Jaciments paleontològics: una mirada al passat verd de la Terra 

Els fòssils, testimonis de la vida en altres períodes geològics que tant ens fascinen, són sens dubte vertaders tresors naturals, senyals de vida de flora i fauna que ens han permès reconstruir la història del nostre planeta i, en aquest sentit, la Terra acull un ric relat de vida vegetal que s’ha desenvolupat durant milions d’anys. Els fòssils de plantes que s’han descobert en els últims segles són fidels testimonis d’aquesta història i ens han regalat una finestra oberta al passat, per la qual traiem el cap per a intentar desxifrar algun dels seus grans misteris i ajudar-nos a esbrinar la diversitat de les espècies vegetals i la seua sorprenent evolució. Si bé quant pensem en fòssils sempre ens venen al cap restes de dinosaures i altres animals vertebrats gegantins, els fòssils de plantes que s’han conservat a les roques sedimentàries són tant o més fascinants, per la seua indiscutible bellesa i perquè ens donen una visió acurada de la flora extinta que va habitar la Terra fa milions d’anys.

Els jaciments paleontològics són emplaçaments extraordinaris a través dels quals podem viatjar a èpoques remotes, quan la flora regnava sense rivals, en un món totalment diferent del qual coneixem avui. Per apropar-nos una mica a aquesta realitat, anem a explorar alguns dels jaciments més sorprenents del món per descobrir fòssils i evidències de plantes que una vegada van dominar el planeta.  

Enmig d’un vast desert dels Estats Units, hi trobem una autèntica joia natural, El Bosc Petrificat d’Arizona, un dels conjunts de fòssils de plantes més grans i antics del món. Es tracta d’un paisatge natural molt singular on fa aproximadament dos-cents vint-i-cinc milions d’anys hi havia un extens bosc tropical on regnaven aquests arbres gegants anomenats araucàries, que podien assolir fins trenta metres de longitud. Resulta espectacular observar la gran quantitat de troncs d’arbres petrificats que jauen en aquest singular paratge desèrtic, i des seguida ens preguntem com s’han pogut formar.  

La resposta en realitat ens la sabem, i és que la fusta d’aquestes espècies  de coníferes prehistòriques ja extintes es va fossilitzar. Al llarg del temps, i després de viure diferents esdeveniments catastròfics com grans inundacions i erupcions volcàniques, els arbres foren arrossegats pels corrents i quedaren atrapats en el que llavors era una gran plana al·luvial. Al llarg de milions d’anys s’anaren substituint els materials orgànics dels quals estan formats per altres elements minerals, mentre romanien soterrats davall de capes i més capes de sediments. Aquest procés, que durà milions d’anys, creà  aquests troncs de fusta petrificada de colors vius i lluminosos que descansen dispersos en el immens paisatge del desert d’Arizona. 

Altra de les grans meravelles de la paleobotànica es localitza al nord d’Escòcia, i es tracta del jaciment de Rhynie Chert, descobert a finals del segle XIX, amb fòssils que es van formar en el que en un passat remot va ser un pantà. I què fa que aquests fòssils siguen tan valuosos? Doncs el seu excepcional estat de preservació. I és que mostren una detallada anatomia vegetal que ha permès estudiar els inicis de la colonització de la terra per les plantes. Principalment es tracta de rizomes, que són tiges subterrànies de plantes, semblants a xicotetes branques o tubs buits. Uns fòssils que proporcionen una valuosa informació sobre la forma en què les plantes primitives, per aconseguir sobreviure i reproduir-se en un entorn terrestre, desenvoluparen estructures especialitzades.  

El jaciment de Rhynie Chert, considerat un dels més importants del món, te una gran riquesa fòssil, tant que quasi es possible trobar-hi un ecosistema complet, la qual cosa permet a qui els investiga extraure informació valuosíssima sobre les primeres etapes de la colonització de les plantes del medi terrestre en el període que abasta el jaciment, entre quatre-cents vuit i tres-cents seixanta milions d’anys enrere, durant el període Devònic. I sobretot, conèixer les diferents adaptacions que aquestes espècies posseïen per fer front a les noves condicions, com són teixits vasculars, que els permetien transportar l’aigua i els nutrients i amb els que assolien més altura, o el desenvolupament de cèl·lules protectores que els ajudaven a resistir les condicions de sequera i els raigs ultraviolats del sol. Sens dubte una gran ajuda per a comprendre millor l’evolució de les plantes terrestres. 

