La flor de Pasqua, els franciscans i el poder de la televisió
Enginyer agrònom i membre de Nerium, Grup Botànic, Armando Paz Rico ens explica com va aplegar la Flor de Pasqua a les nostres terres i com aquesta emblemàtica planta ha protegit altres del saqueig. Plantes que salven plantes!
Ja queden pocs dies per gaudir de les vacances nadalenques i per això, farem un repàs del que l’estimada flor de Pasqua ha aportat a aquestes festes i a altres plantes menys afortunades. Com de respectuosos heu sigut aquest Nadal amb les plantes? És moment per reflexionar.
Nerium. Grup Botànic. Saba nova!
Nascut entre les parets de la Universitat de València, Nerium Grup Botànic està integrat per estudiants compromesos amb la botànica i per tots aquells a qui els interessen les plantes. Pots seguir l’activitat online del grup a través de la web i de les xarxes socials Facebook i Twitter on es publiquen informació i curiositats d’allò més verdes; conferències o entrevistes.
Fes clic per accedir al Facebook de Nerium Grup Botànic
Però un grup botànic no pot limitar-se a l’activitat web i per això també pots unir-te a les excursions i eixides de camp on aprendràs molt sobre les plantes que ens envolten. Fes clic ací per accedir a la web.
La flor que salvà les molses!
Les festes de Nadal, l’adaptació sincrètica pel cristianisme de ritus indoeuropeus al voltant del solstici hivernal, adoptaren també molts dels seus símbols originals. Les poques plantes verdes en hivern eren promesa i símbol de vida, com les coníferes, el grèvol (Ilex aquifolium), el vesc (Viscum album) o el cirerer de Betlem o galtzeran.
Imatge de FlickR
Els franciscans espanyols en Mèxic observaren al segle XVII que un arbust propi del país, floria espectacularment en aquestes dates i l’adoptaren com a símbol i decoració nadalenca. Un parell de segles més tard el primer ambaixador nord-americà en Mèxic, Joel Roberts Poinsett, la va portar a la costa est dels USA en 1825. La planta va ser classificada i batejada com Poinsettia en el seu honor i més tard integrada en el gènere principal de les Euforbiàcies, sota el nom de Euphorbia pulcherrima Willd. ex Klotzsch. Pulcherrima es el superlatiu, bellíssima. Poinsettia és però, el nom comú més emprat, encara, en molts països, Espanya inclosa.
Gairebé, un segle després a l’altre costat del país, Albert Ecke, començà a produir i vendre’n al seus vivers. A finals del anys 50 el seu nét la va promocionar molt hàbilment regalant-la per decorar els estudis de TV que des de Los Angeles emetien a tota la nació. La inversió donà fruit i en els seixanta fou adoptada com a planta de Nadal a tot el país. D’Estats Units passà a Europa i a nosaltres ens aplegà als anys 70. Ara, a aquesta nouvinguda en la decoració nadalenca hem d’agrair-li que es tallen menys grèvols, viscs, i galzerans, i també que estalviem molses i escorces de surera.
Viver de Torrent
Els que ens visiten tan sols en estiu potser no sàpiguen que eixa flor nadalenca que es ven en pots, es ací un arbret que viu a l’aire lliure i que floreix tot sol en escurçar-se el dia. En pots veure als jardins del Real (jardins de Vivers) a València. Per altra banda, la seua producció per a Nadal en vivers, com aquest de Torrent, València, va fer que estiguera així a primers de Desembre; enfeinat com si fóra un jogueter o torroner en aquests dies.
Jardines del Real
Perquè res engalana més una llar que una bona decoració botànica i com no, en Nadal no anava a ser d’un altra manera. Podríeu haver-ho fet millor? Heu estat respectuosos aquest any amb les plantes?
Imatge de capçalera de FlickR
