L’olivera (quasi) mil·lenària de Xàbia

Olea europaea L. és el nom científic que reben les oliveres. L’exemplar de Xàbia de què parlem, ubicat als peus del Montgó, es diu que va ser plantat per l’any 1023, tal i com recull la web de l’associació Olearum, dedicada a la difusió de la cultura i patrimoni de l’oli (més endavant parlarem un poc més de l’edat d’aquest monument viu). Per tant, ara mateix tindria 995 anys, ben a prop de complir els deu segles de vida. Es tracta de l’únic exemplar d’olivera d’aquella època que ha perdurat en la zona fins als nostres dies. En aquell moment, Xàbia era una alqueria musulmana, pobladors amants de l’oli d’oliva, pel que van dedicar gran part del territori al conreu d’aquesta espècie. A més, en aquesta zona pròxima a la Mediterrània, les oliveres obtenen les condicions òptimes per al seu desenvolupament, ja que les gelades són poc freqüents.

L’olivera de Xàbia, en xifres

Aquesta olivera es localitza a la partida de les Valls, molt a prop de la fita de terme amb Dénia, al costat del camí vell de Pedreguer a Xàbia, a una altitud de 70 metres sobre el nivell de la mar, en les coordenades UTM ETRS89 del fus 30 següents: X:769.734; Y: 4.298.400. En el cadastre, estaríem parlant de la parcel·la 197 del polígon 19 del terme de Xàbia.

Ubicació geogràfica de l’exemplar d’olivera. / Elaboració pròpia a partir del visor de l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV).

Com es pot observar a les fotos, el tronc, d’importants dimensions, es troba buit en la part central i les profundes arrugues d’antiguitat dibuixen formes capritxoses que resulten visualment atractives. Segons el web Olearum, l’olivera està empeltada amb tres varietats diferents d’oliva i aquestes són les seues xifres:

– Perímetre normal: 9,30 m
– Altura: 7 m
– Diàmetre de copa: 8 m
– Edat estimada: 800-1000 anys.

Detall del tronc de l’olivera. / Nicolau Vives Riera

La datació d’oliveres és reconeguda per molts com molt difícil i, fins i tot, com impossible. D’una banda, per la dificultat de comptar els anells, que en el cas d’aquesta espècie no es distingeixen amb la mateixa facilitat que en altres; i per altra part, perquè la part central de l’arbre sol estar buida (Lousada, 2016).

Més enllà de la protecció legal

“Protegir els arbres va molt més enllà de salvaguardar-los físicament. Obliga a mantenir vives les paraules que els acompanyen, a ser respectuosos amb els elements que apleguen la història acumulada a l’entorn de cadascuna d’aquestes plantes, a servar la memòria oral o escrita que ens deixen” (Costa, 2012).

Al territori valencià, segons l’article 4 de la Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental, es cataloguen com a singulars i amb protecció genèrica aquells exemplars amb més de 350 anys, 30 metres d’altura, 6 metres de perímetre de tronc o 25 metres de perímetre major de la copa. L’olivera mil·lenària de Xàbia, amb aquesta protecció genèrica, és només un dels exemplars vegetals que estan inclosos en aquest Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars. Quan parlem d’arbres monumentals ens referim a les seues grans dimensions, longevitat, significança històrica, bellesa, simbolisme, etc. Les oliveres, per cert, són l’espècie més comú en el Catàleg (22 % del total).

El blog del cronista del municipi de Gata de Gorgos, també fa referència a la nostra olivera ja que es tracta d’un exemplar ubicat en una parcel·la propietat d’un veí de Gata. L’olivera és, per tant, de titularitat privada. De fet, en el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, trobem el topònim l’Olivera de Joaquinet ubicat just al damunt de la parcel·la.

La zona es troba inclosa en el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Montgó com a àrea agrícola. A més, en el Pla General Estructural de Xàbia (PGE) en tramitació, segons consulta realitzada a l’aplicació municipal Cartoxabia, la zona es classifica com a Zona Rural Protegida Natural (ZRP-NA).

