Mala herba, bona fama

Metàfora de la bona sort, els trèvols són plantes herbàcies que al jardí poden aplegar a considerar-se males herbes. Un munt de llegendes al seu voltant han fet dels escassos exemplars de quatre fulles tot un símbol.

Diuen que si trobes un trèvol de quatre fulles tindràs bona sort, doncs cadascuna d’elles simbolitza una de les fortunes dels homes: fama, riquesa, amor i salut. A més, segons els ocultistes a més de protegir contra la bogeria els permetia veure a dimonis hostils i d’aquesta manera escapar d’ells. De fet, durant l’Edat Mitjana es va estendre el costum de disseminar-los davant de les núvies durant les noces per a protegir-les, doncs espantava les accions malèvoles dels mals esperits.

És molt difícil predir realment quin és l’origen de les llegendes relacionades amb els trèvols de quatre fulles i la sort, encara que tota la mitologia d’aquesta planta està relacionada amb aquest atribut. Segons una llegenda quan Eva va ser expulsada del Paradís s’emportà un trèvol de quatre fulles com a acte pudorós, mentre que altres asseguren que els cristians per la seua banda veien en ell el símbol de la creu amb quatre parts, i pensaven que tenia poders especials. Per açò, diuen que si en trobes un has de guardar-lo en una Bíblia. Els mariners se’n tatuaven entre els seus dits per a atraure a la bona sort. 

San Patrici

Els trèvols pertànyen al gènere Trifolium, de tres (tri-) fulles (-folium). Per tant, podem dir que els trèvols de quatre fulles, encara que existeixen, estan vinculats a la mitologia i són escassos. Així, independentment del nombre de fulles, algunes tradicions, especialment la cèltica, han atorgat al trèvol alguns dons especials.  Els celtes el van considerar un poderós talismà de bona sort, i per a ells el simple fet de trobar-ne un ja era un auguri que tot aniria bé. Una sort que es relacionava amb la natura si el que trobaven tenia quatre fulles,  donat que consideraven que les quatre fulles representaven  la terra, l’aire, el foc  i l’aigua . Anys després, els irlandesos van prendre el trèvol com a planta nacional a causa del seu patró, Sant Patrici, qui a mitjan segle IV el va utilitzar com a símbol en l’evangelització dels pobles Cèltics representant amb ell el misteri de la Santíssima Trinitat. Segons la llegenda, aquest sant va rebre de Déu la missió de convertir al cristianisme als celtes que ocupaven Irlanda en aqueixa època.

El trèvol: mala herba, bona fama
El trèvol pertany al gènere trifolium que comprèn a espècies de plantes herbàcies perennes trifoliades (tres fulles o lòbuls) amb tiges rastreres. Com sabem, el trèvol més cercat és el de quatre fulles, encara que aquesta varietat és molt escassa ja que en el món vegetal hi ha 10.000 trèvols de tres fulles per cada trèvol de quatre folíols. 

Si volem saber el motiu de l’existència d’aquestos exemplars tan preuats ens serà difícil, ja que els estudis es debaten entre factors genètics i ambientals, o fins i tot la causa podria ser una combinació de tots dos. Les flors del trèvol estan disposades en caps o inflorescències formades per nombroses flors que, en conjunt, semblen una única flor de color groc, blanc o rosat.

Els trèvols creixen de forma silvestre a Europa, Àsia central, Àfrica septentrional i Austràlia, i són una planta que s’adapta a tot tipus de sòls, encara que prefereixen substrats humits. Per a molts, especialment aquells que tenen gespa en el seu jardí, el trèvol és una mala herba. El seu creixement és més abundant a causa de l’escassetat d’aigua i de nitrogen, per la qual cosa una manera eficaç d’evitar-lo és proporcionar a la gespa aigua en abundància i un abonament ric en nitrogen durant la primavera. Els abonaments rics en fosfat o en potassi també afavoreixen el creixement de trèvols. 

Trifolium pratense

Entre les varietats més cotitzades està el trèvol roig (Trifolium pratense), una lleguminosa salvatge i molt comuna que s’utilitza com a farratge per als animals i com a planta medicinal. Les flors d’aquest trèvol poden ser de color blanc o rosat. Les seues arrels tenen uns nòduls especials que allotgen el bacteri que transforma el nitrogen, per la qual cosa lluny de ser una mala herba, en la mesura justa és molt beneficiós per al camp. 

El trèvol roig conté substàncies químiques anomenades isoflavones – compostos similars a hormones – que pel que sembla produeixen problemes en la reproducció en certs animals. Els experts pensen que una dieta rica en isoflavones pot haver sigut responsable dels problemes de reproducció i les malalties hepàtiques que es van observar en els guepards que viuen en els zoològics. El trèvol roig pot produir esterilitat en el bestiar si el consumeixen en grans quantitats.

Trifolium repens

Una altra varietat de les més cercades és el trèvol blanc (Trifolium repens) que creix en climes temperats i humits, on aconsegueix una altura d’uns 10 cm. És una planta molt apreciada per a alimentar al bestiar. Igual que la resta d’exemplars del gènere Trifolium, aquest trèvol té fulles trifoliades amb els folíols ovals de color verd i una taca blanca. Les seues inflorescències poden arribar a tenir 200 flors blanques o blanc-rosades. Aquesta varietat necessita molta llum i aigua, ja que és molt sensible a la sequera. No obstant açò, pot créixer en sòls pobres o sorrencs.