Fragants ibèriques; El fenoll marí

Aquest aromàtic i frondós fenoll marí és un antic conegut a la cuina de la gent de mar i ja ens va visitar en Espores quan ens el va presentar Jon Marín com acompanyant de les senzilles delícies de les taules marineres i les seues preparacions per enriquir, saludablement, el rebost i la dieta.

En aquesta ocasió, tractarem dels seus components bioactius, especialment els aromàtics, una novetat en la indústria de les fragàncies naturals, que malgrat el seu preu alt, va escalant en les preferències dels qui necessiten treballar amb aquestes matèries primeres. També anotarem algunes consideracions sobre l’origen bioquímic de les seues propietats i indicacions sobre el seu cultiu.

Crithmum maritimum. Denominacions: Crithmum maritimum oil, aceite esencial de hinojo marino. oli essencial de fenoll o julivert marí, Samphire oil, Rock samphire oil, Sea fennel oil, Huille essentielle de Criste marine, Oleo essenziale di finnochio marino. Imagen de Daniel. Fuente: FlickR

Actualment, es considera als olis essencials com a productes del metabolisme vegetal lligats als processos de creixement i reproducció. Un senyal químic, amb substàncies volàtils dirigides al món exterior, amb origen en l’activitat vital de les plantes que els produeixen. Els éssers humans els percebem i en la nostra evolució hem anat formant, al voltant d’aquestes aromes naturals, associacions complexes en categories tan diverses com màgia, alimentació, medicina, tecnologia, benestar, comerç, etc.

Apiaceae

Com sol passar, a l’Crithmum l’excel·lència li ve de família, concretament de les aparasoladas, umbel·líferes o apiàcies, com actualment se les anomena per la seua característica forma de disposar les floretes. Així veiem impecables dissenys en umbel·la conjugats amb altres agradables utilitats, per exemple en julivert, comí, coriandre, comí de prat, anís… Molt apreciades com a condiments i espècies, al costat d’altres en alimentació més substancioses com api, xirivia, carlota, pastanagues o fonoll dolç.

Bupleurum fruticosum. Imatge de Leonora (Ellie) Enking. Font: FlickR

Encara que totes destaquen per les seues agradables notes fragants, a les veritablement usades per la seua aroma: angèlica, gàlban i fonoll amarg… cal afegir novetats d’interès, com el Matabous (Bupleurum fruticosum) dels nostres retalls valencians de bosc o aquest Crithmum del qual tractem avui.

Geografia i hàbitat

Sempre, el més a prop possible de l’aigua marina, on trenca o acarona les costes. És estrany trobar-lo vegetant en la sorra que en les fissures de les roques, encara que siga en penya-segats, ja que amb poc es conforma per fer brollar a l’estiu les vistoses i bigarrades floracions amb forma de para-sol. Unit això al seu temperament resistent i tenaç, s’engrandeix la coincidència amb molts estiuejants i residents que també trien aquesta primera línia de mar per instal·lar-se i fer el mateix.

Article recomanat sobre la Serra d’Irta: Un poc de costa sense turistes

Distribució holàrtica del Crithmum maritimum

Així, en les nostres latituds el fonoll marí ha quedat entre dues ribes: la de la Mediterrània i la d’aquest altre mar de formigó i asfalt que s’ha anat apoderant dels seus hàbitats litorals, malgrat la qual cosa podem veure-lo en Columbretes i Tabarca i, ja en terra ferma, des de la cala de la Barbiguera a Vinaròs i no lluny en les inaccessibles vessants de Serra d’Irta, després de la qual seguint rumb sud quasi desapareix. Tornem a trobar alguna mata pel far de Cullera; però és des de Dénia i Xàbia en els bonics miradors d’aquesta abrupta costa on es veu relativament abundant, descendint per tot el litoral alacantí fins al Cap Roig, al costat de La Raya de Múrcia.

Ecologia

Les rareses d’aquest gènere d’una sola espècie comencen per la seua capacitat per vegetar en medis salinitzats. És una de les anomenades plantes halòfites, però a més, en el cas del Crithmum, les complexes adaptacions per suportar els ions salins arriben fins al fruit, on microgotes d’oli essencial disposades en el teixit espongiforme de la coberta exterior, protegeixen l’interior de la llavor ple d’oli vegetal on dorm l’embrió. Així pot conservar la seua viabilitat en surar i navegar en aigua de mar, germinant si arriba a la riba i detecta sòl una mica més endolcit per pluja o rosada.

