitat natural, així com les amenaces que poden afectar el seu cicle vital. Estos trabajos de conservación están cofinanciados por la Generalitat Valenciana y la Universitat de València.
Per assegurar la conservació d’aquesta espècie s’han recol·lectat quantitats menudes de llavors que es conserven ex situ al Banc de Germoplasma de la Flora Silvestre Valenciana, sempre procurant no interferir en la capacitat reproductiva natural de l’espècie, la qual cosa és especialment important atès que és una espècie anual que depèn exclusivament de les llavors que hi ha al terra per produir plantes cada any. En aquests moments s’estan realitzant estudis sobre les estratègies germinatives de la planta, la qual cosa ens proporcionarà protocols adequats per multiplicar la planta i ens permetrà entendre les adaptacions que li permeten mantenir estables les seues poblacions any rere any en el territori semiàrid valencià del sud d’Alacant.
La comprensió del funcionament del nostre medi ambient és l’única fórmula eficaç per millorar els treballs de gestió en el medi natural que ens asseguraran la millor herència a les futures generacions: un territori el més saludable possible i uns coneixements del nostre entorn que enriqueixin el nivell cultural de la nostra societat.
Agraïments: estos treballs de conservació están co-finançats per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València.
