Estic fet un manoll de nervis!

Els nervis son una sensació molt comú en època d’exàmens, qui no els ha patit alguna vegada? En alguns casos, poden arribar a convertir-se en un vertader obstacle, ja que ens fa vulnerables i ens incapacita davant allò al que hem dedicat hores i hores d’esforç i treball. Per a fer-li front, què millor que recórrer a la botànica?

Fiquem-se en situació… estàs a punt d’entrar a l’aula i comences a sentir un pessigolleig o dolor a l’estómac, el cor et batega més ràpid de lo normal, els músculs se’t tensen i t’envaeix la por de quedar-te en blanc, però, fas lo possible per respirar profund i concentrar-te. Aquesta és la típica sensació que molts hem de suportar moments antes d’enfrontar-nos al full de l’examen.

Imatge de Flickr. Autor: Universitat de Navarra 

A més, a banda de les sensacions pre-examen, durant l’època d’estudi també podem desenvolupar una sèrie de símptomes físics i emocionals: cansament, falta de concentració, problemes per a dormir, inquietud… Però en espores, tenim la solució! Certes plantes posseeixen propietats que ens ajudaran a combatre el nerviosisme d’una forma natural sense necessitat de recórrer a medicaments. A continuació us mostraré alguns remeis naturals per a fer d’aquesta una situació més suportable. Preneu nota!

Relax, take it easy
Què fàcil és de dir però el primer que hem de fer és relaxar-nos i la forma més comuna d’administrar les plantes que ens ajuden a calmar l’estat d’excitació nerviosa és la infusió (s’extrauen els principis actius solubles de la planta al introduir-la a l’aigua). Aquestes plantes solen contenir principis actius tranquil·litzants, olis essencials calmants o aminoàcids relaxants per al sistema nerviós.

Valeriana officinalis L. Imatge de Flickr. Autor: Rictor Norton & David Allen

Si unim els conceptes ”planta” i ”relax”, el primer tranquil·litzant natural que se’ns ve al cap és la valeriana (Valeriana officinalis L.). Actua com a agent sedant i relaxant del sistema nerviós i el cervell. El seu principal ús està relacionat amb els trastorns de la son i insomni, símptoma freqüent a l’època d’exàmens, ja que la falta d’hores de llit, el cansament i la intranquil·litat, fan que no es descansen les hores necessàries. S’utilitza l’oli essencial que s’extrau de les seues arrels.

Preparació d’infusió de valeriana:
– Es deixen reposar 15 g d’arrel en un got d’aigua durant tota la nit.
– Al matí següent es cola el líquid i es beu (sempre es pot endolcir amb mel o sucre). Es poden prendre un par de gots al dia.

Fulles de til·ler. Imatge de Flickr. Autor: Rudolf Schäfer 

Altra de les infusions més populars per a calmar i apaigavar els nervis, i disminuir l’ansietat, és la infusió de til·la (Tilia cordata, Tilia platyphyllos). Destaca la seua capacitat sedant molt útil als estats d’excitació nerviosa i inquietud, per tant ajuda a conciliar la son i descansar. En aquest cas, la part de la planta que s’aprofita és la flor, les quals, convé recollir-les en un dia de sol i aire sec per a que es sequen ràpidament.

Preparació d’insufió de til·la:
– Es col·loca un got d’aigua a calfar fins que bulla, mentre es fica mitja cullerada de flors seques en una tassa.
– Quan estiga bullint, s’abocarà l’aigua sobre les flors.
– Es taparà la tassa i es deixarà reposar durant 5 minuts per a que no s’evaporen els olis on es troben la major part dels beneficis de la til·la.
– Finalment es cola i s’endolceix amb mel o sucre. Es poden consumir dues tasses al dia.

Melissa officinalis L. Imatge de pixabay. Autor: zrenate 

Diuen que sols amb olorar la melissa (Melissa officinalis L.), som capaços de relaxar-nos i temperar els ànims amb l’intens aroma allimonat que emanen les seues fulles al fregar-les. És útil per a combatre els estats nerviosos per el seu efecte sedant, sobre tot en casos d’ansietat puntuals. Es col·lecta quan està a punt de florir i es desseca amb rapidesa. En quant a la preparació de l’infusió, es seguiria el mateix procediment que amb la til·la.