Larva de Papilio machaon. Imatge de Darío Palacios | Fotografía de Naturaleza. Font: FlickR

Papilio machaon. Imatge de Ferran Pestaña. Font: FlickR

És nutrícia, com el fonoll amarg, de l’eruga de l’esplèndida papallona Papilio machaon i molt visitada per altres insectes, vertebrats menuts terrestres i avifauna local. Una bona contribució assegurant la biodiversitat dels entorns litorals.

Una poc d’història i una anècdota del destí

Amb la denominació anglesa Samphire, potser derivada de l’antiga francesa Saint-Pierre o de l’encara més vella italiana erba di San Pietro, el nostre Crithmum apareix al Rei Lear (1605) de Shakespeare. quan Edgar vol fer creure el comte Gloucester ja cec, que han ascendit als penya-segats de Dover i emfatitza inventant l’escena per convèncer el seu desballestat pare: “Half-way down, hangs one that Gathers Samphire; dreadful trade! “. Enmig (de l’abisme) penja un (dels pescadors) que recol·lecta Samphire; quina activitat tan terrible!

Penya-segats de Dover. Anglaterra. Imatge de Ismael Celis. Font: FlickR

Aquesta relació amb les accions heroiques fetes com una cosa rutinària que evidencia el poeta, ha anat calant en l’ideari cultural britànic com un dels atributs simbòlics del valent fonoll marí. L’almirallat anglès al començament de la Segona Guerra Mundial va assignar la recentment votada corbeta de la classe flower, HMS Samphire a escorta de mercants rumb al Mediterrani. La va enfonsar en 1943 enfront de les costes algerianes un submarí de l’Armada Italiana, el seu nom: Platí.

Nota olfactiva

Tot i que descriure una aroma pot ser difícil, com explicar el final d’una pel·lícula, solem fer en aquesta col·lecció de fragants ibèriques l’intent, per al qual fossin suficients un parell de sinceres imatges. Costa reconèixer l’agradable nota natural herbàcia i especiada del vegetal Crithmum en el seu oli essencial, la destil·lació transforma el suau aroma en una cosa molt més intensa. Es diria que, d’aparença sintètica, com un lubricant per a mecanismes de precisió o com vernís per a fusta, però no d’una fusta qualsevol, potser la que ocupa dies als artesans i al mestre d’un taller de violins. No obstant, resulta veritablement molt atractiu, després de la primera impressió apareixen notes del conegut olor de cotxe nou de gamma alta, que acaben suggerint una vella barca de pescadors recent carenada i pintada, abans de carregar les xarxes i tornar-la a la mar.

Crithmum

Las parts aèries de la planta es recobreixen d’oli essencial que s’extreu per hidrodestilación. El rendiment i composició química varien segons la localització geogràfica i l’època de recol·lecció. S’han publicat estudis en poblacions silvestres de Turquia, Grècia, Itàlia, França, Tunísia i Portugal, però cap de plantes espanyoles ni menys encara valencianas. Els components majoritaris són hidrocarburs amb estructura de monoterpens, espècies químiques àmpliament representades en els vegetals aromàtics. Així trobem quantitats variables de β-phellandrene, thymol methyl ether, γ-terpinene, dill-apiole, limonene, sabinene, etc, de manera que s’han definit diversos quimiotips.

Aromateràpia i fitoteràpia

Sol o en combinació amb altres aromes s’utilitza en dermocosmètica per a formulacions i tractaments regeneratius en problemes de pell seca, estries, pell esquerdada especialment en el contorn de llavis i ulls, etc, ja que activa la síntesi proteica dels teixits connectius com el col·lagen i l’elastina, el que resulta en la millora del to i l’elasticitat de la pell. En aromateràpia holística es prescriu per frigidesa, depressió, crisis nervioses, extremitats fredes, problemes circulatoris, etc.

