L’arbre de l’any, tindrà nom valencià?
El Plàtan de Traver és un exemplar de Platanus hispanica que resideix a Riba-Roja del Túria i que des de l’1 d’octubre ha estat el candidat valencià a Arbre de l’Any. Hui parlem amb els tècnics responsables d’aquesta candidatura per conèixer més sobre aquest volgut exemplar. I com no, animar-vos a votar-lo!
Bosques sin Fronteras és una organització sense ànim de lucre amb un objectiu, la protecció, conservació i divulgació dels arbres i els boscos del planeta. Per donar forma a aquests objectius desenvolupa diferents projectes entre el quals destaquem “Árboles, leyendas vivas”, que recull 4.000 registres d’arbres singulars i més de 1.000 col·laboradors repartits per tota la geografia espanyola. I també “Abraza tus Árboles”, que neix amb l’objectiu de dissenyar i organitzar viatges per Espanya i altres països amb un nexe comú: conèixer els arbres més longeus, històrics i bells del món de la mà d’experts en diferents disciplines relacionades amb aquests éssers vius i el seu entorn.
El biòleg Marcos Morales oferint una entrevista després d’una activitat ambiental. Ens respodrà a algunes preguntes sobre la candidatura del Plàtan de Traver al concurs Arbre Europeu de l’Any. Imatge de Sara Micó
El concurs de l’Arbre Europeu de l’Any es va crear l’any 2011 com a continuació del popular concurs popular Arbre de l’Any que a la República Txeca durant molt de temps ha organitzat la Fundación Alianza (Nadace Partnerství). En acabar els concursos nacionals, els guanyadors participen en aquest concurs europeu. L’objectiu és destacar els la importància dels arbres vells com un important patrimoni natural i cultural que hauríem apreciar i protegir. En l’Arbre Europeu de l’Any, a diferència d’altres concursos, no és important la bellesa, la mida o l’edat sinó la història i la connexió amb les persones.
Tots els anys, participen en el concurs desenes i fins centenars de milers de persones i el nombre dels països participants ha augmentat dels 5 originals a 15. I aquest any hi ha un candidat que viu ben a prop. Parlem del Plàtan de Traver, un Platanus hispànica que ha tret arrels a Riba-roja del Túria i per xafardejar un poc hem contactat amb els tècnics responsables de la candidatura: Marcos Morales, que a més de ser bloguer d’aquesta revista és biòleg i divulgador científic i treballa com a Tècnic de Medi Ambient en el projecte EcoRiba de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria de què ens va parlar fa un temps. També hem xarrat amb Antonio José Morales Hernández (1966, València), Doctor en Geografia i actual professor en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. A més, coordina el projecte i coordina el projecte EcoRiba de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Quines són les característiques més cridaneres d’aquest arbre?
M. Morales: El Plàtan de Traver fa de trenta-set metres d’alçada i de més de cent anys d’antiguitat. I des de l’1 d’octubre és l’únic representant valencià en aquest concurs que estarà obert fins el 31 d’octubre per votar en arboleuropeo.es
Panoràmica del Plàtan de Traver (Platanus hispanica). Imatge de Marcos Morales
Com va sorgir la idea de presentar-lo arbre europeu?
A.J. Morales: Des d’EcoRiba vam vore la convocatòria i vam pensar que el Plàtan de Traver era l’arbre idoni per aquest tipus de concurs. El Plàtan és emprat a més en el Màster d’Investigació Didàctica de la Universitat de València com un recurs didàctic dins de l’Educació Mediambiental i vam pensar que era una forma més de difondre’l a la societat.
Què té de singular aquest arbre?
M. Morales: Aquest arbre és ben conegut per tots els veïns de Riba-roja de Túria, posat que des que es va plantar a finals del s. XX ha sigut un lloc de reunió en les eixides de camp, especialment en Pasqua. Però a més, aquest arbre és el tercer arbre més alt de la Comunitat Valenciana, essent el més alt dels autòctons.
El Plàtan de Traver té més de 120 anys, què ens poden contar de la seua història?
A.J. Morales: Aquest arbre era conegut tradicionalment com l’Om de Traver i segons la tradició oral va ser plantant a finals del s.XIX en la seua ubicació actual. Aquest arbre ha patit en la seua llarga història les diferents inundacions del riu Túria, com la famosa riuada de 1957, diferents incendis, com el de la Vallesa de 1994… Però sense cap mena de dubte el perill més fort per a aquest monumental natural han sigut els factors antròpics relacionats amb el PAI de Traver i el procés urbanístic.
El professor Antonio José Morales impartint una classe amb el Màster d’Investigació Didàctica. Imatge de Marcos Morales
Detall de la senyal que informa del Plàtan de Traver (Platanus hispanica): Imatge de Marcos Morales
Com han vist la resposta de la societat?
M. Morales: La veritat és que tots els nostres veïns i veïnes estan recolzant moltíssim l’arbre, però encara necessitem que molta més gent vote. Volem que l’arbre europeu tinga nom valencià, i per això necessitem el suport de tothom. Tot i que la finalitat de la seua candidatura era posar en valor l’enorme monument natural que tenim.
Per tant, aquesta candidatura tenia una caràcter divulgatiu, no?
M. Morales: Evidentment. València, i especialment Riba-roja de Túria, compta amb un patrimoni natural excepcionals i és tasca de tots aquells que se l’estimem intentar divulgar-lo mitjançant aquestes iniciatives perquè es puga gaudir d’ell d’una forma respectuosa i sostenible.
I didàctic?
A.J. Morales: És clar. Mitjançant aquest candidatura aconseguim conscienciar la societat al voltant de la importància de la protecció d’aquest tipus d’exemplars. Però no només això, sinó que busquem que augmente l’empatia entre persones i arbres.
Si voleu saber més sobre aquesta arbre o gaudir de la seua ombra en primera persona abans de donar-li els vostre vot, ja ho sabeu, està més que prop!
