L’herba màgica de Sant Joan

L’hipèric, conegut popularment com Herba de Sant Joan, va ser durant anys una herba màgica amb la propietat d’espantar mals esperits i protegir dels rajos. El motiu: floria en la nit de Sant Joan, coincidint amb el solstici d’estiu.

Herba foradada, pericó, tresflorina vera. Els noms i els usos del hipèric (Hypericum perforatum) han sigut d’allò més variat al llarg de la història. S’ha utilitzat com a cicatritzant i bàlsam per a ferides i cremades, i també per a dolors ciàtics. No obstant, el seu ús més conegut és com antidepressiu, calmant, i per a combatre l’insomni.

Aquestes propietats tranquilitzants són un dels motius de que aquesta cridanera planta, que naix espontàniament a terres obertes i en camps no conreats, estiguera vinculada en l’Edat Mitjana a les bruixes, fet que també es devia, en part, al fet que els seus pomells floreixen coincidint amb la festivitat de Sant Joan, la nit més màgica de l’any. La seua vinculació amb allò “ocult” també es deu a alguns efectes secundaris del seu consum, perquè l’excés pot desencadenar episodis de nerviosisme, fotosensibilització i episodis maníacs (una síndrome coneguda com hipomania).

Malgrat açò, s’ha anat consumint, i normalment relacionat amb tractaments de la pell. En l’antiga Grècia, per exemple, s’emprava també per a les flegmes colèriques, les cremades, els dolors de menstruació i la malària. Fins i tot es diu que Hipòcrates aconsellava aquesta planta com a remei refrescant i antiinflamatori. El seu ús segueix encara molt vigent en la indústria farmacèutica, i és component en diversos tractaments.

I és que a més d’antidepressiu (des de 1997, el National Institutes of Health Center of Complementary and Alternative Medicine, realitza estudis comparatius entre l’herba de Sant Joan, placebos i antidepressius standard per a avaluar la vertadera eficàcia de la planta), podem mencionar la seua eficàcia contra la sida i el càncer, ja que en els últims anys diverses investigacions han corroborat que la hipericina, substància extreta de la planta, pot ajudar a perllongar la fase latent de la sida i, per tant, a retardar el desenvolupament de la malaltia. Així mateix, en els primers assajos s’ha demostrat que actua contra alguns tipus de càncer com el glioma, un tumor cerebral bastant comú.

L’herba de Sant Joan és una planta perenne, pertanyent a la família de les hiperiàcies, que pot aconseguir fins a un metre d’altura i crida l’atenció per les flors de color groc, que apareixen agrupades en plomells, el que la fa atractiva per a la jardineria i l’ornamentació. Normalment la seua arrel és tortuosa i dura, i les seues fulles ovalades són molt abundants. Sol prendre’s en forma d’infusió, i s’ha de coure tota la planta, encara que a les herboristeries poden trobar-se preparats de la seua tija i les seues flors.

Malgrat la seua eficàcia demostrada, també cal advertir sobre els efectes secundaris del seu consum, que posen el consum del l’hipèric sobre una taula de debat. Es desaconsella usar-ho combinat amb tractaments antidepressius, calmants i drogues, així com durant els períodes d’embaràs i lactància.

Fonts:

http://www.remediospopulares.com/hiperico.html

http://www.guiadejardineria.com/el-arbusto-hiperico/

http://www.botanical-online.com/medicinalshypericumperforatum.htm