Fenoll marií. Imatge de Dean Wm. Taylor. Font FlickR

Com sol passar, algunes indicacions terapèutiques de l’aromateràpia amb fonoll marí tenen el seu origen en usos més antics. En síntesi, podem veure que tradicionalment s’ha emprat en trastorns gastrointestinals i renals en general, edema, flatulència, inapetència, inflor, retenció de líquids, menstruació difícil, dolorosa o endarrerida, espasmes gastrointestinals, per augmentar la secreció gàstrica i biliar, per estimular la activitat de la vesícula biliar, contra paràsits intestinals, per estimular la diüresi i purificar la sang i fins i tot per combatre el raquitisme.

Estudis recents micromorfològics dels fulls del Crithmum mostren, a més d’olis essencials, la presència de cristal·litzacions de diosmina i hesperidina, dos fitocompostos bioactius de gran interès clínic pels seus efectes sobre la tonicitat de la paret venosa i la millora general del retorn venós, emprats en els fàrmacs indicats per a tractaments de la insuficiència venosa i les seues seqüeles com hemorroides, inflamació de turmells, venes varicoses, etc.

Botanicals i cosmeceuticals

La biotecnologia actual permet mobilitzar aquests fitocompostos bioactius dels vegetals i en això el fonoll marí ha resultat ser com una mina de diamants. L’extracte de Crithmum hem vist que conté quantitats significatives de minerals, olis essencials, polifenols, flavonoides i vitamina C. En sotmetre fonoll marí al tractament en un reactor amb CO₂ supercrític o a partir de l’extracte clorofòrmic obtenim Samphira Wax. Aquesta cera d’Crithmum és, entre altres coses, una alternativa natural als no sempre aconsellables retinoides, molt usats actualment en cremes facials.

Article recomanat: Del jardí al flascó

El procés dels tractaments passa per l’eliminació de l’excés de masses de cèl·lules cornificades reduint la seua adherència, en ajudar a aprimar aquesta capa o estrat corni es contribueix a l’eliminació d’arrugues, solcs i línies, millorant la qualitat general de l’epidermis fent que recuperi la seua joventut i vitalitat, estimulant la renovació cel·lular per millorar la seua estructura i afavorir la seva engrossiment.

Samphire wax (Nº CAS 89997-98-8) és rica també en polifeonols (700-1000 mg/kg) i està composta per entre 200-300 mg/kg de tocoferols. Forma part com a marine raw material de les formulacions actualment denominades Botanicals d’ús preferent en cosmecéutica (en anglès Cosmoceuticals, una branca de la cosmètica amb funcionalitat terapèutica).

Cultiu

Els fosfolípids marins que comprenen flavonoides i àcids grassos poliinsaturats tenen enormes aplicacions en preparats alimentaris, cosmètics i en el camp de la biotecnologia. La producció per al comerç d’olis essencials es dirigeix ​​a poblacions naturals i sol fer-se manualment, però les seues propietats han generat una demanda (edible plants) que actualment es satisfà amb avançats cultius. Per això, trobem al fonoll marí al catàleg de les productores de microvegetals (Cress) o plantes cultivades per les seues fulles comestibles que arriben a les cadenes comercials de consum massiu.

Crithmum maritimum. Imatge de Jopa Elleul. Font: FlickR

La història ve de lluny, el fonoll marí ja era una de les plantes preferides del polifacètic escriptor i jardiner anglès John Evelyn (1620 – 1706) fundador de la Royal Society, que la conreava per al seu plaer personal. També José Quer (1695 – 1764) la va reproduir en el soto de Migas Calientes, primer emplaçament del jardí botànic madrileny. Des d’aquells llunyans temps hi ha indicacions del cultiu del Crithmum, principalment per usar-lo fresc en amanida, fregit o cuit. Actualment, encara és una oportunitat per a emprenedors al nostre país i en el mercat de llavors no és difícil fer-se amb elles. Sobre cultius actuals en comarques veïnes hi ha interessants dades fent clic ací.

Vista la seua ecologia a les nostres costes és millor protegir les nostres poblacions naturals i no és aconsellable subministrar-se amb elles. No obstant , no ens resistim a acomiadar-nos amb aquest enllaç a una ancestral forma de recol·lecció sostenible dels nostres veïns de l’est de la mar, que potser veiessen fer els croats anglesos que es van apoderar de la seua illa des del s. XII.