La química de la tardor
Potser el títol sone a tema de redacció de primària, però les tonalitats tardorenques tenen una explicació química. Allà anem!
La tardor sempre es resisteix a arribar a València i més al Jardí Botànic on les nostres plantes gaudeixen d’unes condicions un tant privilegiades. Però els arbres ja llueixen tonalitats menys estivals i donen lloc als colors càlids.
Imatge de FlickR
Un xicotet recordatori
Recordarem del pas per l’escola l’existència d’arbres de fulla perenne i arbres caducifolis però existeix una opció de què no es parla massa, la marcescència. Les fulles que pateixen aquesta opció es tornen de color groc o marró com les fulles caduques però romanen a l’arbre, com ho fan les perennes per protegir les gemmes del fred i dels depredadors.
Els arbres amb fulles marcescent es classifiquen com caducifolis, potser això faça difícil trobar a la bibliografia aquesta terminologia. El roure reboll (Quercus pyrenaica) és un exemple que podem visitar ara en Penyagolosa, per exemple o el faig (Fagus sylvatica), present a Catalunya.
Rebolleda a Penyagolosa (Quercus pyrenaica)
Semàfor foliar
Quan acaba l’estiu moltes de les fulles dels arbres que entapissen les muntanyes són de color verd gràcies a la coneguda clorofi.la. La síntesi d’aquest pigment requereix temperatures elevades i molta llum solar, casualment, cal l’estiu per sintetitzar-la. A les fulles està continguda als cloroplastos però existeix una bavosa marina (Elysia chlorotica) que en conté al seus teixits com a conseqüència d’una simbiosi passada amb cianobacteris.
Però del que realment té la culpa la clorofi.la és de permetre a les plantes realitzar la fotosíntesi, entesa com la reacció de descomposició de l’aigua, inventada pels avantpassats dels cianobacteris fa, al menys, 2400 milions d’anys, quan l’oxigen va esdevindre el gas majoritari a l’atmosfera.
Imatge de FlickR
Quan les temperatures baixen i les hores de sols comencen a escassejar la producció de clorofil.la es rellenteix i deixa veure altres pigments que emmascarava anomenats carotenoides i flavonoides. Ambdues famílies de pigments contribueixen al color groc però els carotenoides aporten tonalitats ataronjades o rogentes. Per exemple, el pigment conegut com beta-carotè atorga color taronja a les safanòries i la luteïna està present al rovell de l’ou i el licopè fa roges les tomaques.
La segon família que hem anomenat són els flavonoides que a més d’aportar el color groc tenen una funció encara desconeguda i no sempre estan presents a les fulles. Un cas concret són les antocianines, els responsables del color roig, magenta o morat encara que aquest ventall depèn de l’acidesa de la saba de l’arbre: veurem fulles magenta o porpra quan el pH siga bàsic i fulles roges quan aquest valor siga àcid.
Imatge de FlickR. Fulla magenta
Imatge de FlickR
T’ajudem a gaudir de la tardor!
Si vols gaudir de la tardor sense deixar la teua ciutat, ja està disponible a la web del Jardí la nostra secció dedicada a aquesta estació que pots consultar fent clic a la imatge de baix. No oblides visitar els nostres Arbres, l’Horta, les vinyes i La Caseta del Romaní farcida de cactus.
Fes clic a la imatge per visitar la Secció de Tardor de la web del Jardí
A més, en octubre, el Ciclamen Silvestre es la Planta del Mes perquè floreix a la tardor al costat de l’Estufa Freda, junt als endemismes i desapareix en l’estiu. Tan discreta com bonica, busca-la, no et decebrà i ja que estàs, visita l’exposició dedicada a l’art floral japonès, Ikebana.
Però si a banda t’abellix eixir al camp i gaudir dels colors de la tardor en rigorós directe et recomanen el cicle d’excursions “Descobrint el País“, en què, guiat pels més entesos biòlegs, aprendràs sobre plantes i sobre el nostre territori i la última de les nostres recomanacions, el curs de Iniciació a la Fotografia del Paisatge Valencià, cinquena edició d’Objetivo Valencia en què captaràs els colors de la tardor amb la teua càmera.
Imatge de capçalera de FlickR