Passiflora caeurulea. Imatge de Wikimedia commons.

La bellesa de les seues flors caracteritzen a la passiflora o flor de la passió (Passiflora caeurulea), especialment interessant quan els nervis no ens deixen dormir; s’aprofiten les seues fulles i flors. Com que és una planta tropical és difícil accedir a ella, ja que el seu cultiu es limita a la jardineria ornamental. Tanmateix, podem trobar extracte de passiflora als herbolaris.

Altra manera d’administrar les plantes és en forma de tisana, beguda que s’aconsegueix al bullir determinades combinacions d’herbes o espècies en aigua amb propietats paregudes o complementàries. És recomanable prendre aquestos preparats abans de dormir o en un període de relaxació si no volem quedar-nos dormits damunt del llibre o l’ordinador…

Papallones a l’estómac?
Un dels símptomes que es pot desenvolupar a l’estat de nerviosisme es manifesta amb un estrany formigueig o nus a l’estómac. Si ens relaxem, disminuïm la tensió dels músculs i també aquestes sensacions; tot va lligat. Tanmateix, algunes plantes són més efectives amb els problemes que sorgeixen conseqüentment a l’aparell digestiu.

Roselles. Imatge de Flickr. Autor: J.L Mansilla 

La rosella (Papaver rhoeas), cridanera pel color rogenc dels quatre grans pètals que componen les seues flors, és coneguda per les seues propietats sedants. Aquestes són adequades per tractar anomalies causades per problemes de nervis a l’estómac, com la mala digestió després dels menjars. Per a aquest fi, s’empra la flor de la rosella, que es deu ficar a secar a l’ombra.

Preparació d’infusió de rosella:
– S’en prenen 2g de pètals secs i es col·loquen aproximadament 250 ml d’aigua bullida encara calenta.
– Es deixa reposar 3 minuts i després es filtra. Es pren una infusió fins 3 voltes al dia.

Matricaria chamomilla L. Imatge de pixabay. Autor: Hans 

Per la seua condició de protectora i reparadora de la membrana gàstrica combinada amb les seues propietats calmants, la camamilla (Matricaria chamomilla L.) s’utilitza per als nervis d’estómac o trastorns digestius d’origen nerviós. S’aprofiten els capítols florals que es conserven secs en recipients tancats. En forma de tisana digestiva és ideal prendre-la després de menjar per a tindre una bona digestió.

Preparació d’infusió de camamilla:
– Es bull durant a penes 2 minuts, de 6 a 8 capítols de camamilla per cada tassa d’aigua.
– Es cola, es deixa reposar 10 minuts i es pren ben calenteta.

Plantes amb energia
Amb compte! També em de mantenir-nos desperts per a aprofitar les hores d’estudi, per lo que farem ús de les plantes estimulants, que contenen substàncies capaces d’incrementar el rendiment físic i mental. Els components que estimulen poden ser olis essencials o plantes que contenen substàncies capaces d’augmentar la serotonina (substància encarregada de transmetre les senyals nervioses a través de les neurones).

Flor de la planta del té. Imatge de Flickr. Autor: Doug McAbee 

Probablement l’estimulant natural del sistema nerviós més conegut és la cafeïna, no recomanable per a persones nervioses. Està present tant als grans de cafè com a les fulles de la planta del té (Camellia sinensis), però, per a preparar un té fa falta menos quantitat de cafeïna (teïna), raó per la qual té entre la meitat i la tercera part de substàncies actives excitants que una tassa de cafè. Totes les varietats de té deriven de diferents varietats de Camellia senensis; el té verd, el té negre i el té roig, són els que més es consideren com a begudes estimulants pel seu contingut en teïna.

I fins ací arriba aquest llistat de consells pràctics vegetals, espere que els dies d’estudi i exàmens es facen més suportables. Sort!