Una imatge de l’olivera on s’aprecia la seva ubicació al costat del camí Vell de Pedreguer a Xàbia. / Paco Costa 

Però més enllà de la protecció legal, es troba a faltar un panell interpretatiu que informe de les característiques de l’arbre (dimensions, història, simbolisme, etc.), així com l’adequat manteniment de la parcel·la, que es troba esquitxada de brutícia per la falta d’educació de determinats éssers vius. Possiblement, seria una bona idea la instal·lació d’una xicoteta àrea recreativa amb bancs i taules de fusta, papereres i els panells interpretatius que comentàvem. Així contribuiríem a posar en valor el recurs paisatgístic, a donar-lo a conèixer i a fomentar l’estima pels nostres elements naturals. També caldria estudiar la realització de treballs de conservació de l’arbre i del seu entorn per part de personal tècnic especialitzat en arbres monumentals. Tot això amb acord previ amb el propietari del terreny.

Per un altre costat, no podem oblidar que l’olivera mil·lenària no es troba exempta de l’amenaça de la Xylella fastidiosa, un bacteri que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera. Sembla que el comerç d’arbres, narrat per exemple en la pel·lícula El Olivo, quedaria en este cas descartat.

Un referent en el paisatge agrícola de les Valls

La ubicació de l’arbre, en una zona agrícola a mitjan camí entre Xàbia i Jesús Pobre, concretament a la vora del camí vell de Pedreguer a Xàbia, la converteix en punt de referència en les rutes tant excursionistes com ciclistes o a cavall. De fet, l’itinerari esdevé l’anomenat camí de Santiago des de Xàbia. Sens dubte, és un bon punt on aturar-se i contemplar el paisatge i immortalitzar-lo, prendre aire i continuar amb el camí.

L’olivera és un recurs de paisatge de caràcter ambiental, com així ve recollit en l’Estudi de Paisatge de Xàbia, elaborat en el marc de la revisió del planejament general municipal. La seua silueta ha anat creixent lenta però de manera contínua des de fa vora 1.000 anys, i és testimoni d’una part important de la nostra història.

A més, es parla (parlem) molt de l’olivera mil·lenària, però ens oblidem de que al seu costat mateix tenim també un important exemplar de garrofer (Ceratonia siliqua), que cal tindre en consideració i donar el valor que mereix, ja que és el company de viatge oblidat.

Detall de la soca. / Paco Costa

Fitxa pràctica per a visitants

Com arribar
Per fer una excursió fins a l’olivera mil·lenària de Xàbia és una bona opció deixar el vehicle al paratge de la Rana, al costat de la carretera CV-734 que comunica Gata amb Xàbia. Després, prendrem direcció nord i creuarem el barranc de les Valls i el barranc de l’Hedra, i trencarem a la dreta pel camí Vell de Pedreguer fins arribar a l’olivera després d’haver recorregut uns 2 quilòmetres amb escàs desnivell. Una altra opció recomanable es deixar el vehicle a Jesús Pobre i buscar el camí vell de Pedreguer. En tot cas, ací trobareu la ubicació sobre un mapa de Google.

Recomanacions
Cal recordar la importància de no danyar l’exemplar arbori. Per a això, no s’ha de pujar a l’olivera ni trencar-li cap branca. De fet, una bona opció per evitar danys al monument viu seria col·locar unes baranes de fusta perimetrals a la soca de l’arbre, sense que aquestes feriren o perjudicaren les arrels de la pròpia olivera.

Llocs on menjar
A Jesús Pobre, per exemple, a qualsevol dels bars del poble. També queda ben a prop de l’olivera el Restaurant Montgó, a la vora de la carretera CV-735, amb menús relativament assequibles.

Altres indrets que visitar a la zona
Podem aprofitar l’excursió i visitar l’eucaliptus centenari (Eucalyptus camandulensis) del paratge de la Rana, a Gata de Gorgos, un altre arbre monumental protegit. Si volem caminar una mica més, al paratge de la font de la Mata, també a Gata, podem trobar un altre exemplar monumental, en aquest cas, de llentiscle (Pistacia lentiscus). A més, els diumenges (a l’hivern, pel matí, i a l’estiu, de vesprada-nit), el mercat del riurau de Jesús Pobre és un lloc interessant on passejar i adquirir productes autòctons i/o ecològics. Finalment, com no, el parc natural del Montgó, un dels símbols per excel·lència de la costa de la Marina Alta, que ofereix una sèrie de rutes senyalitzades amb diferents nivells de dificultat.