Entre les nombroses restes fòssils de plantes que hi podem trobar a Rhynie Chert hi trobem Rhynia gwynne-vaughanii, Aglaophyton major, Ventarura lyonii, Asteroxylon mackiei, Horneophyton lignieri, Nothia aphylla. Plantes que assolien una alçada d’entre quinze i quaranta centímetres.  

Un altra de les grans joies paleontològiques que ens permeten endinsar-nos en el passat i desentranyar els misteris de la colonització de la terra per les plantes és el jaciment canadenc de Joggins, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2008. Aquest lloc únic ha captivat a la ciència i als visitants per igual amb la seua increïble diversitat de fòssils i la seua importància per a la comprensió de la història de la Terra.  

El jaciment de Joggins és el resultat de milions d’anys d’història geològica; es va formar durant el període Carbonífer, fa aproximadament tres-cents milions d’anys, quan tota la regió estava coberta per un dens bosc tropical. L’acumulació de sediments i el posterior enfonsament de la zona van crear un ambient ideal per a la preservació de les restes de plantes i animals i que ha permès reconstruir un bosc carbonífer.  

Però allò que converteix Joggins en excepcional és la presència de penya-segats que contemplen la platja i que deixen al descobert capes de roques sedimentàries riques en fòssils. Aquestes capes de roca exterior, que s’estenen al llarg de diversos quilòmetres, contenen una gran diversitat de fòssils, i revelen una gran varietat d’espècies vegetals ja extingides que poblaven l’antic paisatge, com arbres gegants, fulles, licopodis i falagueres arbòries. 

Finalment, el jaciment de Messel, a Alemanya, és un dels tresors paleontològics més destacats del món. Aquest lloc també fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1995, i ha mostrat des de el seu descobriment l’any 1900 una riquesa excepcional de fòssils, tant d’animals com de plantes.  

El jaciment alemany es va formar aproximadament fa quaranta-set milions d’anys, durant el període Eocè. Les condicions úniques del llac en eixe moment van permetre que les restes de plantes i animals es conservaren de manera extraordinària, atrapats en una fina capa d’argila fins ser descoberts. Al llarg dels anys, aquests fòssils han proporcionat a la ciència una vertadera finestra al passat i han revelat un ecosistema de fa milions d’anys pràcticament intacte.

Entre els fòssils que s’han trobat a Messel, les restes de plantes ocupen un lloc destacat. S’han recuperat una àmplia varietat d’espècimens, des de fulles i fruits fins a llavors i troncs fossilitzats. L’excepcional qualitat de preservació ha permès estudiar amb detall la morfologia d’aquestes plantes prehistòriques. 

Entre les espècies de plantes trobades hi ha arbres antics com les palmes i les coníferes. També s’han descobert falagueres, molses i altres plantes herbàcies. Aquests fòssils proporcionen una informació inavaluable sobre la diversitat i l’evolució de les plantes en el passat, així com sobre les condicions ambientals i climàtiques de l’època. A més, els descobriments vegetals de Messel han contribuït a la nostra comprensió de l’evolució de les plantes terrestres al llarg de l’immens temps geològic. 

Els fòssils de plantes ens revelen els aspectes més sorprenents i bells del món vegetal del passat, ens ajuden a comprendre millor l’evolució de les plantes i el seu paper en la història de la Terra. A través del seu estudi i preservació, podem apreciar la bellesa i la diversitat de la vida vegetal que ha existit al llarg dels mil·lennis i comprendre millor com han influït en el món que hui coneixem. Des dels boscos petrificats d’Arizona fins als jaciments d’Escòcia i el Canadà, passant per les troballes fòssils de Messel; aquestes restes pètries ens brinden una visió única de l’evolució de les plantes i la riquesa d’espècies que alguna vegada van poblar el nostre planeta. Cadascun d’aquests fòssils representa una finestra al passat verd de la Terra, i ens recorda allò que sovint oblidem, la importància de conservar i valorar la diversitat vegetal que habita el present.